Karla Castañeda, la gran protegida de Del Toro

Que el festival Animac pugui comptar amb Karla Castañeda és una mica un miracle. A la directora d’animació ‘stop-motion’ (és a dir, fotograma a fotograma) no li sobra el temps: està ultimant el seu tercer curt i escrivint el seu primer llarg, això últim mà a mà amb el seu productor, Guillermo del Toro, qui a més ha volgut comptar amb ella per al disseny de producció de la seva lectura de ‘Pinocho’.

Al que s’han de sumar videoclips, aportacions a projectes col·lectius o la seva tasca com a assessora del Taller del Chucho, el centre de producció de ‘stop-motion’ impulsat per Del Toro a la seva natal Guadalajara. De la riquesa i el futur de l’animació feta a Jalisco parlaran demà dissabte, dia 29, Castañeda i el seu col·laborador, també gran cineasta, Luis Téllez en una prometedora conferència. Animac oferirà una selecta programació fins diumenge, dia 1, incloent (en la sessió de clausura) l’estrena mundial del curt ‘The one-minuti memoir’, de Joan Gratz.

Dos anys per a vuit minuts

A Castañeda li fa falta tot el temps del món, en part perquè la forma que ha elegit per explicar històries és exigent en aquest sentit. Mentre estudiava Ciències de la Comunicació, es va plantejar fer còmics, però va desistir ràpid. «Perquè volia que aquests ninots es moguessin», ens explica. «Una vegada vaig tenir ocasió d’anar a l’estudi de René Castillo [autor del multipremiat curt ‘Hasta los huesos’] i allà em va fascinar la idea de la stop-motion».

Haver d’invertir un dia de treball en un segon de pel·lícula, o dos anys per a vuit minuts, no era una cosa que li preocupés. «Té alguna cosa de relaxant, igual que els processos anteriors i posteriors a l’animació en el seu sentit més estricte. Jo no m’imagino asseguda tot el dia davant una pantalla, amb els meus personatges ficats allà dins. Vull veure’ls fora, tocar-los i pintar-los».

Mons bessons

Els seus personals curts, ‘Jacinta’ (2008) i ‘La noria’ (2012), són històries íntimes i tristes sobre personatges grans. La mort i el dol ho recorren tot. «Tot això es deu a les meves experiències vitals. De fet, la Jacinta era la meva àvia, que va viure fins als 100. ‘La noria’ té a veure amb la història del meu oncle i amb la necessitat de deixar anar els morts. El tercer curt també anirà sobre l’absència».

Notícies relacionades

El 2025 ho farem millor

Marisísima Paredes i el poder de la paraula

A nivell estètic, la seva obra recorda surrealistes com Edward Gorey, els germans Quay o David Lynch, totes aquestes influències rastrejables en l’obra de Del Toro. «El meu món és afí al seu perquè hi ha certa foscor», assenyala Castañeda. «Està clar que si hagués vist una estètica Hello Kitty, no m’hauria tingut tan en compte». És la primera dona mexicana que apadrina, després d’haver produït els primers llargs de J.A. Bayona (‘L’orfenat’), Andy Muschietti (‘Mama’) o Jorge R. Gutiérrez (‘El libro de la vida’).

Del seu llarg amb Del Toro, Castañeda pot avançar que el guió ja està gairebé acabat i que tindrà «éssers fantàstics», a més d’influències com Juan Rulfo o el pintor zacatecà Francisco Goitia. Del ‘Pinocho’ del seu padrí, afirma que tindrà «tot el que un espera en Del Toro i res del que un espera en una pel·lícula sobre aquest personatge». Els dos projectes volen desdibuixar la idea de l’animació com un art menor i dirigit essencialment als nens. «Quan li vaig preguntar a Del Toro per a quina edat hauria de ser la meva pel·lícula, em va dir que escrigués el que volgués. Com ell ha fet amb la seva. Cap de les dues serà per a nens. Si la volen veure nens, està molt bé, però no volíem coartar-nos a nivell creatiu».