Deu cançons per embogir als balcons durant el confinament

Segona entrega de la sèrie d’EL PERIÓDICO sobre cançons que reflecteixen la situació de confinament després de la propagació del coronavirus o que són poderoses per suportar-la. En aquesta ocasió, el diari proposa un repertori per diversificar el màxim possible la música que sona als balcons, però sense oblidar els motius que ens tenen tots tancats. Deu cançons per suportar el confinament ballant i rient amb el veïnat.

1. Prince: ‘1999’.

La introducció robòtica i aquest ‘crescendo’ que anuncia una gran festa són l’avantsala de la gran gresca que ha d’arribar. El de Minneapolis la va compondre el 1982 i, per tant, era una cançó futurista. Ara és un viatge en el temps cap al passat. ¿T’imagines una festa com si això fos el 1999?

2. Led Zeppelin: ‘Rock’n’roll’

A tots els que, per culpa del confinament, fa temps que no rockanrolegen i encara fa més que no fan l’amor, els està rebotant com un bumerang aquest clàssic de Plant i Page. Venen ganes d’agafar cassons i cassoles i colpejar el seu himne de nostàlgia rockera per combatre tanta sole-sole-sole-sole-soledad.

3. Barricada: ‘No hay tregua’

El grup navarrès la va compondre en els dies més durs del terrorisme etarra. Una vegada superada aquella etapa, es va reutilitzar per animar els futbolistes de l’Osasuna. Dies enrere va cobrar un nou ús als balcons de Pamplona i la gent va tornar a cridar allò de: «‘Estás asustado, tu vida va en ello’». Un xut d’energia per a dies incerts.

4. Dr. Calypso: ‘Pardalets’

Els fumetes de vint anys que esperen amb candeletes la festa major del barri o el poble per muntar el ‘sound system’ i reivindicar l’esperit fraternal del reggae, no es treuen del cap aquests versos ecologistes. La llegendària banda catalana ja veia venir el final del món i va decidir rebre’l amb un bon porro a la mà.

5. Rubén Blades: ‘La canción del final del mundo’

La salsa ho cura tot. I aquesta del mestre panameny és ideal per alleujar aquesta sensació d’apocalipsi vírica que ens embriaga. «‘Prepárense ciudadanos, se acabó lo que se daba / a darse el último trago / no se me pueden quejar, el ‘show’ fue bueno y barato / ante el dolor el buen humor es esencial / saca a tu pareja y ponte a bailar la canción del final del mundo’». Sí, a ballar al balcó.

6. La Casa Azul: ‘Esta noche solo cantan para mí’

En situacions com aquesta es comprèn millor com de curatives poden ser les cançons. Guille Milkyway en té unes quantes que podrien ampliar a l’infinit aquesta llista (‘Cerca de Shibuya’, ‘El momento más feliz’, ‘El momento’...), però aquesta és encara més adequada per propagar pel barri aquesta sensació de sentir-se sol, ofegat i necessitat d’una veu amiga que et reconforti. Ja sigui la de Nina Simone, la de Dusty Springfield, la de Karen Carpenter o la de...

7. Doris Day: ’¿Qué será, será?’

Aquesta és per constituir oficialment la coral del pati de veïns. La presidenta, el secretari i els vocals de la junta alternen les estrofes i tota la comunitat se suma en les tornades des dels seus respectius balcons i finestres decantant el cos d’esquerra a dreta com si fos una havanera.

8. Kortatu: ‘Mierda de ciudad’

La rèplica punk. Com no podia ser d’altra manera. Cal assumir la realitat i per expulsar una mica la ira, res millor que aquest himne basc la primera estrofa del qual, si li canvies una sola paraula, encaixa al 100%: «‘Todo este sábado me lo voy a pasar / privando en mi casa hasta reventar / ya estoy harto no puedo salir más / siempre lo mismo...’».

9. Coldplay: ‘Viva la vida’

La mare de totes les cançons èpiques plantejades com un cant a la vida ja des del títol. El millor d’aquesta és que la pots cantar pensant en tots aquests que pensaven que s’anaven a menjar el món (d’això tracta) i ara veuen com el virus no fa distinció i els engoleix a ells (com a tothom). Els que no suportin la banda de Chris Martin, tenen la versió de Pet Shop Boys.

Notícies relacionades

Cultura de quarantena: 20 pel·lícules 'feel good' disponibles en plataformes de 'streaming'

Cultura de quarantena: 15 pel·lícules sobre confinaments disponibles en plataformes de 'streaming'

10. Bee Gees: ‘Staying alive’

Aquesta només per als dissabtes a la nit. Quan el barri ja estigui en ple èxtasi balconer i al veí del quart no li faci cap vergonya imitar els aguts dels germans Gibb, l’«‘ah, ah, ah, ah, staying alive, staying alive’» serà un guaridor crit comunitari. Pur alleujament disco. Qui ho vulgui, que segueixi amb ‘Born to be alive’ de Patrick Hernández. I ja que hi som, amb ‘The rhythm of the night’. No diu res del coronavirus, però el seu cantant es diu... ¡Corona!