Mor el filòsof argentí Mario Bunge als cent anys

El filòsof argentí Mario Bunge ha mort als cent anys a Mont-real (Canadà), ciutat on residia després d’ocupar des del 1966 la càtedra Frothingham de Lògica i Metafísica a la Universitat McGill, informa la Fundació Princesa d’Astúries, que el 1982 li va concedir el guardó de Comunicació i Humanitats.

Físic i filòsof, Bunge va ser autor d’una abundant producció filosòfica centrada en la Metodologia i Filosofia de la Ciència després de rebre una formació de tall humanista i filosòfica basada en la lectura dels clàssics de la literatura i d’autors com Hegel, Marx, Freud i Rusell, dels quals més tard es distanciaria críticament.

Procedent d’una família alemanya emparentada amb espanyols oriünds del País Basc i d’Astúries, va estudiar física i matemàtica a la Universitat Nacional de La Plata, i després de ser el cofundador el 1944 de la prestigiosa Associació Física Argentina va veure truncada la seva carrera universitària a causa dels seus compromisos ètics i polítics.

A la caiguda de Perón, va ser reincorporat a la Universitat de Buenos Aires i nomenat catedràtic de Física Teòrica i de Filosofia de la Ciència fins que va abandonar el seu país el 1963 i va passar per universitats nord-americanes i alemanyes. Es va instal·lar finalment el 1966 a la Universitat McGill de Mont-real, Canadà.

Autor el 1959

Va irrompre com a autor el 1959 en el camp de la Teoria de la Ciència amb la seva obra ‘Causality: The Place of the Causal Principle in Modern Science’, traduïda a set idiomes, i en la qual defensa un principi ampliat del determinisme en la ciència moderna.

El 1967 va publicar el seu tractat de teoria de la ciència, ‘Scientific Research’, traduït dos anys després al castellà, i la repercussió del qual entre els estudiosos de la filosofia de la ciència ha sigut notòria.

Distingit amb 16 doctorats ‘honoris causa’ i quatre professorats honoraris, el 2009 va rebre el Guggenheim Fellowship i el 2014 el Premi Ludwig von Bertalanffy, després que el 1982 li fos concedit el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després de conèixer la mort de Bunge, la directora de la Fundació Princesa d’Astúries, Teresa Sanjurjo, ha mostrat la seva pena per la mort d’«un dels filòsofs i pensadors més influents del segle XX, amb una obra fecunda, una intensa i fructífera tasca docent i investigadora i un amplíssim i profund coneixement».

Segons Sanjurjo, obres com el ’Tractat de Filosofia’ són un exemple de la transcendència de la seva tasca i un símbol dels valors que se li van reconèixer amb el premi i recorda «amb més intensitat que mai» la seva magnífica obra, la seva dedicació i saviesa, «així com la molt positiva influència que la seva obra ha tingut en altres investigadors i professors de tot el món».