La cultura contra Uribes, la rebel·lió a les xarxes es para

L’aturada de dos dies a les xarxes socials proposada per la Unió d’Actors i Actrius s’ha desconvocat aquesta tarda. La protesta davant de la reacció del ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, el qual ha descartat un fons específic per ajudar el sector cultural ha sigut ‘trending topic’ a Twitter durant unes hores. La reacció del govern ha fet que el col·lectiu desconvoqués la vaga hores després que la ministra portaveu i d’Hisenda, María Jesús Montero, hagi anunciat després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres que en els pròxims dies ella i el titular de Cultura es reuniran amb el sector. Montero ha assegurat que «estudiaran la singularitat del sector cultural per adaptar les mesures general ja preses, així com les futures» ajustades a «les especificades del sector».

No només els actors, altres agents de la cultura s’han sumat a la rebel·lió contra el ministre. Ja s’han escoltat veus demanant la seva dimissió. #Apagón Cultural i #CulturaEnHuelga ha portat a la suspensió de propostes diverses des d’alguns concerts previstos avui. Actors com Paco León, Leticia Dolera o Miguel Ángel Muñoz, cantants com Lola Índigo i companyies de teatre com Kamikaze, Teatro del Barrio i el Lliure també es van sumar a la convocatòria. I Lluís Pasqual va escriure una carta oberta desqualificant el ministre Uribes.

La primera vaga ‘online’ de la cultura a Espanya és conseqüència de la compareixença d’Uribes després de decretar-se l’estat d’alarma. La seva visió del problema al declarar «el recolzament transversal i inclusiu és el més raonable» l’ha desacreditat davant de la majoria del sector que esperava diners i mesures específiques, com ha passat a França i Alemanya. El sector demanava destinar íntegrament a cultura una part dels 100.000 milions d’ajuts europeus. El seu posicionament ha caigut com una galleda d’aigua freda per als 700.000 treballadors del teatre, la dansa, el cine, la música, els llibres i l’art els representants del qual havien proposat al ministre 52 mesures concretes per pal·liar la problemàtica específica d’un sector on els contractes intermitents dificulten la majoria dels seus treballadors acollir-se a les mesures de xoc aprovades pel Govern.  En altres països europeus la cultura ha sigut una prioritat. Aquí no. El Conca (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) va criticar les declaracions del ministre Uribes i l’Acadèmia Catalana de la Música va demanar-ne la dimissió. I no són els únics. 

«Així no, senyor ministre»

En un contundent comunicat del Conca titulat ‘Així no, senyor ministre’ es va reclamar: «És ara quan s’ha d’actuar i no esperar quan una part important d’aquest teixit probablement ja hagi desaparegut». 

L’actor Juan Echanove ha desqualificat també Uribes en un vídeo penjat al seu Instagam, a qui ha qualificat com «un paracaigudista al ministeri». Li retreu el seu desconeixement del sector. «En tenim un que no sap operar a càrrec de l'uci cultural», va afirmar rotund comparant la seva actitud amb la d’altres predecessors «Guirao, Alborch o Méndez de Vigo» que, segons ell, «mai haurien dit el que va dir Rodríguez Uribes. A ell, com la majoria de la professió, el va ofendre que parafrasegés Orson Welles «primer la vida, després el cine», per justificar l’actitud del seu ministeri. En les últimes hores el ministre ha reaccionat aclarint a Twitter: «Deia Orson Welles que primer és la vida i després el cine, però que –afegeixo jo– la vida sense cine, sense cultura, manca de sentit i és molt poc humana». Això és el que vaig dir en la roda de premsa, literal, sento haver causat malestar, manifestava el meu compromís amb la vida i amb la Cultura». 

Una altra coneguda actriu que va ser presidenta de l’Acadèmia de Cine, Aitana Sánchez Gijón ha reflectit també la seva frustració a les xarxes socials davant de la incapacitat d’Uribes d’actuar quan «la vida d’un altíssim percentatge de treballadors de la cultura està caient en un abisme que agreuja una precarietat ja endèmica fins a límits insuportables». Ho corrobora Luis Cansino, baríton gallec que ha muntat el primer sindicat d’Artistes Lírics d’Espanya (A LE) en ple estat d’alarma: «Molts companys no poden ni tan sols anar al supermercat».

Veus discrepants

Notícies relacionades

Lluis Pasqual: «Aquest país no estima els seus artistes»

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

Tot i que també hi ha veus divengentes per a qui no és el moment de cap vaga. Entre els quals destaca Tristán Ulloa, actor que va estar ingressat per coronavirus i s’està recuperant a casa. «Sincerament i humilment no crec que sigui moment per a una apagada cultural. El nostre lloc ara està al costat de la societat civil. Som al mateix barco. Comparteixo reivindicacions del sector i crec que caldria exposar-les amb el cap fred quan aquesta situació d’emergència finalitzi», opina Ulloa a Twitter. I l’escriptor Juan Gómez Jurado, que recorda que el sector cultural «són 700.000 persones i no quatre titellaires», i censura l’apagada cultural. El cantautor Juanito Makandé considera que aquesta vaga ‘online’ «no és la forma més adequada» d’actuar quan veu en un moment on «tothom posa l’espatlla més que mai».  

Situació crítica

Per la seva banda, el productor teatral Javier Cimarro reclama que «es faci política cultural en coordinació amb el Ministeri de Treball, el d’Economia i el d’Hisenda». Ell, com la resta de representants de la cultura, veu amb amb preocupació el futur. Temen que la cultura sigui l’última en tornar a la normalitat quan es comenci a recuperar l’activitat econòmica. ¿Quan tornarem a veure aglomeracions en teatres, concerts, sales de cine o altres esdeveniments artístics? A la Xina s’està tornant a la normalitat però els espais culturals continuen tancats.  «Quan acabi el confinament no podem reactivar-nos com els altres sectors. ¿Quan podrem obrir? ¿En quines condicions? ¿Reduint aforament? Està clar que això no és rendible», va dir aquesta setmana el president de Redescena, Carlos Morán, preocupat per la supervivència del sector.