Una exposició reprodueix un centenar d'obres de l'enigmàtic Banksy

¿Qui és Banksy? Aquesta pregunta flota en l’ambient artístic des de fa ja diversos anys. I és que aquest grafiter original, provocador, compromès i combatiu continua mantenint l’anonimat contra vent i marea. Fins i tot hi ha qui pensa que no es tracta d’una sola persona, sinó d’un col·lectiu que organitza les seves accions amb precisió. Ara, l’Espai Trafalgar ha reunit gran part de la seva obra en l’exposició The world of Banksy.

Aquesta mostra també arrossega la polèmica que explicava amb detall el company Mauricio Bernal fa uns dies. Es tracta de còpies fidels als originals i en les quals l’artista no ha tingut res a veure, cosa que ha suscitat un interessant debat sobre els drets d’autor, dels quals, precisament, el mateix Banksy renega. En qualsevol cas i una vegada advertits d’aquestes circumstàncies s’ha de reconèixer que és una bona oportunitat per repassar els seus treballs, sempre sorprenents.

Les seves frases i dibuixos clàssics

A l’entrada ens rep una reproducció en una cabina telefònica típicament britànica del seu famós dibuix dels dos policies fent-se un petó i algunes de les seves frases com, per exemple, «els drets d’autor són per a perdedors». Pujant unes petites escales podem veure un àngel amb una armilla antibales, una nena abraçant una bomba o ‘El somriure de la parca’, que ens condueixen fins al primer pis.

Les primeres obres de l’artista de carrer

Aquest apartat es denomina La calor de la llar i se centra en els seus treballs dels primers anys a la Gran Bretanya amb els seus primers missatges contra la guerra, el capitalisme, el consumisme o el sistema. Grafitis o quadros que denuncien els abusos laborals, la falta d’espais perquè juguin els nens (uns utilitzen un tanc policial com a parc), la incomunicació (una parella abraçada en la qual tots dos estan mirant el mòbil) i múltiples paròdies dels agents de l’ordre (esnifant cocaïna o registrant la cistella de la Dorothy d’’El màgic d’Oz’) o els soldats.

També en un vídeo se’ns mostra una de les seves últimes jugades, quan va subhastar una de les obres que, segons després de vendre’s a Sotheby’s, es va autodestruir en una trituradora que portava amagada. Un altre reportatge de 3 minuts, All Banksy, ens mostra, en una saleta contigua, algunes de les parets que va decorar amb les seves obres. Després, pujarem per unes escales en les quals veiem un divertit quadro d’una rata en dues vinyetes.

La seva estada a París

Al pis superior s’hi concentra Un anglès a París sobre la seva estada a la capital francesa. En un reportatge ens detallen on són i entre elles el llocs hi surt una celebració del maig del 68 amb rata inclosa, la seva versió del ‘Bonaparte creuant els Alps’, una nena cobrint una esvàstica, un home que ofereix un os a un gos coix mentre amaga una serra o el més commovedor de tots, la petita que va pintar a la porta de la sala Bataclan en homenatge a les víctimes de l’atemptat parisenc i, als seus peus, flors i espelmes.

A l’altre costat de la sala hi ha un quadro que podria ser precursor de la seva entremaliadura a Sotheby’s. Es veu una subhasta amb la frase «I can’t believe you morons actually buy this shit» (No puc creure que encara hi hagi imbècils que comprin aquesta merda). També hi ha una versió de la ballarina de Degas amb una màscara... de gas, un dibuix de ‘Pulp Fiction’ on les pistoles de Travolta i Jackson són canviades per plàtans, una paròdia del logo de Paramount (Paranoid Pictures) i una rata (un dels seus personatges habituals) connectada a un comptador d’electricitat.

Les seves paròdies i la seva obra als EUA

Baixem a l’inici per passar pel costat del seu ‘Amant penjat d’una finestra’ i descendim fins al pis inferior. Allà hi ha nous racons temàtics per burlar-se dels polítics –com un Churchill amb un floc de cabell estil punkie,  Lenin patinant o la reina d’Anglaterra en versió simi–, qüestionar la influència dels pares sobre els fills amb ‘Toxic Mary’ o la seva caricatura de la portada de Demi Moore embarassada per a ‘Vanity Fair’ o la guerra amb l’aterridor retrat de la nena víctima del napalm que va acompanyada de dos símbols infantils somrients com el Mickey Mouse i el pallasso Ronald McDonald.

Amèrica se centra en la seva obra en diferents ciutats nord-americanes com Nova York, Los Angeles, Nova Orleans o San Francisco amb advertències com ‘Rigueu mentre pugueu’ i imatges impactants anticonsumistes com un Crist que sosté bosses de la compra, uns indígenes enfrontats a uns carros de supermercat, uns nens aixecant la bandera d’una cadena de botigues o unes persones adorant el dia de rebaixes.

La indignació: del mur a la botiga de regals

La nostra següent destinació és el mur de Betlem i el conflicte entre Israel i Palestina representat per l’entrada del Walled Off Hotel, a l’interior de la qual hi ha una habitació amb un llit i obres com la guerra de coixins, una verge amb el nen que porta dinamita lligada al cos o un pres de Guantánamo a la platja. A la sortida s’hi representa una paret en la qual hi ha alguns dels seus grafitis més icònics com el llançador de flors o la nena que registra un soldat.       

I, al final (això sí que faria enfadar Banksy), l’espai dedicat a vendre tota mena d’articles relacionats amb la seva obra: samarretes, bosses, tasses, imants, postals o llibres, dels quals l’artista no veu ni un euro. Ja ho havia predit a l’excel·lent i molt recomanable documental que va dirigir i que va ser nominat a l’Oscar, ‘Exit through the gift shop’ (Sortida a través de la botiga de regals)... Un colofó més que qüestionable per a una exposició que, això sí, permet conèixer en profunditat la seva obra i valorar el seu treball aquests dies en què la seva valentia és tan necessària.

Notícies relacionades

Banksy: un pirata víctima dels pirates

Barcelona, capital de la innovació social