Barnasants demana «militància» per assegurar el seu futur

Barnasants està de celebració pel seu 25è aniversari, amb més concerts que mai (un total de 125), posant accent en les produccions pròpies i el delit de contemplar el llarg camí recorregut, però en paral·lel envia un missatge d’alerta: ‘Salvem Barnasants!’, reclama la campanya de finançament col·lectiu empresa aquests dies per ajudar a quadrar les xifres de la mostra de cançó d’autor.

Però, ¿Barnasants està en perill? «Sí, absolutament», afirma el seu impulsor i director, Pere Camps, que adverteix dels«peus de fang» del festival, tot i que «la programació continuï creixent cada any». El programa d’aquest 2020 reserva, en les pròximes setmanes, propostes d’artistes com Pau Riba, Toti Soler, Paco Ibáñez, Joan Isaac i el cubà Vicente Feliú, així com produccions en homenatge a Aute, Guillermina Motta, Carlos Cano i Serrat. Les retallades successives de les administracions dificulten que pugui disposar d’«un mínim equip humà darrere» i, si no s’hi posa remei, «caldrà tancar-lo, encara que sigui molt referent cultural».

Buscant «gent activa»

En primer terme, per compensar la caiguda d’aportacions públiques s’ha posat en marxa ‘Salvem Barnasants!’, campanya encaminada a recollir entre el públic i els simpatitzants del festival, a través de la plataforma Goteo.org, 16.000 euros (en una primera ronda que es tancarà dimarts que ve; objectiu que ja està molt a prop d’assolir-se) i 30.000 (en la segona, que disposarà de 40 dies més). Aportacions saludades amb recompenses diverses (objectes relacionats amb el festival i serigrafies dels cartells) i amb el carnet de soci de l’Amical Barnasants, la nova comunitat d’amics de la mostra. Perquè la iniciativa de Degoteig «no és només per tapar forats» sinó per crear un entorn de «gent activa».

El pressupost de Barnasants és d’uns 500.000 euros, dels quals 75.000 procedeixen de la Generalitat; 70.000, de l’Ajuntament de l’Hospitalet; 45.000, del de Barcelona; 15.000, del Ministeri de Cultura; 8.000 de la SGAE i 6.000, de la Diputació. L’any passat hi va haver ajuts de la Generalitat Valenciana (25.000 euros), l’Institut d’Estudis Baleàrics (22.000) i l’Ajuntament de L’Alguer (35.000). A partir d’allà, es cobreix amb patrocinis privats i la venda d’entrades. Pere Camps indica que «encara no s’han revertit les retallades de l’època del president Mas, quan Cultura va reduir la seva ajuda en un 35%». Després han vingut altres tisorades; l’última, del’Ajuntament de Barcelona. «Són uns 30.000 euros menys i ens ha deixat trontollant», assegura Camps, que lamenta a més que el consistori «no hagi apostat per la creació de l’Ateneu de la Cançó», la qual cosa ha generat «un desencant entre els cantautors».

Aportacions imprevisibles

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Barnasants viu en la incertesa, destaca el director, que fa anys que reclama sense èxit que s’estableixin convenis per assegurar-ne l’estabilitat. «Per les dates en què se celebra, el festival només sap quins ajuts rebrà amb exactitud quan ja s’ha acabat l’edició de cada any, i qualsevol desviació inesperada representa un dèficit», apunta. Barnasants va ser catalogat el 2010, en temps del conseller Tresserras, com un «festival estratègic» per a la Generalitat, però una dècada després aquesta categoria «no es tradueix a la pràctica».

Davant de la percepció que la cultura representa «la perifèria dels pressupostos», Camps entén l’Amical amb ànim «militant», anant «més enllà del carnet de descomptes, que també n’hi haurà», i com una «eina per crear iniciatives transformadores que els socis facin seves». El creador de Barnasants estima que en el fons es tractad’«una batalla política i cultural».