Deu llibres escrits en un confinament que van fer història

 EL QUIXOT. Miguel de Cervantes 

Tot i que hi hagi bastanta boira sobre com es va gestar el clàssic, el cert és que, en el pròleg, Cervantes assegura que va inventar el seu heroi a la presó de Sevilla, on el va portar una mala gestió comercial. Allà va ser-hi tres mesos de l’any 1597, i la majoria dels experts accepten aquesta versió romàntica, segons la qual l’autor enclaustrat va inventar i fins i tot va començar a escriure allà sobre un paio prim i boig que abandona la seva reclusió per anar-se’n a donar pallisses pel món. Si hi ha una novel·la de grans horitzons, una ‘road movie’ a cavall i ruc, aquesta és el ‘Quixot’. 

EL REI LEAR. William Shakespeare

Aquí l’origen és molt més fosc, perquè, és sabut, sobre Shakespeare amb prou feines hi ha dades verificades. Així que una tradició biogràfica assegura que ‘El rei Lear’ i ‘Macbeth’, dues de les grans obres del repertori shakesperià, es van escriure durant l’epidèmia de la pesta del 1603 –Shakespeare havia viscut també la plaga del 1593–. Amb el tancament dels teatres a la capital, la seva companyia, la dels King’s Men, va tenir més temps d’oci, que el Bard va aprofitar bé, imaginant dues de les seves peces més desesperançades. Si no és cert, mereixeria ser-ho. 

LOS 120 DÍAS DE SODOMA. Marquès de Sade 

La vida del Diví Marquès va ser un llarg tancament, al qual el van conduir les seves fantasies llibertines. Pres a la Bastilla, Sade va escriure aquesta novel·la, catàleg d’atrocitats, violència i vexacions. Ho va fer en unes petites quartilles amb lletra minúscula, que després va unir entre si en un rotllo per escapar al control dels seus carcellers. El 1789, després de la presa de la presó i després que el marquès fos traslladat al psiquiàtric de Charenton, un ciutadà va rescatar l’original d’entre les ruïnes del presidi. Pasolini la va portar al cine a ‘Saló’, potser la pel·lícula més insuportable de veure de la història del cine.  

DE PROFUNDIS. Oscar Wilde

Fa una mica de cosa llegir aquesta punyent carta escrita a la presó de Reading i dirigida al seu amant, el jove Bosie, en què Wilde, abans l’home de moda, fa balanç de la seva vida amb tots els matisos possibles, la lucidesa, el dolor, la indulgència per a si mateix, els retrets a l’estimat que no ha estat a l’altura –va ser el pare del noi qui el va conduir a presó sota l’acusació de ‘sodomia’– i no l’ha visitat en aquests dies terribles. El dolor del tancament i la percepció que ja res tornarà a ser igual estan marcats a foc en aquestes pàgines. I fan mal. 

TRACTATUS LOGICO-PHILOSOPHICUS. Ludwig Wittgenstein

Sí, possiblement el que és un dels textos filosòfics més influents del segle XX va ser escrit en un camp de presoners italià, a prop de Montecassino, on va ser reclòs Wittgenstein durant la primera guerra mundial. L’entorn pot ser que no fos el més indicat, però el filòsof s’encoratjava en la clausura. Ell mateix, anys abans de la contesa, s’havia construït una recòndita cabana al fons d’un fiord noruec, on havia romàs en solitud durant llargues temporades, i fins i tot un any sencer. 

MEIN KAMPF. Adolf Hitler

No deixa de ser una paradoxa històrica que Wittgenstein i Adolf Hitler fossin companys de classe i que, a més, hagin dedicat un tancament a escriure, tot i que el primer volgués resoldre tots els problemes de la filosofia i el segon, acabar amb tot rastre d’humanitat. El ‘putsch’ fallit de Munic va portar el futur ‘führer’ a la presó de Landsberg a l’estiu del 1924, allà va redactar el primer volum d’aquesta obra, que és alhora memòries i manual ideològic. Sol dir-se que el va dictar a Rudolph Hess, amb qui va compartir tancament, però el cert és que el va mecanografiar ell mateix en unes condicions no excessivament penoses. 

CANCIONERO Y ROMANCERO DE AUSENCIAS. Miguel Hernández 

L’últim poemari de Miguel Hernández  va ser escrit entre el 1938 i uns mesos abans de la seva mort, el 1942, al Reformatori d’Adults d’Alacant, on el va matar la tuberculosi i les pèssimes condicions sanitàries. Poemes com ‘Llegó con tres heridas’, escrit després de la mort del seu primer fill, o la famosa ‘Nanas de la cebolla’ donen compte, a partir d’un llenguatge senzill, del final d’una època i les seves esperances, i de la consciència íntima de la fi personal. 

DIARI. Anna Frank

L’adolescent alemanya Anna Frank, 13 anys i tots els somnis encara per complir, com és sabut, va portar un diari entre el 12 de juny del 1942 i l’1 d’agost del 1944, mentre es mantenia amagada amb la seva família i una altra família amiga a les golfes clausurades d’un edifici a Amsterdam. El descobriment del llibre pel seu pare, l’únic dels habitants del tancament que va sobreviure als camps de concentració, va posar en circulació un potent símbol que va posar cara als milions de jueus massacrats pels nazis. 

SANTA MARÍA DE LAS FLORES. Jean Genet 

Tot l’odi social acumulat pel violent i extrem Genet, que va cometre el seu primer robatori als 10 anys i va sobreviure prostituint-se, falsificant documents i dedicant-se a la mendicitat, es concentra en aquesta novel·la autobiogràfica, que va escriure a la presó. Allí s’hauria quedat a perpetuïtat sumant condemnes si la ‘crème de la crème’ de la intel·lectualitat francesa no hagués confiat en ell com a escriptor i hagués sol·licitat l’indult al president de la República. Genet va sortir, va escandalitzar amb la seva homosexualitat transgressora, va disfrutar de la seva fama incòmoda i no va tornar a trepitjar mai una presó. 

EL DIABLO EN LA CRUZ. Ngugi wa Thiong’o 

Notícies relacionades

¿És el coronavirus gasolina creativa per als escriptors?

Barcelona, capital de la innovació social

El 1977, la representació d’una obra de teatre que va disgustar les autoritats locals va portar el dramaturg James Ngugi a una de les presons de seguretat més estrictes de Kenya, sense que s’haguessin presentat càrrecs formalment.  L’escriptor, a la seva cel·la, va decidir canviar el seu nom a Ngugi wa Thiong’o, abandonar per a la creació l’anglès de l’opressor colonial i dedicar-se a la seva llengua materna, el gikuyu. En aquesta llengua va escriure aquesta novel·la fantàstica i simbòlica, al paper higiènic raspós que li donaven. Avui és un dels més ferms candidats a guanyar el Nobel.