Fosa a negre en el cine espanyol pel coronavirus

L’estat d’alarma decretat pel Govern després de la crisi sanitària del coronavirus ha generat una incertesa total al si de la indústria cinematogràfica espanyola. S’han cancel·lat les estrenes i s’han tancat els cines. Les distribuïdores han interromput el seu funcionament. Tampoc es podran exhibir nous treballs perquè no hi ha festivals, així que els mercats estan també abocats a la paràlisi. Els rodatges que estaven en marxa s’han suspès i els que s’estaven preparant s’han quedat sense data d’inici.

La indústria del cine és com una cadena molt ben greixada en la qual cada baula sustenta la següent, de manera que sense una és impossible que funcioni l’altra. Ara totes les peces del dispositiu estan aturades, cosa que suposa pèrdues econòmiques i un futur incert per als diferents professionals. EL PERIÓDICO ha volgut parlar amb un representant dels principals sectors (directors, productors, distribuïdors, exhibidors, festivals) perquè ens expliquin de quina manera els ha afectat, i els afectarà, aquesta sobtada i greu paràlisi:

SECUN DE LA ROSA. Actor. Rodava la seva opera prima com a director

Fa anys que veiem Secun de la Rosa sobre els escenaris, en sèries de televisió d’èxit com ‘Aída’ o en pel·lícules com ‘El bar’, però el seu somni era dirigir una pel·lícula. I per fi ho havia aconseguit: fa tres setmanes iniciava el rodatge de ‘El Cover’ una història plena de cançons ambientada en els hotels de Benidorm protagonitzada per Àlex Monner, Marina Salas, Juan Diego, Carolina Yuste i María Hervás. Precisament es trobava allà tot el seu equip tècnic i artístic quan va esclatar la crisi del coronavirus i va haver de suspendre-ho tot, deixant-lo en ‘stand by’.

«És una sensació molt estranya, perquè d’una banda hi ha la por de la pandèmia i d’una altra hi ha la meva pròpia pena per dins d’haver de frenar aquest projecte que era la il·lusió de la meva vida. Al principi em vaig sentir una mica egoista, necessitava que em consolessin, que em fessin copets a l’esquena, però he de gestionar una mica el meu orgull i minimitzar-lo a causa de la dimensió de la tragèdia global que estem passant», explica De la Rosa.

Tant Kiko Martínez, productor de ‘Nadie es Perfecto P.C.’, com ell van decidir aturar el rodatge abans que s’establissin les mesures obligatòries de confinament dijous passat. «Tothom estava molt preocupat, en estat d’alerta, i rodar amb aquella pressió era impossible». Explica que el que havia de ser una història divertida i alegre s’estava contaminant per la por.

«He sobreviscut a la Barcelona dels 70, dels 80, a l’època de la sida, al teatre independent, a buscar-me la vida a Madrid; i quan faig la meva primera pel·lícula com a director, arriba una pandèmia. Ha sigut un gran cop, però s’ha d’assumir i esperar».

---

ENRIQUE LÓPEZ LAVIGNE. Productor

«La falta de certeses fa que tot trontolli». Enrique López Lavigne, un dels titans de la producció cinematogràfica a Espanya, intenta mitigar des del confinament els desastrosos efectes de l’aturada. En el seu cas particular, estava immers en el rodatge de ‘La abuela’, la nova pel·lícula de Paco Plaza, i tenia a les portes d’estrena ‘Los europeos’, de Víctor García León. «Cada dia que passa ho has de surfejar com puguis. Rodar pel·lícules no és una activitat que puguis fer des de casa», assegura l’home darrere de ‘Lo imposible’, ‘Verónica’ o ‘La llamada’, entre moltes d’altres.

«Quan fas cine sempre hi ha contingències que obliguen a parar. Però aquesta situació és molt més complexa». El productor apunta a un inevitable canvi de paradigma. «Igual que va passar després de l’11-S amb les maneres de viatjar, és una incògnita saber com quedarà el cine. I no només de les formes de consum [és a dir, que la gent deixi d’anar a sales en un futur i es quedi entre els braços del ‘streaming’], sinó en general del model de treball. La cadena s’ha trencat: els festivals com Màlaga o Canes, els mercats, els agents de vendes, la distribució en sales.... S’haurà de fer un ‘reset’ a un model que ara mateix té un munt d’incògnites per aclarir».

Sobre el previsible canvi d’hàbits de veure cine i la hipotètica mort de les sales tradicionals, Lavigne creu que el que passi ara a la Xina i a Corea del Sud, on la situació sembla que es relaxa, serà clau: «Caldrà veure si el públic torna amb ànsia als cines. En qualsevol cas, el que no mata, engreixa. Però en un escenari molt diferent del que teníem fins fa pocs mesos».

---

JOSÉ TITO. Cofundador de la distribuïdora La Aventura Audiovisual

La petita distribuïdora barcelonina La Aventura Audiovisual va viure un gloriós inici de 2020. Havien comprat els drets de ‘Parásitos’ a la Berlinale del 2019 i el seu formidable ull clínic va tenir recompensa en forma de cinc Oscar per a la pel·lícula de Bong Joon-ho i un èxit devastador a la taquilla. Però la crisi del coronavirus ho ha frenat tot de manera abrupta. Encara teníem la pel·lícula a la cartellera i era la número cinc del ‘box office’. Havia recaptat en taquilla 7,7 milions d’euros i calculàvem que en els seus últims cops de cua arribaria fins als 8,5 milions», explica José Tito, responsable, al costat de Ferran Herranz, de La Aventura. «I no ens podem queixar, perquè fins ara havia fet un recorregut en sala espectacular. Però per a una empresa tan petita com la nostra, el percentatge d’aquests 700.000 euros que es deixaran d’ingressar en taquilla és moltíssim, la veritat.»

La Aventura tenia previst estrenar la pel·lícula brasilera ‘Bacurau’ el 8 d’abril, premi del jurat de l’últim Canes. «Hem perdut diners perquè pensàvem portar els directors [Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles] de promoció, i ja havíem comprat els bitllets i havíem fet ja un treball de premsa. Després serà complicat trobar dates per tornar a distribuir la pel·lícula i no sabrem si podran venir els directors», explica Tito. «En qualsevol cas, hi ha distribuïdores independents que ho tenen pitjor, perquè ja havien fet importants desemborsaments en màrqueting i publicitat, i això és ja difícil de recuperar». Per a Tito, el més preocupant de la situació és «la zona grisa» en què vivim: «¿Quant durarà això? ¿Seran dues setmanes o serà molt més? És difícil saber què fer. Ningú estava preparat per a una situació com aquesta, tan sobtada».

---

Octavio Alzola. Programador dels cines Renoir

Per primera vegada en la història d’Espanya, els cines han baixat la persiana i tancat les taquilles. Octavio Alzola, que des del 2014 és al capdavant de la programació i el màrqueting dels Cine Renoir, va sentir molta pena al saber que, per temps indefinit, les sales (un d’aquests pocs llocs que no descansen cap dia de l’any) no es podrien obrir. Havien tingut un bon 2019 i començat el 2020 amb molta força i ara... tot el panorama sembla incert.

Per no perdre l’esperança entre tanta foscor, han iniciat la campanya ‘Festival Renoir Chaplin’ i han posat set pel·lícules de manera gratuïta i legal en arxius d’internet. «Volem proposar cada setmana una mica diferent, la gent ho agraeix més que mai», explica.

Algunes distribuïdores s’han posat en contacte amb ell per comunicar-li que excepcionalment s’acabaran saltant la finestra d’exhibició. De moment, es tracta de pel·lícules ja estrenades a la cartellera i que continuarien la seva explotació en les diferents plataformes per ‘streaming’. «Jo ho entenc, però és una pena perquè és en el cine on les pel·lícules aconsegueixen més visibilitat i prestigi. Quan tot es normalitzi, no es tracta que s’acumuli tot en les mateixes dates, es pot organitzar amb cap, tot i que es trigui més en visibilitzar i rendibilitzar el producte. La part dolenta del lleure a internet és que tot passa més desapercebut».

---

Carlos R. Ríos. Director del D’A Film Festival de Barcelona

El D’A Film Festival, prestigiós aparador del millor cine d’autor que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 30 d’abril i el 10 de maig, ha topat de morros amb l’aturada obligada per la crisi vírica. «Fa dies que som en gabinet de crisi. Ningú estava preparat per a això», admet el seu director, Carlos R. Ríos. Però seguint la màxima que diu que ‘a grans mals, grans remeis’, el D’A es tira a la muntanya amb una alternativa agosarada: «Ni ajornem ni cancel·lem: farem una versió ‘online’ del festival», explica Ríos. Per a això, s’han associat amb Filmin per presentar en ‘streaming’ durant les mateixes dates una selecció de 35 de les 100 pel·lícules que estaven programades.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

«No volíem llençar a les escombraries tot el treball fet. Era impossible fer el festival en condicions normals. L’efecte dòmino era molt gran», afirma Ríos, que considera l’opció ‘online’ com una formidable sortida per «garantir» la supervivència del festival i de l’equip que ho organitza. «Amb l’aportació pública que tenim podem cobrir una part de la despesa d’aquesta edició», afirma el director, preocupat, com tothom, per aquell futur indefinit. «La incertesa és el pitjor. No saber quan acabarà tot. Així és molt difícil treballar».

Per cert, la pel·lícula inaugural d’aquest D’A ‘online’ serà la prevista: ‘Chambre 212’, de Christophe Honoré, amb Chaiara Mastroiani i Benjamin Biolay. «Els propers dies donarem a conèixer tota la programació», ens recorda Ríos.