Banksy: un pirata víctima dels pirates

A l’entrada, ben destacat, ben visible: «Els drets d’autor són per a perdedors». La frase, atribuïda a l’artista urbà més enigmàtic i conegut alhora, el global i icònic Banksy, assalta el visitant al pròleg de l’exposició que li dedica el nou Espai Trafalgar de Barcelona, al carrer que porta el mateix nom. La qual cosa, per descomptat, no és casual. Les més de 100 obres exposades són seves en el sentit que van sortir del seu cap, però res més: el que penja a les parets són còpies fidedignes pintades per altres sense el permís exprés del britànic, tot i que se suposa que amb el tàcit, derivat de la sentència contundent. «Banksy és un pirata. ¿Què ha de dir? ‘¿pareu la pirateria?’», pregunta amb sorna el responsable de la mostra, el belga d’origen albanès resident en París i promotor teatral Hazis Vardar. Té tota classe de fascinants arestes el tema de Banksy i els drets d’autor, i l’exposició acabada d’obrir a l’Espai Trafalgar no és la primera que les porta a col·lació.

«No sabem on trucar-lo, ni tan sols el coneixem –diu Vardar. Però és cert –admet– que l’únic que té de dret moral sobre tot això és ell. Si un dia s’aixeca i diu: ‘S’ha acabat’, s’acaba, no podem fer-hi res». De moment, Banksy no s’ha aixecat amb l’ànim d’acabar amb tot això, com diu Vardar, cosa que no vol dir que no ho hagi fet alguna vegada. Fa un any, els seus advocats van guanyar una demanda contra els organitzadors de la mostra ‘The art of Banksy, a visual protest’ a Milà, no per l’exposició de les seves obres sinó per l’ús de les seves imatges als productes de «marxandatge» –una cosa que també fa la mostra de l’Espai Trafalgar. Com que Banksy és anònim, la demanda va ser interposada en nom de la Pest Control Office (PCO), la firma que l’artista de Yate va posar en marxa fa uns anys per lliurar certificats d’autenticitat de la seva obra. Ha sigut la primera i, de moment, l’única vegada que la PCO litiga pels drets d’autor de Banksy als tribunals.

Afanys comercials

És tan antic com l’art urbà el debat sobre si l’emparen o haurien d’emparar-lo els drets d’autor. Al gremi es té per veritat que l’art del carrer pertany al carrer, és a dir, que una vegada es deixa allà «es perd el control», com diu l’artista, curador d’art urbà i autor, entre altres volums, d’‘Artivism’ –sobre art polític–, Arcadi Poch. «La meva opinió és que els que treballem al carrer hem d’assumir que quan l’art està al carrer pertany al carrer. L’exposició pública està sotmesa no només als possibles robatoris sinó a les inclemències de la quotidianitat urbana: l’incivisme, el clima, tot entra al mateix sac. Això és així. Però una altra cosa és el respecte». Poch, com la majoria d’artistes del carrer, lamenta el que s’ha fet habitual: l’explotació comercial de l’art urbà per part de tercers que passaven per allà. També hi ha pirateria al carrer.

«Hi ha molta gent que s’aprofita del treball de l’artista del carrer sense gaires escrúpols», diu l’artista urbà Xupet Negre. «Per exemple, editorials que envien un fotògraf per Barcelona a fer fotos de grafitis i després imprimeixen un llibre amb què fan negoci. De vegades sense parlar amb els artistes i sense molestar-se a posar el nom de l’autor de cada grafiti». «És una mica com el que passa amb aquesta exposició de Banksy», diu Poch. L’internacional Jorge Rodríguez-Gerada, cubà de naixement, criat als EUA, veí de Barcelona i autor de murals de gran format en diverses ciutats del món, diu que «només perquè una obra estigui a l’espai públic no significa que es pugui fer qualsevol cosa amb ella». «No val tot. Que no estigui escrit en una llei no vol dir res. La còpia pura i dura del teu treball sense més, per pur afany comercial, em sembla intolerable, però si ve algú que des de l’estima a la teva obra es posa en contacte amb tu i t’explica el projecte que té, doncs es pot parlar, és clar». El problema no és el què, sinó el com, vol dir.

La resposta d’H&M

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘The world of Banksy’, l’exposició «immersiva» a l’Espai Trafalgar, no és l’única de l’obra de Banksy que ha tret profit tant del buit legal com de la posició pública de l’artista sobre els drets d’autor: ho han fet altres com ‘Banksy laughs now’, ‘The art of Banksy’ i ‘Banksy, genius or vandal?’, aquesta última presentada el 2018 a Ifema de Madrid. A la capital espanyola, justament, s’exhibirà dissabte ‘The man who stole Banksy’, el documental que explica la història de com i per què es va  arrencar i subhastar per internet el tros de mur on Banksy va pintar un dels seus dibuixos durant el seu famós i fructífer viatge a Palestina. Serà a l’Urvanity Art, el festival de nou art contemporani paral·lel a ARC on exposaran diversos artistes vinculats a l’art urbà.

La pirateria de l’art urbà sol ser notícia, per exemple quan el 2018 el grafiter nord-americà Jason Revok va demandar H&M per utilitzar la seva obra sense permís en una campanya publicitària, o quan l’italià Blu, per protestar contra l’ús comercial del seu art, va esborrar tots els murals que havia pintat a la seva Bolonya natal. En el cas de Revok, la resposta inicial d’H&M resumeix el problema, aquesta falta de respecte de què parla Rodríguez-Gerada: van dir que els drets d’autor no podien aplicar-se a una obra creada «il·legalment». «Si tu no explotes comercialment la teva obra, no hauria de fer-ho ningú», diu l’artista urbà resident a Barcelona Pez Polla. «Però el carrer és territori lliure, així que l’únic que podem fer és pixar-nos a la porta de qui ho fa».