Un homenatge a l'artista Luis Eduardo Aute i al dramaturg Benet i Jornet

Aquesta setmana ens han deixat dos grans artistes que ens han llegat unes obres plenes de sensibilitat, compromís i profunditat. Luis Eduardo Aute era tot un home del Renaixement: poeta, cantautor, pintor i director de cine. Josep Maria Benet i Jornet va ser un dels grans dramaturgs del teatre català i el creador de la major part de les telenovel·les de sobretaula de TV-3. Les dues trajectòries mereixen un homenatge que podem fer a casa seguint uns quants enllaços.

  

 

Una bona opció per comprendre al detall la importància d’Aute és un documental que es va estrenar l’any passat, Aute retrat. La va emetre diumenge a la nit Cuatro i encara es pot recuperar-se a Movistar+, però també està disponible a Filmin i està penjat a YouTube. És un retrat de l’artista firmat pel realitzador basc Gaizka Urresti i està centrat, sobretot, en el concert d’homenatge que li van fer els seus amics sota el títol d’«Ánimo, animal» celebrat el 2018, del qual hi ha petits fragments però cap cançó sencera. Inclou declaracions d’alguns dels seus companys: Serrat, Sabina, Rozalén, Dani Martín, Ana Belén, Jorge Drexler, Ismael Serrano o Pedro Guerra, però el que més sorprèn és la presència de l’enyorat dibuixant Forges.

Els seus pensaments, actuacions i pel·lícules

També hi ha vídeos de les seves actuacions o de reportatges sobre ell i destaca el seu treball com a artista multidisciplinari i alguns dels seus pensaments («un artista és una espècie de Peter Pan que vol continuar jugant», «estem en una època més enllà del capitalisme, això d’ara és feudalisme», «la tecnologia és la nova religió»). Expliquen que ha sigut un esperit lliure, que sempre ha fet el que li ha donat la gana sense pensar en la comercialitat, amb una visió molt particular de la sexualitat, un artista que mai ha estat de moda, sempre ha sigut una altra cosa. Un antidivo enginyós que preferia ser un home sensible que un mascle alfa i que disfrutava del plaer d’estar amb els seus amics.

Després de veure’l ens vindran ganes d’escoltar i visionar el concert d’homenatge. Només es pot trobar a YouTube en vídeos casolans d’una qualitat més aviat justeta. Una mica millor està la seva versió catalana, el recital Ànims, animal que es pot veure en una playlist amb versions a càrrec d’Els Amics de les Arts, Marina Rosell, Estopa, Quique González, Sisa, Maria del Mar Bonet, Javier Gurruchaga o Paco Ibáñez, entre altres. Per disfrutar de l’autèntic Aute, es pot recórrer a la web de RTVE on es troba Retrato en vivo, un programa de 1980 amb algunes de les seves cançons i una entrevista on exposa les seves idees. També és molt interessant recordar el Musical Express de 1981, on dialoga amb Àngel Casas i canta amb amics com Rosa Lleó, Ana Belén o Miguel Ríos.

Una altra de les seves facetes va ser la de director de cine i televisió. A RTVE es pot descobrir la seva aportació a la sèrie Delirios de amor amb l’episodi La pupila del éxtasis. Per veure el seu experimental Un perro llamado Dolor, film sobre la relació entre un gos i diversos pintors (amb dibuixos a llapis d’Aute) cal recórrer a YouTube, on hi ha una versió incompleta però que permet descobrir la seva original estètica. Molt similar és el seu curtmetratge Vincent y el giraluna, en homenatge a Van Gogh. 

Josep Maria Benet i Jonet més enllà de les telenovel·les

Més complicat és trobar feines de Benet i Jornet més enllà de les seves sèries televisives, disponibles a TV-3 a la carta com Nissaga de poder (gairebé 500 capítols) o Ventdelplà (365 episodis), si algú vol aprofitar aquests dies pot repassar-les íntegrament, però pot resultar esgotador. Per veure els seus primers treballs teatrals podem recórrer al’arxiu del circuit català de RTVE, on trobarem petits tresors en blanc i negre com Berenàveu a les fosques amb Montserrat Carulla, ambientada en la Barcelona dels anys 50, la seva adaptació del Josafat de Prudenci Bertrana interpretat per l’enyorat Ovidi Montllor que també apareix a Revolta de bruixes sobre les reivindicacions laborals d’unes netejadores amb Rosa Maria Sardà.

Per veure obres seves més modernes podem recórrer a Teatroteca (en règim de lloguer, com si fos un vídeoclub però gratuït). Allà trobarem la versió castellana d’aquesta última peça, Motí de bruixes amb un elenc impressionant en el qual figuren les almodovarianesCarmen Maura, Marisa Paredes i Julieta Serrano; Testament, amb un altre súper repartiment: Carmelo Gómez, Lluís Homar, Anna Lizarán, Candela Peña i Eusebio Poncela; Algún día trabajaremos juntas (María Asquerino, Encarna Paso i Gemma Cuervo); Salamandra (amb la parella David Selvas-Julio Manrique) i Sótano (interpretat per Israel Elejalde i Ramón Langa, la veu de Bruce Willis).

Adaptacions cinematogràfiques de les seves obres

  

 

Finalment, Filmin disposa de les dues adaptacions de les seves obres portades a la pantalla gran per Ventura Pons. La primera és Actrius (1997), amb Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizarán i Mercè Pons, versiód’E.R. en què semblen interpretar-se a elles mateixes. La trama gira entorn d’una estudiant de teatre que prepara una prova on encarnarà una mítica actriu. Per a això, s’entrevista amb tres artistes que la van conèixer. Una d’elles és una diva internacional; la segona, una estrella de la televisió i la tercera s’ha passat al doblatge. L’altra és Amic / Amat (1998), rodada a partir de Testament amb Josep Maria Pou i David Selvas sobre un professor de literatura medieval que, sabent que morirà aviat, planeja llegar el seu últim assaig a un jove alumne de qui està enamorat. Unes quantes opcions per retre homenatge a dos gegants de la cultura que ens han deixat moltes grans obres. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo