Mor Uderzo, cocreador d'Astèrix, per una crisi cardíaca

«Jo volia ser pallasso (...). Per mi, Charlot, Buster Keaton, Laurel i Hardy eren pallassos. Em venia de gust, com ells, fer riure la gent i oferia ‘one-man-shows’ improvisats al carrer, per als amics.» No es va fer pallasso però sí que ens va fer riure amb els seus dibuixos i guions de còmic, durant anys junt amb l’enginy de René Goscinny i després en solitari, gràcies al petit i irreductible gal Astèrix i el seu inseparable Obèlix i el seu gosset Ideàfix. No ha sigut el coronavirus sinó una parada cardíaca la que s’ha emportat Albert Uderzo, mort aquest dimarts als 92 anys, mentre dormia, segons ha anunciat la família. Havia estat molt cansat durant diverses setmanes, especificava el seu gendre, Bernard de Choisy. 

«¡Astèrix va ser inventat en dues hores per Uderzo i jo, entre rialles!», recordava René Goscinny el 1974, sobre un personatge que és avui una icona del còmic i que ha captivat petits i grans pels seus múltiples nivells de lectura.  

Uderzo, fill de Silvio i Iria, immigrants italians arribats a França després de la primera guerra mundial per contribuir a la reconstrucció, va néixer a la localitat de Fismes el 1927, i ho va fer amb sis dits a cada mà i sent daltònic. Malgrat la pobresa familiar i de suportar que a l’escola li diguin ‘macaroni’, aviat va fer amics –l’anomenaven afectuosament Bébert– i, el 1934 va adquirir la nacionalitat francesa. Ja apuntava maneres amb el dibuix, tot i que la vocació sorgiria més tard. 

Noi dels encàrrecs

De jovenet tocava l’acordió, afició que li va inculcar el seu pare, que tocava la flauta i la guitarra. Però durant la segona guerra mundial, el seu germà gran, Bruno, conscient del seu do per al dibuix i per evitar que el jove Albert deambulés pels carrers de la França ocupada pels alemanys, va aconseguir que el contractessin com a noi dels encàrrecs a la Société Parisienne d’Édition, que publicava històries il·lustrades. 

Per a l’adolescent Uderzo, per a qui Disney «era un Déu, no un ésser humà», creuar-se allà amb els «dibuixants de veritat» va ser el punt d’inflexió per començar a conèixer els trucs de l’ofici fins que el 1941 li demanen el seu primer dibuix humorístic per al fascicle ‘Boum’. Tenia 14 anys. Arribaria després el seu primer treball professional, ‘Les aventures de Clopinard’, les sèries ‘Arys Buck’, ‘Prince Rollin’ i ‘Belloy’.

Notícies relacionades

Astèrix, i no els Simpson, ja va predir el coronavirus el 2017

El somni de Goscinny

Però després del servei militar, el 1949, s’havia quedat sense feina i fins i tot va pensar a fer-se camioner. Però va cremar una última nau i va buscar feina a ‘France Dimanche’ i ‘France Soir’, que el van contractar com a il·lustrador i reporter dibuixant. Ja faltava menys perquè els camins d’Uderzo i Goscinny (mort prematurament el 1977) es creuessin i sorgís una química entre tots dos de la qual naixeria Astèrix, una sèrie que avui, i des de 1959, ha venut més de 380 milions d’exemplars en 111 llengües. 

Uderzo va entregar el testimoni al guionista Ferri i al dibuixant Conrad el 2013, els qui amb la seva benedicció han continuat amb èxit la sèrie amb quatre àlbums, ‘Astèrix i els pictes’ (2013), ‘El papir del Cèsar’ (2015),  ‘Astèrix a Itàlia’ (2017) i ‘La filla de Vercingètorix’ (2019).