El coronavirus posa Hollywood en alerta

La por de les epidèmies va ser material fa set dècades ja pel noir d’Elia Kazan ‘Pánico en las calles’. Més recentment va alimentar el thriller mèdic de Steven Soderbergh ‘Contagi’. Ara està en la vida real. L’aparició i propagació del coronavirus ha posat Hollywood en territori desconegut i està obligant la indústria del cine a escriure un guió sobre la marxa.

La notícia aquesta setmana que MGM i els productors de ‘Sin tiempo para morir (No time to die)’ han posposat d’abril a novembre l’estrena de la 25 entrega en la saga de James Bond, l’última de Daniel Craig com 007, és només la punta de l’iceberg de les accions, reaccions i preparacions del sector davant la pandèmia. I tot i que aquest retard té elements particulars, en un món globalitzat i interdependent, el coronavirus toca i afecta productors, treballadors, exhibidors i públic.

El pes de la taquilla global

En el cas de Bond ha influït la dependència extrema que té d’aquest títol MGM, un estudi que fa no tant que va sortir d’una reestructuració de fallida. També ha sigut determinant el transcendental pes per a la franquícia de la taquilla global. ’Spectre’, l’entrega anterior, va recaptar 200 milions de dòlars als Estats Units, però els espectadors de la resta del món van pagar gairebé 680 milions de dòlars per veure-la. A la Xina, on les autoritats han tancat 70.000 cines, i a altres zones on el coronavirus ha portat a les autoritats a establir vetos o restriccions de reunions públiques com Itàlia, França, Corea del Sud, el Japó, Hong Kong i Suïssa, es van vendre gairebé el 40% de les entrades.

Ara per ara no hi ha anuncis d’altres retards d’estrenes a nivell global, tot i que sí en l’àmbit local en les àrees més afectades. No obstant, no es descarten. I la cascada d’efectes del coronavirus ja és notòria. La situació a Itàlia, per exemple, ha portat que es posposi el rodatge de ‘Missió Impossible 7’, que havia de començar a Venècia. I el popular festival South by Southwest d’Austin va anunciar que no se celebrarà per primera vegada en 35 anys després de saber-se que no hi hauria representants d’Amazon, Netflix, Apple i Warner.

«A l’espera»

Més enllà d’exemples com aquests, la situació general és d’estar “a l’espera”, segons han reconegut en mitjans de la indústria executius d’estudi, que davant el coronavirus per ara parlen des de l’anonimat. I han explicat que estan formant equips d’assessors amb personal de producció, màrqueting, finances i recursos humans per anar valorant l’impacte potencial.

En allò que tothom concorda és que el potencial de disrupció és enorme. Els canvis en dates d’estrena poden crear embuts, i el mateix les potencials alteracions a les produccions i rodatges. «Com més duri això menys pel·lícules entraran al canal de producció pel 2021 o el2022», advertia a AFP Jeff Bock, analista d’Exhibitor Relations.

El productor Stephen Nemeth, que estrenarà una pel·lícula a Austin, també apuntava a l’agència les dificultats que poden enfrontar els rodatges, especialment els grans amb centenars d’actors, extres i equip tècnic. «Entenc que hi hagi actors que no vulguin seguir amb un projecte. Cada pel·lícula és el seu propi poble. Hi ha molta, molta gent en una àrea limitada, tot el dia junts».

L’‘streaming’, beneficiat

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Entre els potencials beneficiats d’una situació encara plena d’incertesa hi ha les plataformes de streaming. Pot ser que els estudis accelerin l’estrena en aquestes plataformes de títols, especialment els que no són superproduccions. I s’ha de considerar l’element humà.

En un informe Michael Olson, un analista de serveis, escrivia aquest dijous que «amb les pors pel coronavirus allunyant els consumidors de viatges i entreteniment fora de casa Netflix podria ser un beneficiari a curt termini d’aquest comportament temporalment alterat». I a ‘New York Magazine’ David Unger, cap d’Artist International Group, també es preguntava «¿qui vol anar a un cine ara, a asseure’s en una sala amb un grup de gent que tus?». Ell es posava més malastruc, mostrant temors sobre el pes de les plataformes que precedeixen el coronavirus. «Canviarà els patrons de visionament. Canviarà comportaments. Canviarà la forma en què la gent consumeix entreteniment».