'Superman, hijo rojo': el superheroi marxista

Posats a realitzar una pel·lícula d’animació sobre Superman el 2020, cap director millor que Sam Liu, que en les dues últimes dècades ha animat aventures de Batman (en una fins i tot contra Dràcula), Thor, Hulk, La Lliga de la Justícia, Esquadró Suïcida, Wonder Woman i altres personatges tant de DC com de Marvel. Ja va dirigir la versió animada d’un dels títols més icònics de l’Home d’Acer, ‘La mort de Superman’, i ara li planta cara, amb un grafisme efectiu i de vegades una mica naïf per als temps que corren, a una altra de les obres més determinants sobre el superheroi procedent de Krypton, ‘Superman, hijo rojo’.

El còmic original, escrit per Mark Millar, és ucrònic i presenta una realitat alternativa molt interessant. ¿Què passaria si Kal-El, el nadó procedent del planeta Krypton, hagués arribat a l’antiga Unió Soviètica i no als Estats Units, i ara Superman defensés les teories de Stalin i cregués en Marx, la col·lectivització del treball i el moviment obrer universal?

Són temps més que adequats per a aquest tipus de ficcions utòpiques; recordin la sèrie televisiva ‘The man in the hight castle’, en la que el Japó i Alemanya guanyen la segona guerra mundial, o la recent adaptació catòdica de ‘La conjura contra Amèrica’, la novel·la de Philip Roth que especula amb uns Estats Units governats per l’heroi de l’extrema dreta Charles Lindbergh.

Notícies relacionades

Will Guidara: "Siguin irracionals en la seva hospitalitat, tindran èxit"

Un recital de màgia i emoció

El treball de Millar és molt ric en matisos que queden una mica desdibuixats en la translació a imatges animades. Estèticament, ‘Superman, hijo rojo’ és bastant fidel al traç original i la seva disposició dels colors, amb evident preminencia del vermell, mentre que argumentalment no té la mateixa densitat.

Però en temps de replantejament i reactivació dels personatges clàssics del món dels superherois –i no n’hi ha cap que tingui la mateixa dimensió quasi de deïtat indestructible que Superman, potser amb l’excepció de Thor–, la pel·lícula de Liu hi suma un interessant element més i foragita bastant bé el pamflet ideològic en el qual moltes vegades les històries de superherois nacionalistes també han caigut de morros.