Apoteosi pòstuma de David Bowie

L’obsessió té molt mala fama, però és una força creativa de primeríssim ordre. És el cas del dibuixant d’historietes Michael Allred sense anar més lluny.

El 1974 el va hipnotitzar una portada de la revista de rock and roll ‘Creem’, en què sortien David Bowie i la seva dona, Angela Barnett, més coneguda com a Angie, vestits com a missatgers d’un altre planeta. És una coberta tan poderosa que va captar l’atenció del nen Allred fins i tot al costat dels ‘comic books’ que oferia la ‘drugstore’ PayLess de Roseburg, Oregon, i és sabut que les tapes dels ‘comic books’ dels anys 70 tenien un magnetisme sobrenatural. Va comprar un exemplar de ‘Creem’, al qual van seguir tots els discos de Bowie que podia trobar, i va començar a omplir llibretes escolars de dibuixos del seu nou ídol, no tant l’artista com el seu personatge Ziggy Stardust, un ésser enlluernador i sense comparació a la Terra. Va ser només el principi.

Rock and roll i marcians

Ja convertit en guionista i dibuixant de còmics, Allred va perseguir els representants de Bowie a la recerca d’autorització per fer una historieta sobre el seu ‘alter ego’ alienígena. La resposta sempre era que Bowie tenia plans per impulsar el seu propi còmic. De manera que Allred no en va fer cas i va crear Red Rocket 7, una sèrie inspirada en Ziggy Stardust en què sis clons d’un alienígena fugit del seu planeta per l’arribada de violents invasors viuen al nostre món. Un d’ells, 7, té el do de la melodia i, entre menjars de coco per la seva estranya naturalesa i enfrontaments amb els invasors que volen acabar amb tot vestigi de la seva espècie, se les apanya per deixar la seva empremta en tots els moments clau de la història del rock and roll. De fet, possiblement sigui ‘Red Rocket 7’ la història del rock and roll més fascinant que s’ha fet mai. Amb aventures galàctiques afegides, a més. ¿Algú en dona més?

De nou a través dels representants de Bowie, Allred va saber que al cantant li havia agradat la seva obra, que va ser fins i tot esmentada de manera ambigua en la cançó ‘New killer star’, del 2003.

No va ser suficient per a Allred, que en comandita amb el coguionista Steve Horton publica ara ‘Bowie. Polvo de estrellas, pistolas de rayos y fantasías de la era espacial’. També ajuda al fet que una obsessió no tingui efectes negatius que la teva parella la comparteixi: Laura Allred, dona de Michael, acoloreix el treball, com sol fer amb les obres del dibuixant.

L’àlbum acaba amb el concert de David Bowie al Hammersmith Odeon de Londres del 3 de juliol del 1973, en què l’artista va assassinar Ziggy Stardust, la creació que l’havia convertit en el millor de la música popular moderna dels anys 70. Bé, també comença amb aquella actuació llegendària entre les actuacions llegendàries, per a ràpidament iniciar un ‘flashback’ als orígens de la carrera de Bowie.

Com a estricta biografia, el volum és més que correcte. Allred es va documentar a consciència i no només no hi falta res essencial, sinó que hi abunden els detalls de coneixedor. Però on l’àlbum resulta encegador, tan atractiu i espectacular com la guitarra de Mick Ronson, per qui Allred sent debilitat, és en la part gràfica.

Il·lustracions d’impacte

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Bowie. Polvo de estrellas, pistolas de rayos y fantasías de la era espacial’ és un himne al poder del dibuix i de la composició de la pàgina. De textos, els justos. Aquí tot es fia a l’impacte d’unes il·lustracions que assoleixen la seva màxima expressió en l’espècie de ‘splash pages’ disseminades per tota la història. És igual que recreïn pintes, portades de discos o moments icònics que hem vist en fotografies mil vegades, o que ens permetin apropar-nos a episodis que sabem que van ocórrer però dels quals no hi ha documentació gràfica, o que provin d’introduir-nos en la ment de Bowie: totes són apoteòsiques.

Molt millor que l’exposició ‘David Bowie is’.