Salman Rushdie contra John Updike

Aquesta informació es va publicar el dia 20/03/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

Hi ha cares que van néixer per ser colpejades, com la de Salman Rushdie. La seva faç reflecteix una perpètua expressió del tipus: «M’he amagat el teu bolígraf favorit entre les natges, atreveix-te a recuperar-lo». Mescla mirada perversa, esforç defecador i acumulació de riquesa per mètodes qüestionables. Rushdie és escriptor, en teoria, tot i que amb el temps que passa posant per a portadetes, anant al llit amb supermodels i ocultant plomes alienes en l’‘a-hole’ no s’entén gaire bé quan escriu. A Rushdie se’l considera una barreja de Tagore i Gandhi, només perquè va néixer a Bombai, la seva pell és de color oliva i l’aiatol·là Khomeini li va endollar una fàtua, però en realitat Rushdie és ‘pijo’. Molt ‘pijo’. ‘Pijo’ a nivells que vostès, oh pàries que llegeixen EL PERIÓDICO, no poden comprendre. 

John Updike és un altre ‘pijo’ que va escriure mil llibres sobre adulteris de classe mitjana. De vegades ho camuflava amb terroristes, però a meitat del llibre es treien els passamuntanyes i cometien adulteri. A l’avió segrestat, si no hi havia més remei. En una novel·la descrivia la polla del protagonista com a «espasa de l’amor», «alfange de la seva masculinitat» o algun topicàs similar. En lloc de rebre una altra esplèndida fàtua (Khamenei hauria de ser jurat de premis literaris) a Updike no van parar de ploure-li guardons, possiblement per part d’altres adúlters de classe mitjana. Updike també tenia una cara que exigia esborrament de trets. Era el rostre d’algú que s’acabava de llufar, volent, en un ascensor ple, i que se’n sortiria impune.

Club de ‘pijos’

Notícies relacionades

Cronologia de la fàtua contra Rushdie: traductors morts i atacats i recompensa milionària

Reaccions a l’apunyalament de Rushdie: «És un atac contra la llibertat d’expressió»

Updike i Rushdie es van barallar, tot i que el lògic hauria sigut que s’aliessin en algun club d’escriptors sobrevalorats i fastigosament ‘pijos’ (CESAP). Updike va aixecar la mirada del forat 14 i, després d’expel·lir un pet dolç i permetre que en culpessin el cadi, va dir: «Per què, oh per què, Rushdie ha posat al protagonista de la seva última novel·la el nom de Max Ophuls». 

Rushdie, que interrompia la seva còpula amb Cindy Crawford (he d’actualitzar el rànquing) perquè se li estava clavant el Pilot de Martin Amis a la pròstata, va respondre: «¿Per què, oh, per què? ¿Per què no? Segur que a Las Vegas hi ha un prostitut que es diu John Updike». Cosa que té la seva gràcia. O no. Cindy va riure, almenys. La resta de palmers i guardaespatlles que envoltaven el seu llit també. Una llàstima que llavors no aparegués Updike amb un bazuca i li rebentés a Rushdie la rialleta de realisme màgic postcoital. Per descomptat, no va passar això. Si segueixen aquesta secció haurien de saber que en les baralles entre escriptors no passa mai res. Però somiar és gratis.