Harvey Weinstein, condemnat a 23 anys per violador

La justícia en el cas de Harvey Weinstein té des d’aquest dimecres un nombre: 23. Són els anys de presó a què ha sigut sentenciat qui va ser tità de Hollywood 16 dies després que un jurat popular el condemnés pels delictes d’agressió sexual en primer grau i violació en tercer grau. I la decisió del jutge James Burke d’imposar una dura sentència, molt més a prop del màxim de 29 anys que del mínim de cinc que fixa la llei a l’estat de Nova York en aquest cas, llança un senyal clar davant del qual l’únic «confós», per utilitzar les paraules que ha pronunciat el sentenciat en veu baixa a la sala abans de conèixer el seu destí i sortir emmanillat en cadira de rodes, és el mateix Weinstein, ja registrat per les autoritats com un agressor sexual.

Després d’una condemna que ja va representar un punt d’inflexió, és una sentència exemplar de caires històrics, que, com ha dit el fiscal de districte de Nova York Cy Vance, «serveix d’avís als depredadors sexuals i parelles abusives en tots els segments de la societat». I és la primera d’una era als Estats Units, la del #MeToo, que justament es va posar en marxa quan l’octubre del 2017 ‘The New York Times’ i ‘The New Yorker’ van aixecar la tapa que durant dècades havia permès a Weinstein portar una vida d’agressions i abusos sexuals i de poder.

L’existència d’aquesta claveguera i del seu particular monstre era ‘vox populi’ en la indústria. I no va passar res fins que primer unes quantes dones, després prop de 100, van parlar en públic. Desenes van anar als tribunals civils, on s’ha gestat un tèrbol pacte que no en suposarà el punt final. D’altres van buscar justícia per la via penal. I l’han aconseguit, enviant a la presó un home que la setmana que ve complirà 68 anys i els problemes de salut del qual tenen el potencial de convertir ‘de facto’ la sentència en una cadena perpètua.

Imatge de força

Era impactant i poderosa la imatge, el matí d’aquest dimecres, del primer grup darrere la fiscalia: hi havia Mimi Haley i Jessica Mann, l’assistent de producció a què Weinstein va sotmetre a un cunnilingus forçat el 2006 i l’aspirant a actriu a qui va violar el 2013, actes pels quals ha sigut condemnat. Al costat seu i del fiscal Vance s’hi asseien també les altres quatre dones que van testificar en contra seu durant el procés: Annabella Sciorra, el relat de violació de la qual fa gairebé tres dècades no va convèncer el jurat i va evitar a Weinstein una condemna per agressió sexual depredadora, i Tarale Wulff, Dawn Dunning i Lauren Young. Aquesta última és una de les parts clau en l’altra causa penal que Weinstein té pendent per dues agressions sexuals a dues dones en dos dies consecutius a Los Angeles, on la fiscalia ha iniciat aquest dimecres el procés per sol·licitar l’extradició de Weinstein.

Al sentir la sentència, les dones s’han abraçat i plorat, però abans Haley i Mann han tingut l’oportunitat d’adreçar-se al jutge Burke. La primera ha recordat les «cicatrius profundes, mentals i emocionals, potser per sempre, potser irreparables», que li va deixar Weinstein i ha explicat com, malgrat haver arribat a sentir «pena» per ell durant el procés, aquesta pena es va transformar en «ira» al veure «la seva falta de remordiment», que «està totalment desconnectat de la gravetat dels crims».

Mann, que va patir la violació dins d’una relació sexual consentida amb Weinstein, ha repassat també els efectes del trauma. «La violació no és un moment de penetració, és per sempre», ha dit la dona, que ha denunciat que Weinstein veia les seves víctimes com «d’un sol ús» i ha acabat proclamant: «Ja no tinc vergonya. He trobat la meva veu».

Weinstein, inconnex

Les seves declaracions han sigut molt més fermes i clares que la de Weinstein, que era difícil sentir a la sala, on ha parlat prop de 15 minuts. Els ha aprofitat per mostrar «remordiment» a les dones, però també per insistir que «tenia la impressió» que mantenien una relació amistosa i assegurar que va passar «moments meravellosos amb elles». També per, com solen fer els agressors, retratar-se com a víctima.

Incloent-hi com a referència la «caça de bruixes» de comunistes als Estats Units, Weinstein ha assegurat que «milers d’homes i dones estan perdent les garanties legals» al país davant d’acusacions de caràcter sexual. Ha parlat de «crisi» i ha dit que està «totalment confós» pel que li ha passat, i ha afegit: «Els homes estan confosos sobre tot aquest tema», «no és l’atmosfera apropiada», «em preocupa aquest país».

Notícies relacionades

Weinstein, culpable d'acte sexual criminal i violació

«Les acusacions d'assetjament contra Plácido Domingo són creïbles»

Com han fet abans que ell els seus advocats, Weinstein ha destacat davant del jutge les seves donacions benèfiques, incloent-hi milions de dòlars a Nova York per ajudar després dels atemptats de l’11-S o l’huracà ‘Sandy’. Ha parlat de la por de perdre tota relació amb els seus fills. I mentre que Donna Rotunno, una de les seves lletrades, recordava el seu estatus esmentant els «més de 80 Oscars», el mateix Weinstein mirava d’assegurar que mai va ser un tità a Hollywood. «No tenia grans poders en aquesta indústria», ha arribat a dir.

Ni les seves paraules ni la crítica habitual de la seva defensa incidint en la seva teoria que la fama de Weinstein i el moment social «han impedit un judici just» han commogut Burke. El jutge li ha assenyalat que «és la primera sentència, però no la primera ofensa». I després l’ha dictat: 23 anys de presó, ja paraula de llei.