¿Sobreviurà Hollywood al coronavirus?

Per a Hollywood, l’any passat va ser el més lucratiu de la història. Les seves pel·lícules van recaptar més de 35.000 milions de dòlars a tot el món. Els estudis Disney van estrenar set títols que van recaptar més de mil milions per cap, i sembla que va ser ahir que un (‘Vengadores: Endgame’, és clar) es convertia en el més taquiller de tots els temps. Avui, en canvi, la indústria cinematogràfica nord-americana afronta el moment més crític.

El Covid-19 i la seva propagació han aturat Hollywood per complet. Els rodatges de pel·lícules com ‘The Batman’, ‘Jurassic World: Dominion’, ‘Matrix 4’, ‘Misión Imposible 7’ i el ‘remake’ de ‘La sirenita’ han sigut suspesos; les sales de cine de tot el món, necessàries perquè els grans estudis moguin el seu gènere, han tancat –algunes no reobriran mai–; uns 140.000 treballadors del sector ja han perdut els seus llocs de treball als Estats Units, i s’estima que, fins i tot en el millor dels casos, si la situació es normalitza a finals de maig, la indústria perdrà 17.000 milions en taquilla. Però això, digui el que digui Donald Trump, no passarà. De fet, Hollywood ja ha posposat l’estrena dels que havien de ser els seus ‘blockbusters’ estiuencs. 

UN ESTIU SENSE TAQUILLA

Si no hagués sigut pel coronavirus, en realitat alguns ja haurien vist la llum o estarien a punt de fer-ho: el ‘remake’ de ‘Mulan’ i la seqüela ‘Un lugar tranquilo 2’ haurien d’haver-se estrenat al març; la nova entrega de James Bond, ‘Sin tiempo para morir’, havia d’assaltar el cel aquest mes, i la nova entrega de l’Univers Cinematogràfic de Marvel, ‘Black Widow’, tenia previst fer-ho al maig.

L’única d’aquestes estrenes que encara no ha sigut posposada fins, com a mínim, després de setembre és la de ‘Mulan’, de moment prevista per al juliol. També han desaparegut de l’agenda estival superèxits assegurats com ‘Top Gun: Maverick’, ‘Eternals’, ‘Cazafantasmas: Más allá’, ‘Fast & Furious 9’, ‘Jungle Cruise’ i ‘Minions: El origen de Gru’. Pel que fa a ‘Wonder Woman 1984’, la seva data actual de llançament és l’agost, tot i que molts la consideren improbable. El mateix pot dir-se del nou treball de Christopher Nolan, ‘Tenet’, l’estrena del qual continua prevista per al juliol.

DINERS PERDUTS

Només el cost d’aquests retards ja suposa perjudicis econòmics enormes. En la campanya publicitària de ‘Sin tiempo para morir’, per exemple, s’havien invertit ja més de 200 milions de dòlars quan va esclatar la pandèmia, i aquests diners s’han perdut.

En tot cas, encara més deficitari hauria sigut estrenar la pel·lícula quan, a tants llocs del món, els cines han tancat. Sigui com sigui, s’ha de recordar que els ‘blockbusters’ estiuencs proporcionen als estudis de Hollywood el 40% dels seus ingressos anuals –són, doncs, el que els permet finançar totes les altres coses– i que són pel·lícules dissenyades per ser vistes en recintes dotats d’una gran pantalla i plens de gent.

El cas és que la pandèmia ha arribat en un moment en què fa temps que l’auge del vídeo sota demanda i la disminució en la venda d’entrades generen molts dubtes sobre la rellevància de les sales de cine, i els ha elevat al quadrat a mesura que milions de persones recorrien a plataformes com Netflix o Amazon Prime o Hulu per passar les llargues hores d’aïllament.

Això –si les sales continuen sense ser una opció viable de negoci– podria portar Disney a estrenar ‘Mulan directament en el seu nou servei de ‘streaming’, Disney+; amb això elevaria brutalment el seu nombre de subscriptors, tot i que, això sí, renunciaria als beneficis monstruosos que la pel·lícula tenia previst aconseguir a la taquilla xinesa. 

Sobre el paper, és cert, per a pel·lícules que costen centenars de milions dòlars i requereixen desenes de milions més per costejar despeses de distribució i publicitat, l’estrena ‘online’ manca de sentit financer, per diversos motius: primer, moltes d’aquestes plataformes encara no són actives a prou territoris; segon, el risc de pirateria és massa alt; tercer, l’èxit d’aquests ‘blockbusters’ no depèn només de la taquilla, sinó també de productes de marxandatge que, si l’experiència cinematogràfica desapareix de l’equació, deixen de vendre’s. 

UNA ESTRENA ‘ONLINE’

Res d’això, d’altra banda, va impedir que els estudis Universal decidissin estrenar directament ‘online’ una de les seves apostes de cine infantil per al 2020, ‘Trolls World Tour’, el mateix dia en què havia d’arribar als cines nord-americans, i van creuar així una línia que Hollywood havia considerat intocable –que li ho diguin a Netflix–; altres estudis podrien seguir el seu exemple i pal·liar els efectes del Covid-19 desviant a internet alguns dels seus productes més atractius. Recaptar una mica menys és millor que no recaptar res.

Al cap i a la fi, fins i tot si el virus remet i les cartelleres es reactiven a tot el món de manera relativament ràpida, ¿qui voldrà anar al cine?

El mes passat van reobrir breument 500 de les prop de 70.000 sales que hi ha a la Xina, però van haver de tancar davant la falta de públic, i en les últimes setmanes Corea ha registrat les seves pitjors xifres de taquilla en dècades. La gent necessitarà temps per tornar a les sales.

Després de setmanes o mesos de confinament, i d’haver de consumir entreteniment a través d’un televisor o d’una pantalla d’ordinador, veure una pel·lícula en les condicions òptimes ens resultarà encara més màgic i gratificant que de costum, però molts de nosaltres encara tardarem a estar preparats per fer-ho.

Paradoxalment, la idea d’experiència comunitària sobre la qual Hollywood ha basat històricament la seva importància cultural és també el que ara amenaça la seva supervivència.

No és la primera vegada, en qualsevol cas, que Hollywood es veu davant l’abisme. Tot i que mai abans havia afrontat una crisi d’aquesta magnitud. Al llarg de l’últim segle ha necessitat redefinir-se en diverses ocasions: quan l’era del cinema mut va arribar a la seva fi a finals dels anys 20, quan la televisió va arribar massivament a les llars en els 50, quan el sistema d’estudis va afrontar el seu ocàs en els 60, quan va haver de superar el pànic a la competència del vídeo domèstic i va descobrir el concepte de ‘blockbuster’ en els 80, quan va convertir la fabricació de superèxits en la seva raó mateixa de ser després del canvi de segle.

 PUNT DE VISTA SIMBÒLIC

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Ara, com si fos el letal protagonista d’una pel·lícula de catàstrofes –i, que ningú ho dubti, més aviat que tard ho serà–, el virus està obligant Hollywood a reconfigurar-se no només des d’un punt de vista econòmic i industrial, sinó també cultural i simbòlic.

¿Quina serà la seva nova realitat quan tot això acabi? D’aquí a uns quants mesos començarem a descobrir-ho.