Deu cançons infal·libles per aixecar l'ànim en els moments més durs del confinament

El confinament va per llarg i aquests dies han sigut moltes les cançons que s’han colat en l’inconscient. Cançons que ens van acompanyar en temps passats i que ara tornen per recordar-nos èpoques pretèrites o revelar-nos coses que llavors no vam saber desxifrar. Les cançons tornen com bumerangs. Sempre ho fan. Però en moments tan convulsos i en què tots ens sentim tan fràgils, n’actualitzem el significat per necessitat. En realitat, les cançons sempre estan inacabades. Els músics fan la seva part, però som nosaltres els que les completem quan les escoltem i els donem el sentit final, el que nosaltres volem, el que necessitem.

I ara necessitem que les cançons ens reconfortin, que ens escoltin, que ens orientin, que ens diverteixin. En qualsevol d’aquests discos que un dia van significar tant hi podem trobar missatges xifrats que ens poden ajudar a suportar aquests dies de confinament, de noves rutines, de falta d’ànim i de ganes de festa.

Comencem amb deu cançons infal·libles per aixecar l’ànim en els moments baixos durant el confinament una sèrie de quatre entregues, de deu cançons cada una, que abordaran l’estranya situació des diversos punts de vista.

1. Louis Armstrong + Ella Fitzgerald: ‘Summertime’

La va compondre George Gerwshin fa gairebé un segle i podria servir per donar la benvinguda al nou dia cada matí dels molts que ens queden encara per passar confinats. La trompeta d’Armstrong com una corneta dolça que ens crida a despertar-nos, la veu d’Ella gronxant-nos i aquests versos que ens asseguren protecció: «Un matí d’aquests et llevaràs cantant / obriràs les ales i emprendràs el vol cap al cel / però fins que arribi aquest matí, res et podrà fer mal / mentre el pare i la mare siguin al teu costat».

2. Peter Gabriel + Kate Bush: ‘Don’t give up’

Peter Gabriel la va compondre quan Anglaterra vivia una de les seves pitjors crisis econòmiques. Acomiadaments massius, famílies trencades, homes que sentien que la seva vida deixava de tenir sentit, i dones, representades en la veu de Kate Bush, que feien el cor fort i recordaven als seus marits que encara estaven junts, que encara tenien amics, que la vida mai havia sigut fàcil i que, malgrat tot, no s’havia d’abandonar.

3. Julio Iglesias: ‘La vida sigue igual’

Serveix per a un forat, per a un pedaç i, també, per a una situació tan inusual com aquesta. Una cançó per encaixar el confinament amb una certa perspectiva i per recordar que «siempre hay por quien vivir y a quien amar, siempre hay por qué vivir, por qué luchar». El que no curin aquests arranjaments de vent i cordes no ho curarà ningú. Per molt que, com recorda Julito, «al final...»

4. Los Rodríguez: ‘Dulce condena’

Una altra cançó salvavides per a crisis puntuals del dia a dia. «Cada vez que toco un poco fondo / cada vez que el tiempo vuela / un recuerdo más que pasajero / otra ilusión que llega», planteja Calamaro. A partir d’aquí, el trot rítmic i, abans que res, aquestes harmonies vocals tan argentines, resulten molt útils per a aquestes jornades; delirants muntanyes russes emocionals. «No importa el problema, no importa la solución / me quedo con lo poco que queda entero en el corazón».

5. Chucho: ‘Magic’

Al mal temps, bona cara. I una síncope discotequera per foragitar tot rastre de tristesa. «Si preguntáis por mi / me encontraréis aquí / disfrutando del tiempo que me queda por vivir», cantava Fernando Alfaro en aquesta cançó que va compondre pensant en algú que s’havia begut la vida a glops i encarava els seus últims dies amb el cap ben alt. Només ens hem de fixar en la frase final, d’una moral vitalista obstinada: "Lo mejor de nuestra vida aún está por ocurrir".

6. Los Chunguitos: ‘Dame veneno’

Per la xarxa circulen missatges de tuitaires que asseguren que el seu veí escolta aquesta cançó a tota hora i a tot volum. Pot ser que estigui confinat amb algú no desitjat. Millor pensar que abusa de l’humor negre i que ha triat aquest clàssic de Los Chunguitos per pujar la moral del barri. S’ha d’entendre, doncs, com una conjura rumbera contra els pensaments foscos: «Dame veneno que quiero morir, dame veneno, que antes prefiero la muerte que vivir contigo».

7. Dellafuente + Maka: ‘La vida es’

«La vida es un contratiempo», insisteix el granadí Maka amb el seu ‘quejío’ flamenc en la tornada d’aquesta cançó concebuda com un homenatge asfixiat a ritme de trap a les baules més baixes de la classe obrera. Els que més estan patint aquesta pandèmia: uns treballant, malgrat tot, d’altres sense feina i tots a petits domicilis que mai van estar preparats per viure confinat.

8. Ron Sexsmith: ‘April after all’

Ara ja sabem que acabarà aquest mes de març i continuarem confinats. Quan arribi l’abril podem provar amb aquesta dolça tonada del cantautor canadenc, que ens recorda que, malgrat tot, ja és primavera. «Arribaran altres dies / i les coses canviaran / la pluja ha de caure / al cap i a la fi, és abril».

9. Creedence Clearwater Revival: ‘Have you ever seen the rain?’

I parlant de pluja... La lletra és tan abstracta, la línia de baix és tan animosa i la tornada és tan exultant que costa no recórrer-hi, una vegada més. Una gloriosa composició de John Fogerty i companyia per aixecar els ànims.

Notícies relacionades

Cultura de quarantena: 20 pel·lícules 'feel good' disponibles en plataformes de 'streaming'

Cultura de quarantena: 15 pel·lícules sobre confinaments disponibles en plataformes de 'streaming'

10. Suu: ‘Tant de bo’

Es va publicar fa tres mesos i potser va passar desapercebuda, però, d’alguna manera, ha trobat el seu lloc al món justament ara. Sona per tot arreu, potser perquè reflecteix el sentiment de moltíssima gent, que troba cert alleujament cantant. «Canta, que la vida ho demana», suggereix tímidament la cantant barcelonina, mentre un ritme de reggaeton suau reforça la seva proposta.