NO SURTIS AL CARRER

Cultura de quarantena: 15 pel·lícules sobre confinaments disponibles en plataformes de 'streaming'

Repassem diversos títols clau sobre tancaments obligats i atmosferes opressives, sovint metàfores sobre els nostres fantasmes i sobre la lluita per la supervivència

zentauroepp52898447 icult200323180221

zentauroepp52898447 icult200323180221

7
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez y Julián García

Als anys 40, Jean-Paul Sartre va escriure l’obra de teatre ‘A porta tancada’, traducció del títol en francès ‘Huis clos’. Un sol escenari i diverses persones atrapades donant curs als seus instints, revelant la seva veritable naturalesa. El terme ha sigut utilitzat per referir-se a pel·lícules d’atmosfera opressiva en les quals els personatges es troben atrapats en l’enquadrament.

La majoria dels títols pertanyen al gènere del terror o el ‘thriller’ psicològic i, malgrat revelar molts dels fantasmes que ens turmenten com a societat, també es converteixen en metàfores sobre la lluita per la supervivència i contra l’adversitat. Hi ha infinitat d’acostaments al cine de confinament, però aquí proposem una petita selecció de 15 títols que ens semblen imprescindibles per analitzar millor aquests estranys temps de tancament obligat pel coronavirus: 

1. ‘L’hora final’ (Stanley Kramer, 1957)

Un confinament no ha de ser sempre entre les quatre parets d’una casa o un refugi nuclear. En el drama apocalíptic de Stanley Kramer, la tercera guerra mundial ha escombrat la vida de l’hemisferi nord i un grup de supervivents d’Austràlia espera, cada un a la seva manera, la inevitable arribada de la mort per radioactivitat. Una obra referencial del cine de terror atòmic que, amb el seu fabulós repartiment d’estrelles (Gregory Peck, Ava Gardner, Anthony Perkins, Fred Astaire...), va presagiar el cine de catàstrofes dels 70.  Disponible a iTunes.


2. ‘El resplandor’ (Stanley Kubrick, 1980)

Una de les pel·lícules clau per entendre el terror contemporani, tant per quantitat d’imatges icòniques que s’han incrustat en l’imaginari col·lectiu, com per les teories que ha suscitat i per la seva manera de filmar la por i la bogeria. Kubrick enclou la família Torrance al nevat Hotel Overlook on els fantasmes adquireixen forma física i provoquen una psicosi que va des de l’abstracte al físic i ens endinsa al laberint dels horrors més primaris de forma immersiva. Disponible a Movistar+, Rakuten TV, iTunes, Google Play i Microsoft Store. 


3. ‘La cosa’ (John Carpenter, 1982)

Potser no us ho creieu, però la crítica la va posar a caure d’un burro quan es va estrenar al seu dia. Avui, la pel·lícula de Carpenter és una indiscutible obra de culte, un clàssic de la ciència-ficció més terrorífica, un malson glacial ambientat en una remota estació científica de l’Antàrtida en la qual un equip d’investigadors descobrirà un ens vingut de l’espai capaç de transformar-se a voluntat i prendre la identitat que desitgi. És igual les vegades que la mirin. Sempre és horripilant. Disponible a Rakuten TV i Google Play.


4. ‘Funny games’ (Michael Haneke, 1997)

El gènere de la ‘home invasion’ va adquirir un nou sentit gràcies a la mirada freda i cruel de Michael Haneke en aquest ‘thriller’ tan macabre com provocatiu. Una família es convertirà en el passatemps de dos psicòpates que disfrutaran torturant-la fins a límits insospitats en l’espai que creia més segur, la seva pròpia llar. El director austríac reflexiona sobre la violència que consumim desafiant l’espectador a assistir a una sessió d’autèntic sadisme escènic. El mateix Haneke es va embarcar en el ‘remake’ del seu film deu anys després. Disponible a Filmin.


5. ‘L’habitació del pànic’ (David Fincher, 2002)

David Fincher va desplegar tot el seu virtuosisme escènic en aquest hitchcockià ‘thriller’ de suspens en el qual una mare tot just divorciada (Jodie Foster) i la seva filla (Kristen Stewart) s’amaguen en una habitació blindada quan entren uns lladres a robar al seu exclusiu pis de Manhattan. El director sap com utilitzar totes les eines que té al seu abast, a través d’un arsenal de recursos estilístics per configurar un endimoniat joc del gat i la rata que es converteix en una experiència anguniosa. Disponible a Movistar+, Rakuten TV, Google Play, Microsoft Store i iTunes.


6. ‘8 mujeres’ (François Ozon,  2002)

François Ozon, com a gran fetitxista que és, va reunir el repartiment femení somiat del cine francès amb actrius de diferents generacions. Les va tancar a totes en una mansió d’estètica ‘kitsch’, amb una trama criminal pel mig i, el més agosarat, les va posar a cantar i ballar cançons i a fer una mica el pallasso. Un encreuament entre Agatha Christie i Jacques Demy atapeït de color, sofisticació i ritme vertiginós en el qual el millor és poder veure aquest planter de dives deixant-se portar per l’humor buf. Disponible a Filmin. 


7. ‘La boira’ (Frank Darabont, 2007)

Adaptació de la novel·la curta homònima de Stephen King, ofereix un dels finals més dramàtics i insuportables que un pugui imaginar. Abans d’això, relata la història d’un grup de persones que s’arrecera en un supermercat després de l’aparició d’unes espantoses criatures sota una espessa capa de boira. Un descarnat i descoratjador estudi sobre la por del desconegut, però sobretot sobre la misèria de l’ésser humà. Disponible a Rakuten TV i Google Play. 


8. ‘Moon’ (Duncan Jones, 2009)

El debut de Duncan Jones, fill de David Bowie, és una petita gran fita de la millor ciència-ficció humanista, en què un miner (Sam Rockwell) que viu completament sol a la cara oculta de la Lluna dedicat a l’extracció de gas heli 3 es trobarà (inevitable espòiler) amb una rèplica exacta de si mateix. Una malenconiosa indagació existencial fonamentada en una pregunta directa al cor: ¿què passaria si el teu jo d’avui s’hagués d’enfrontar al de deu, vint anys enrere? Disponible a Google Play, Microsoft Store, Rakuten TV i iTunes. 


9. ‘Shutter Island’ (Martin Scorsese, 2010)

Un agent judicial (Leonardo Di Caprio) es traslladarà a una rocosa illa on es troba un psiquiàtric per investigar un crim i es quedarà per sempre atrapat en aquest espai atapeït de demència i misteris. El director homenatja el cine negre i les pel·lícules gòtiques en aquest estrany i fascinant mecano atapeït de somiejos i pistes falses que sembla adequar-se a una sessió d’hipnosi en la qual la ment es converteix en la pitjor de les presons. Disponible a Movistar+, Vodafone, Rakuten TV, Google Play i iTunes.


10. ‘Extraterrestre’ (Nacho Vigalondo, 2011)

Costa trobar una pel·lícula que hagi sabut captar de forma tan lúcida, i hilarant, el ‘zeitgeist’ d’un confinament obligat, en aquest cas, per l’aparició al cel de Madrid d’una gegantina nau alienígena. Vigalondo aprofita l’estrany context de tancada i desconcert per oferir un hilarant acostament a la comèdia romàntica en forma de triangle impossible entre uns Julián Villagrán, Michelle Jenner i Raúl Cimas (i Carlos Areces, ull) en estat de gràcia. Disponible a iTunes.


11. ‘Calle Cloverfield 10’ (Dan Trachtenberg, 2016)

Més enllà de les seves vinculacions amb ‘Monstruoso’ ens trobem davant una pel·lícula que aborda la tancada des d’un punt de vista interessant: l’espai físic en el qual es troba la protagonista, ¿és una presó o un refugi per sobreviure? ¿L’amenaça és dins (el seu segrestador) o fos (l’apocalipsi)? El director compon un exemplar exercici d’estil a través d’una claustrofòbica peça en la qual batega la paranoia i la tensió se sent de manera molt física. Disponible a Prime Vídeo, Vodafone, Rakuten TV, Microsoft Store i iTunes.


12. ‘Matar a Dios’ (Caye Casas, Albert Pintó, 2017)

En la nit de Cap d’Any, una família aïllada en una casa al mig d’un bosc rep la visita d’un rodamon que diu ser Déu i que la raça humana desapareixerà a trenc d’alba excepte dos supervivents que ells mateixos hauran d’elegir. Començarà una gimcana plena de cops baixos per seguir amb vida dins d’aquest joc macabre. Una magnífica comèdia negra sobre la mesquinesa humana plena d’humor grotesc i atmosfera opressiva. Disponible a Movistar+.


13. ‘Climax’ (Gaspar Noé, 2018)

Balleu, balleu, maleïts. Un grup de joves ballarins tancats en un pavelló esportiu assaja una coreografia fins que algú llança una droga a la sangria. La reacció química no es fa esperar i el gaudi hedonista dona pas a un malson tòxic en forma de serpentejant descens als inferns. Un al·lucinogen estudi del primitivisme humà que el sempre provocador Noé rega amb un inigualable còctel de plans seqüència, música electrònica (Cerrone, Daft Punk, Patrick Hernández) i balls lisèrgics. Disponible a Filmin.


14. ‘Midsommar’ (Ari Aster, 2018)

Notícies relacionades

Un confinament voluntari en un bucòlic campament ‘hippy’ en el solstici d’estiu suec, envoltat de flors i garlandes i gent agradable vestida de blanc. Sonaria bé si no fos perquè la comuna duu a terme ancestrals rituals pagans de sacrifici humà sota l’eterna llum del dia. Malaltís estudi sobre la inevitable destrucció d’una parella tòxica, la segona pel·lícula d’Ari Aster és un malson de què és impossible escapar, tant per als personatges del film com per al mateix espectador. ¡Skål! Disponible a Movistar+, Rakuten TV i Google Play.


15. ‘La trinxera infinita’ (Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga, 2019)

No hi ha una figura més icònica dins de la memòria històrica del nostre país que la del ‘talp’, aquelles persones que van haver de mantenir-se ocultes durant la guerra civil i la dictadura franquista per no ser condemnades per la seva ideologia. En aquesta pel·lícula es descriu com una parella sobreviu a una tancada de 30 anys i de quina forma la seva relació es va transformant al llarg del temps a causa d’aquesta asfixiant situació dominada per la por i el tedi. Disponible a Netflix, Filmin, Rakuten TV, Google Play i Microsoft Store.

Temes:

Cine Coronavirus