El Suprem confirma l'autenticitat d'una escultura de Dalí

El Tribunal Suprem ha confirmat en una sentència que l’escultura ‘Deu solar emergint de les aigües d’Okinawa’, venuda el 2008 al Comitè Okinawa, és de Salvador Dalí, així que es pot condemnar per estafa els que van actuar com a venedors. 

La sentència confirma una d’anterior de l’Audiència de Barcelona que va declarar que «l’escultura objecte d’interlocutòries compleix els requisits per ser considerada com una escultura autèntica de Dalí, ja que compleix les especificacions tècniques de l’artista, segons contracte d’edició de data de 6 de juny de 1975».

Aquesta peça d’art va ser exposada al pavelló d’Espanya de l’Exposició Oceànica Internacional que es va celebrar llavors a l’esmentada ciutat japonesa. Amb l’obra l’artista volia retre homenatge als morts al Pacífic durant la segona guerra mundial. El desembre del 2007 diversos membres del Comitè Okinawa es van posar en contacte amb el seu propietari, Juan González-Quirós, perquè els prestés l’obra i així poder-la exhibir durant l’any següent.

El préstec sense problema

El comitè va quedar amb el propietari i va examinar tots els certificats d’autenticitat. Durant l’exhibició temporal no hi va haver cap problema, però va ser tan gran el seu èxit que el Comitè Okinawa va voler comprar-la per mostrar-la permanentment. Es fixa el preu en 600.000 euros, dels quals 100.000 serien donats pel propietari. 

Però el juliol del 2009, els compradors rescindeixen el contracte i reclamen el ja abonat: 372.362 euros. Al·leguen que l’obra no és la que es va mostrar a Okinawa el 1975. González-Quirós compta amb els drets de l’obra perquè els hi va comprar a Isidro Clot. En realitat, aquest li va entregar una escultura en cera per a la seva reproducció en plata com a màxim nou vegades més tres més fora de comerç amb les lletres C, D i E. El preu de venda no serà inferior a 50.000 dòlars. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El mateix Dalí va certificar els contractes de les escultures firmades amb Clot i aquest l’hi va transmetre a González-Quirós, que figurava com la persona a qui s’entregaria l’obra exposada a l’Expo d’Okinawa. No obstant, quan aquesta obra va arribar a Espanya tenia alguns danys i es va procedir a canviar la base de resina plàstica per un mar de bronze i els coralls adherits es van substituir per d’altres. 

Davant del Suprem, el Comitè Okinawa va provar d’argumentar que l’escultura que van comprar va ser fosa a Suïssa, mentre que l’original ho havia sigut a Barcelona, per la qual cosa no va ser el que es va exposar el 1975. L’alt tribunal considera que «aquesta dada no permet una nova valoració de la prova documental en el seu conjunt ni fa acollible una altra argumentació que pogués conduir a conclusions diferents de les reflectides en el relat fàctic de la sentència», més enllà d’una correcció menor en el relat de fets, per la qual cosa declara que no hi va haver estafa.