Trenta anys del '20 de abril' de Celtas Cortos, des del confinament

Si fa 30 anys els Celtas Cortos recordaven la magnífica nit a la cabana del Turmo, aquest 20 d’abril anhelen encara més aquelles rialles amb els amics des del confinament a casa seva.

En l’aniversari del seu èxit més gran i amb la melancolia més latent que mai, el grup nascut a Valladolid ha fet tot el possible per aquesta vegada no sentir-se sol.

La música no els cansava llavors i tampoc ho fa ara. «És el combustible», explica a Efe el guitarra i veu del grup, Jesús Cifuentes, que mira dos mesos enrere i enyora els viatges per carretera i pujar a un escenari. «Els que vivim intoxicats de la música i ens dediquem a això sense això no podem seguir endavant».

Amb una mica de realitat i una altra de ficció, els records d’un jove que havia emigrat per treballar es van postrar en el que ara és tot un èxit de la música espanyola dels últims anys. «Vaig trobar bons amics, però no deixava d’estar d’alguna manera deslocalitzat de tota la meva quadrilla habitual». Li va venir a la ment la nit a la cabana amb els seus amics, al Pirineu d’Osca, i la resta ja és història.

Des de la creativitat més íntima, producte del sentiment d’enyorança de l’artista, la cançó «va volar pels seus furs, lliure» i van passar a ser-ne els amos tots els que la van escoltar. «Cada persona és la que aporta un color diferent i una pinzellada personal a la seva manera d’entendre-la i a les seves emocions. Llavors la cançó ja pertany a la gent».

Més encara en aquest 20 d’abril emmarcat en la crisi de la Covid-19, quan Celtas Cortos rellançarà el tema amb la col·laboració d’un ampli grup d’artistes i de treballadors essencials que aquests dies fan front a la pandèmia. La recaptació anirà destinada a l’organització Metges Sense Fronteres.

Col·laboracions de luxe

Des dels estudis particulars de les seves cases, els components del grup han regravat el seu màxim ‘hit’ amb artistes de la talla de Mikel Izal, Rozalén, Amaral, Carlos Tarque, Ska-P, Sidonie, La Pegatina, Reincidentes o Despistaos entre d’altres.

A més d’aquestes cares conegudes n’apareixeran d’altres: les dels treballadors d’hospitals, de la Creu Roja, agents de policia, agricultors i ramaders, empleats de supermercats i estancs, en definitiva, per «donar visibilitat als que estan en primera línia».

Fi benèfic

La nova versió tindrà un fi benèfic, ja que tot el que es recapti anirà destinat a Metges Sense Fronteres. ‘20 de abril’ es pot veure tant a YouTube, MonkingMe, Spotify com Apple Music, i hi han col·laborat grans artistes famosos i anònims que cada dia treballen per vèncer aquesta pandèmia.

Qui vulgui col·laborar pot fer-ho de les formes següents:

- Enviant un SMS amb la paraula NoNosPodranParar al 28033 (donació íntegra del cost del missatge, 1,20 €, a favor de Metges Sense Fronteres. Informació legal i protecció de dades: www.msf.es/tus-datos)

- Amb un donatiu a través de https://a.msf.es/nonospodranparar

- En el núm. de compte: Caixabank ES57 2100 3063 99 2200110010

«A continuació pots veure la llista completa de participants. T’agraïm que ho comparteixis amb els teus contactes utilitzant les etiquetes #NoNospodránParar #SinFronterasEnCasa #20DeAbril. Esperem que t’agradi», explica el grup. I envia un missatge d’esperança: «¡Ànims, que ja queda menys!».

«Remar en la mateixa direcció»

«El que hem considerat fer és remar tots en la mateixa direcció per ajudar-nos els uns als altres i fer més gran la germandat del planeta», confessa Cifuentes, que defensa la cultura com «una finestra oberta al confinament».

«Tot i que sigui des del tancament, un llibre o una cançó t’obre la ment i et trasllada, et fa viatjar i et deixa respirar. Sense cultura no funcionem, la cultura és la respiració de la humanitat».

La crisi del sector

Més necessari que mai, el sector cultural viu una crisi profunda, amb un futur incert que afecta del primer a l’últim de les seves baules. «Ens hem quedat tirats en una cuneta», lamenta Cifuentes a l’explicar que gran part del gremi s’ha quedat sense la seva principal font d’ingressos a causa del confinament. «A més, serem els últims de la fila a tornar al xiringuito si és que som capaços d’obrir-lo».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A la melancolia dels records d’aquell 1990 i el rebuig de la catàstrofe econòmica i sanitària actual se suma l’aprenentatge de la família, les relacions i l’amor. «L’olla de vegades genera més pressió de la deguda, però quan arriba al seu límit la vàlvula s’obre i tot acaba en una abraçada», relata del dia a dia confinat amb la seva família.

Els aplaudiments de les vuit i un petit pati «que ofereix un tros de cel» en ple estat d’alarma han aconseguit que aquell jove que se sentia buit valori el més important del dia a dia trenta anys després. «La feina, la salut, la família i totes les coses que tenim i de les quals no som conscients fins que ens falten. Mentre estàs sa no t’adones de la importància fins que estàs fotut, i llavors les coses tenen un altre valor».