Un Sant Jordi apagat en una ciutat fantasma

Sense parades de llibres, sense gent, sense enrenou, sense embussos de trànsit. Així, sense gairebé vida en una ciutat apagada, s’ha viscut aquest Sant Jordi en una Barcelona fantasma. Els que solien sortir a passejar i a disfrutar d’aquest dia tan especial es van quedar tancats a casa. A falta de parades de llibres on perdre’s, alguns van anar a aquelles botigues gairebé desaparegudes que són llibreria però venen premsa, cosa que els ha permès continuar obrint durant la pandèmia. En algunes la gent esperava amb ganes de comprar un llibre com és tradició, tot i que amb una selecció de títols molt més reduïda. També a les fleques la gent s’esperava per comprar el gustós pa tan típic amb formatge i sobrassada imitant la senyera. Aquestes cues amb separació d’un metre entre la gent van ser les concentracions més grans d’un Sant Jordi atípic.

A diferència d’altres anys, no hi havia ni una ànima en aquesta artèria poblada d’arbres que de la Diagonal arriba fins a la plaça de Catalunya i segueix cap al mar fins a desembocar al port. La Rambla de Catalunya i la Rambla solen estar tan plenes de gent com els vagons del metro en hora punta per Sant Jordi, però avui eren un desert. Feia pànic. Pocs es van animar a decorar els balcons. Alguns lluïen aquestes roses tan habituals en altres èpoques, d’altres dibuixos infantils de dracs i alguns veïns van optar per dedicar una pancarta a l’heroi dels nostres dies: la sanitat pública. A la plaça del rellotge de Gràcia el quiosquer s’havia espavilat i venia roses.  «Les tinc reservades», li deia a un client que s’hi va interessar. 

De ganes, totes

A la Rambla un altre venedor de diaris es lamentava que aquest Sant Jordi estrany resultava molt apagat i trist. Tenia el xiringuito xapat les 13.30. «Altres anys això era la bogeria», deia amb cara de resignació. «És molt trist perquè la gent el vol celebrar. Em demanaven llibres però només en tenia un o dos».

M’explica que la policia ha detingut una gitana que venia roses al carrer Tallers. Més avall, a la Rambla de les Flors amb tots els llocs amb la persiana abaixada, les úniques roses les repartia la pastisseria Escribà al costat dels seus pastissos de petites proporcions: individual o per a dues persones. 

En època de confinament, toca adaptar-se. Quan vaig arribar ja no quedaven flors. El que sí que li quedava al mestre pastisser eren exemplars del seu llibre, L’obrador dels prodigis, una novel·la sobre la seva família, que Christian Escribà va publicar fa un any amb Sílvia Tarragó. «Mai havia vist la Rambla així, això és històric», va assenyalar el pastisser.

Va voler aprofitar la diada per reobrir la bufona botiga i endolcir la vida dels seus clients del Raval. Sempre positiu, ell és dels que veu el vas mig ple. La seva filosofia budista l’ajuda a veure el canvi radical provocat pel Covid-19 com una oportunitat. Com les llibreries, ell havia deixat de vendre al públic en aquest local i només repartia comandes per internet. Ara, com la majoria, medita com afrontar el futur. «Caldrà reinventar-se. Serà com tornar a néixer però amb tota l’experiència que tenim acumulada». Sembla feliç davant la idea. Això anima.

Dolça temptació

Notícies relacionades

Un Sant Jordi amb els carrers buits i les xarxes bullint

Sant Jordi al desert florit

De tornada cap a casa, em creuo amb un motorista carregat de roses que acaba d’aparcar. No para, com els ciclistes repartidors que fan de missatgers de l’amor entre els ‘sant jordis’ i les princeses actuals a qui el coronavirus ha separat o unit en aquest estrany confinament en què les necessitats bàsiques poden estar cobertes però falta el més bàsic: la calor humana.

Una desena de missatgers eco esperen davant una famosa marca suïssa de bombons. Del cacau, present a Como agua para chocolate, de Laura Esquivel, entre d’altres, es valora la seva capacitat afrodisíaca i la seva funció antidepressiva. No és estrany que a falta de llibres a la Rambla de Catalunya, davant la pastisseria Mauri, hi hagués cua de gent esperant per comprar unes xocolatines que imiten un volum obert amb una rosa entre les pàgines. Una manera dolça de reinventar la tradició.