'The ghoul': al laberint de la ment

Adscrit a l’entorn artístic del director britànic Ben Wheatley, Gareth Tunley ha confirmat la seva capacitat per crear un univers molt particular a ‘The ghoul’, la seva ‘opera prima’ –que s’estrena ara a Filmin–, en què comparteix amb el seu padrí el gust per distorsionar la quotidianitat per submergir-nos en un malson obsessiu, asfixiant i amb un punt lisèrgic.

Tunley ens proposa endinsar-nos a l’interior d’una ment malalta, la del Chris (Tom Meeten), un misteriós home que acudeix a teràpia i del qual resulta impossible saber si el que explica pertany a la realitat o és fruit de les seves intricades fantasies. Així, l’itinerari es configura a tall d’investigació al voltant d’aquesta figura plena d’incògnites, a través de la qual es genera un joc de miralls entre l’espai físic i el mental.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

El director aconsegueix compondre un exercici d’estil que ens condueix per dues rutes paral·leles, que s’entrecreuen fins que resulta impossible saber per quina estem transitant, fins que totes dues convergeixen en un bucle infinit de bogeria.

Resulta inevitable relacionar ‘The ghoul’ amb ‘Carretera perduda’, de David Lynch, però també amb pel·lícules pròximes a l’esperit de sèrie B, amb un marcat pòsit atmosfèric i una terbolesa moral críptica en què batega l’estranyesa.