Com viu la gran 'família' del circ Raluy Legacy confinada a les seves caravanes

El circ Raluy Legacy és un dels grans espectacles del nostre país que ha entretingut durant generacions milers de nens i adults. Una comunitat molt familiar (molts dels seus components tenen aquest cognom) en la qual participen fills, nets, oncles, nebots i amics. L’actual situació ha provocat, com en tots nosaltres, un canvi d’hàbits, però el seu cas és molt especial i per això hem volgut saber com suporten aquests dies.

El circ amb, més de 50 artistes de sis nacionalitats diferents, continua confinat a les 40 caravanes de principis del segle XIX. Aquests petits vehicles són molt estrets i no estan pensats per passar tot el dia al seu interior, un fet que mai s’havia donat al circ i que ha canviat el seu dia a dia i les seves rutines radicalment.

  

 

Van arribar al Parc de Sant Jordi de Reus el 9 de març, on havien d’actuar amb el seu espectacle durant els següents dies. Van muntar l’envelat i van donar forma al petit poble que conforma el circ disposant les caravanes en cercle, però tres dies després van haver de suspendre totes les funcions que estaven previstes fins al 22 de març. Ara tot ha canviat. Ja no es fan els menjars conjunts que es feien habitualment compartint moments després de l’assaig, cada artista menja a la seva caravana. Els maquillatges, els vestuaris màgics, les purpurines i les desfilades de fa unes setmanes han donat pas a les mascaretes, els guants i les sortides individuals per anar a la compra, d’un en un i guardant les degudes distàncies, i la creativitat s’ha aguditzat. Porten a Reus més de 15 dies i allà estaran fins que tot s’acabi, vivint moments especials que han portat els artistes a reflexions que ara comparteixen amb els lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

-Com assajar en quarantena per Niedziela i Emily Raluy: «Hem programat els assajos per no coincidir a la pista. Com l’envelat del circ és un espai reduït intentem no coincidir més de tres persones a la pista, sempre complint les mesures sanitàries exigides. Cada dues hores entra un grup diferent i no coincidim ni a la pista ni al camí. Mai més de tres persones a la pista i separades per dos metres. Aquestes estrictes mesures dificulten l’assaig de certs números que són més grupals, i prioritzen l’entrenament individual per no perdre la forma. Després de cada assaig s’higienitza la pista per complet i tots els materials que ha utilitzat el grup anterior. Cada nit i cada matí també s’esterilitza la zona d’assaig per complet».

-Trobar a faltar els companys, per l’acròbata Andy Herrera. «Som gent que convivim molt junta, que ho fem tot junts, moltes vegades fem petites barbacoes, grans àpats junts, treballem junts, assagem junts. Ens passem un munt d’hores aquí al petit poble que es diu circ i ara fa molts dies que no ningú veu a ningú. Ens hem d’escriure per WhatsApp, fer videotrucades i saber com estem a través del mòbil, i això que estan les caravanes a res, a 5 o 6 metres».

-Una pausa, per Nieldziela Raluy. «La gent de circ en general mai s’atura, sempre està treballant, activa, entrenant molt molt dur a un nivell molt alt amb moltes exigències. De vegades treballem amb dolors o lesionats perquè som així, mai parem. Estem fets d’una altra pasta, ens han ensenyat que sempre hem de continuar, The show must go on. Ara l’activitat és més tranquil·la, estem relaxant-nos, recuperant-nos i descansant. Estem dormint moltíssimes més hores que mai, prenent-nos-ho amb calma. Sí que entrenarem per mantenir la forma, però d’una manera light, i més distesa».

-La unió d’una família, per Kerry Raluy, una de les directores del circ: «Hem viatjat per tot el món i hem viscut situacions extremes com huracans, ciclons, inundacions, però sempre hem estat junts, uns amb els altres. Una situació molt estranya que ens obliga a estar separats, paradoxalment, també ens obliga a estar més units que mai».

-Aprofitar la situació, pel clown  Pietro Vicenti: Em passo el dia repassant les meves rutines per a la temporada que ve. Mai havia tingut tant temps per pensar en això, però el millor és que la creativitat es dispara en aquestes situacions i cal aprofitar-ho».

-A cosir, per l’acròbata Lian Batista. «Des que va començar la quarantena soc a la caravana amb la meva nòvia. Aquest temps ens va de meravella per anar cosint el vestuari del nostre nou espectacle, han sortit noves i bones idees que, probablement, no haguéssim tingut».

-El millor de cada un, per l’acròbata Niedziela Raluy: «Aquesta situació està traient tot allò bo que tenim, el nostre costat més solidari, més humà, mes empàtic. Ens ajudem els uns als altres, som més empàtics i crec que he après un munt de coses bones, això treu el millor de la gent, la solidaritat i l’ajuda. Quan passi tot això apreciarem molt més els que tenim al voltant i serà una festa».

-Valorar el que tens, per Emily Raluy: «Jo crec que apreciaré molt més quan estiguem tots junts entrenant a la pista, compartint exercici, parlant, divertint-nos com fèiem abans. Segur que a partir d’ara disfrutaré més dels entrenaments amb tots els meus companys». 

-Pares i fills, pels nens Coco i Benicio Raluy, cinquena generació de la família: «Ja estem acostumats a estudiar a casa, ja que ho fem per correspondència seguint el programa de França. Aquesta nova situació ha fet que els nostres pares puguin passar més temps amb nosaltres. Per a nosaltres està sent la part més positiva».

-Sense perdre el temps, per Louisa Raluy, directora del Circ: «El temps és or i estem intentant aprofitar-lo al màxim, això que sempre queda pendent: petites reformes, neteja, cosir vestits per a la pista, fer cortines noves i, per damunt de tot, cuidar les amistats... molt».

-Artistes fotoperiodistes, per Emily Raluy. «En totes les entrevistes que normalment solem fer, venen els periodistes aquí a fer fotos, però ara tant les imatges com els vídeos, els estem fent tots nosaltres. L’altre dia vam vam haver de gravar unes imatges per a TV-3 perquè sortissin per la tele. Ara per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA estem fent les nostres pròpies fotos. És una manera molt curiosa de comunicar-nos, és sorprenent com d’enginyosos que podem arribar a ser en moments de no tenir contacte». 

-Presa de consciència. Tots els artistes coincideixen en una cosa: «És una oportunitat per disfrutar del present, per ser conscients de tot allò que el pilot automàtic del dia a dia no ens deixava veure. Aquesta situació sense precedents ens ha portat a valorar més l’intangible, viure l’avui i descobrir-nos una mica més. Ara que està a l’ordre del dia l’autocura, potser estem davant del naixement del primer circ Mindfullness».

-Seguir el contacte amb el públic. El Circ Raluy Legacy ha posat en marxa la iniciativa #RaluyLegacyEnCasa, mitjançant la qual vol acostar l’espectacle i el món del circ a totes aquelles famílies que són a casa, mantenir l’esperit i la il·lusió del circ i fer una mica més suportable la situació. Fa uns dies va fer una mostra de l’espectacle de la temporada passada a les seves xarxes i ara estan preparant un directe per al diumenge 29 en què realitzaran una visita guiada, hi haurà preguntes del públic i una sorpresa final. Per si algú en tenia algun dubte, el circ continua sent l’espectacle més gran del món.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo