ÒBIT
Mor el cantautor country-folk John Prine víctima del coronavirus
L'exquisit músic, que va sobresortir a la dècada de 1970, tenia 73 anys
zentauroepp53060537 john prine200408173035 /
El músic nord-americà John Prine, influent figura del folk i del country, va morir aquest dimarts a Nashville als 73 anys, després d’haver sigut hospitalitzat fa dues setmanes encomanat del coronavirus.
Tot i que no va gaudir de la popularitat de cara al gran públic d’altres companys de l’escena folk i country, Prine era un músic molt estimat per fans i artistes, que el consideraven un dels millors compositors de la seva generació.
David Caraben, cantant de Mishima, va triar fa uns dies dos discos de Prine com els seus favorits per al confinament en una enquesta entre músics realitzada per EL PERIÓDICO.
Prine tenia un llarg historial de contratemps físics i problemes de salut, ja que va patir càncer en diverses ocasions.
EL PADRÍ KRIS KRISTOFFERON
Nascut el 1946 a Maywood (Illinois), Prine es va obrir pas en el panorama folk i country de la dècada de 1970 a partir del seu disc ‘John Prine’ (1971). Kris Kristofferson, tota una estrella en aquells anys, va ser clau en els inicis de la carrera de Prine com a padrí musical de l’artista.
Kristofferson no va ser l’únic que va cantar les composicions de Prine, ja que altres estrelles del so d’arrel nord-americana com Johnny Cash o Joan Baez també han versionat els seus temes.
La dècada de 1970, amb discos molt destacats com ‘Bruised Orange’ (1978), va marcar la carrera d’un artista acostumat a aparèixer i desaparèixer i que sempre va saber refugiar-se en un discret segon pla.
Però entre els músics sempre ha sigut molt admirat: el seu disc ‘The Missing Years’ (1991), un dels seus diversos retorns a la música després d’anys de sequera, incloïa col·laboracions de Bruce Springsteen, Tom Petty, John Mellencamp o Bonnie Raitt.
ELOGIS
«L’obra de Prine és pur existencialisme estil Proust», el va elogiar Bob Dylan el 2009. «Viatges mentals de l’Oest Mitjà a l’enèsim grau. I escriu cançons boniques. Recordo quan Kris Kristofferson el va introduir a l’escena. Tot això de ‘Sam Stone’, el soldat i pare drogoaddicte; o ‘Donald and Lydia’, on la gent fa l’amor a 10 milles de distància. Ningú excepte Prine podria escriure això», va afegir.
El 1998 va patir un càncer al coll i la seva recuperació va alterar el to de la seva veu, més ronca i greu a partir de llavors.
Prine es va mantenir actiu al segle XXI amb treballs com ‘Fair & Square’ (2005) o ‘The Tree of Forgiveness’ (2018).
L’Acadèmia de la Gravació va anunciar el desembre passat que Prine rebria aquest any el Grammy honorífic per tota la seva carrera, un guardó molt prestigiós que també reconeixeria en aquesta ocasió a altres llegendes com Iggy Pop o Public Enemy. La cerimònia d’homenatge estava prevista per al 18 d’abril a Pasadena (Califòrnia), però va quedar cancel·lada per la pandèmia del coronavirus.
Membre del Saló de la Fama dels Compositors, Prine va estar nominat en 11 ocasions als Grammy i es va endur dos gramòfons daurats.
La mort de Prine es va convertir ràpidament en tendència de Twitter als Estats Units i estrelles de tot tipus, des del món de la literatura amb Stephen King al del cine amb Olivia Wilde, passant per la televisió amb Stephen Colbert, van retre homenatge a l’artista a les xarxes socials.
No van faltar els tributs dels seus hereus i amics en la música, especialment dels vinculats al folk, el country i el rock que beu de la tradició nord-americana.
«Aquí a E Street, estem destrossats per la pèrdua de John Prine», va dir Bruce Springsteen. «En John i jo érem aquells ‘nous Dylans’ als anys 70 i ell va ser sempre el tipus més encantador del món. Un veritable tresor nacional i un compositor per a la posteritat», va agregar.
«Em dol moltíssim llegir aquesta notícia. Em sento abatuda. Se n’ha anat el meu heroi. Se n’ha anat el meu amic», va dir Margo Price.
«Està cantant amb els àngels. Et trobarem a faltar, però les teves cançons perduraran», va apuntar Sheryl Crow.
Notícies relacionades«Gràcies per ser molt més del que vam poder merèixer», va assenyalar la banda Dawes.
«T’estimem, John», va resumir Jason Isbell.
