¿Un estiu sense festivals ni concerts pel coronavirus?

Si molts concerts i festivals no s’han suspès o ajornat ara per ara, malgrat que tot indica que no es podran celebrar en les dates anunciades, és perquè els promotors esperen que sigui el govern qui els obligui a fer-ho, la qual cosa els permetria al·legar la força major en els seus compromisos (agències d’artistes, patrocinadors, proveïdors), i perquè han de trobar la manera de resoldre una qüestió capital com és el retorn de l’import de les entrades venudes. Una situació endimoniada per a tothom, grans i petits, causada per una pandèmia no contemplada en els contractes amb les companyies d’assegurances, i davant la qual el sector demana desesperadament a l’Administració que doni indicacions a seguir.

El pitjor és la incertesa. «Esperem que ens diguin quan podem tornar a l’activitat o, almenys, com a mínim, fins quan no hi podrem tornar. Això ens ajudaria a poder planificar», assenyala Albert Salmerón, president de l’APM (Associació de Promotors Musicals), que qualifica de «decebedor» el diàleg amb el Ministeri de Cultura. A mesura que passen les setmanes, els ajornaments es van col·locant el més lluny possible en el temps, entrant al 2021, i els promotors treballen amb «un pla b, c i d», com confessa Albert Mallol, director artístic del Festival de la Porta Ferrada. Es recalca la necessitat d’unes «directrius», apunta Juli Guiu, director del Festival de Cap Roig, «com les que estan seguint a Alemanya, Bèlgica, Holanda, Portugal...». I que l’Administració assumeixi que el sector musical «no és el de la pandereta», afegeix Guiu. «Som una indústria».

Millor ajornar que suspendre

Des de l’establiment de l’estat d’alarma s’han suspès festivals com el BBK Music Legends (Bilbao), La Mar de Músicas (Cartagena) i els madrilenys MTV Summer Day i Rock the Night, mentre que han guanyat temps, fixant dates noves, mostres com el Primavera Sound (agost), el Viña Rock d’Albacete i el Mallorca Live (octubre). No han anunciat canvis, ara per ara, els barcelonins Sónar (juny), Cruïlla BCN (juliol) i Rock Fest (juliol), ni el madrileny Mad Cool (juliol), el director del qual, Javier Arnáiz, va qualificar la situació, fa uns dies en el virtual Music Fest Meeting, de «dramàtica», i va situar les dates «més probables» del festival pel 2021. Arnáiz va reclamar mesures al Govern perquè Espanya no es converteixi en «un país sense festivals». Respecte als grans concerts, s’han ajornat els de Maluma (20 de setembre), Bon Iver, Chayanne, Dua Lipa i Nick Cave al Palau Sant Jordi (tots traslladats al 2021), i d’altres continuen envoltats de silenci, com els de Paul McCartney i Iron Maiden, tots dos a l’Estadi Olímpic.

Ajornar és l’opció preferible, validant les entrades originals i esperant en primer terme que les devolucions siguin les mínimes, una hipòtesi aventurada en aquests temps de retallades en l’economia individual. Tornar l’import de les entrades «és el que marca la llei», recalca Albert Salmerón, si bé el sector demana a l’Administració que empari una flexibilització dels terminis. Mesures en aquesta línia s’han aprovat a Itàlia, com va destacar aquest dissabte la FMA (Festivals de Música) en el comunicat dirigit als ministeris de Cultura i Consum, on es feia referència a les receptes adoptades a diversos països europeus «per a la supervivència de la música en viu».

En alerta roja

Aquest punt, el de la devolució, és altament sensible, emfatitza el degà del ram, Gay Mercader, que per aquest estiu tenia previstos concerts de Sting (traslladats al 2021) i Bryan Ferry (també ajornats, amb dates per confirmar). «Les entrades s’han de tornar. Això és bàsic, i ho determina la legislació actual. Si no es tornen, la gent perd confiança. Seria pa per avui i gana per demà».

Però moltes promotores estan en estat de xoc: han hagut d’avançar dipòsits a molts artistes, segons el que fixa el contracte (especialment figures internacionals; cada cas és diferent), que ara aquests haurien de procedir a tornar (i no és especulatiu sospitar que molts s’hi resistiran o provaran de guanyar temps), i han de comptar amb la caiguda d’ingressos d’uns patrocinadors en retirada. I mentrestant, continuar pagant sous, lloguers... «Com més força tens i més confiança generes, més a favor teu tendiran a anar els terminis de devolució», assenyala Albert Salmerón. «Si hi hagués agències que es quedessin amb aquests dipòsits, es crearia una situació greu». I si es recuperen, com correspon, llavors «menys s’entendria que no tornessin les entrades al públic», assenyala Gay Mercader.

Devolució per canvi de cartell

En cas d’ajornament, la legislació «obliga» igualment a la devolució de qui ho sol·liciti, assenyala Salmerón. Un procediment lògic, convé Mercader, «perquè potser la nova data a algú no li va bé, o perquè la programació ha canviat i el seu artista preferit ja no actua». Ho diu un promotor que, el 2016, quan AC/DC va canviar precipitadament de cantant, Brian Johnson per Axl Rose, va tornar els diners a 15.000 dels 63.000 compradors de tiquets del concert del grup a Sevilla. En aquesta professió «has de tenir un mínim de capital; si no, millor que et dediquis a una altra cosa».

Mentre un concert o un festival mantingui la seva data col·locada al calendari, hi ha vida i esperança, tot i que sigui a costa de xutar la pilota cap amunt, si bé aquestes setmanes el full de càlcul dels promotors s’ha embussat d’una manera inèdita a causa d’una circumstància que ningú preveia fa només uns quants mesos. Però que les companyies d’assegurances no cobrissin un supòsit com el coronavirus no ha de sorprendre, apunta Albert Salmerón. «Si contemplessin situacions d’aquest tipus, aquest sector professional no es podria sostenir», assegura. I aquest buit comporta que l’organitzador hagi d’assumir totes les despeses fetes, «de promoció, viatges, producció...».

Una reducció inviable

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La música en directe s’acosta així a l’estiu, l’època de més alegries, en un estat de commoció, sense solucions ni tan sols pal·liatives que es vegin a curt termini, ni notificacions oficials que assenyalin un camí a seguir. Una hipotètica reducció dels aforaments a un 50% o a una tercera part, com l’anunciada fa uns dies pel Palau de la Música de cara a la tardor (circumscrita a la seva producció pròpia), és inviable per als grans festivals i les programacions obertes a figures internacionals per una simple qüestió de rendibilitat econòmica.

Mentrestant, el sector demana prudència en les declaracions de les figures públiques: l’epidemiòleg Oriol Mitjà, ara assessor del Govern català, ha arribat a insinuar que, segons com, els concerts podrien trigar fins a dos anys a tornar. «Han d’adonar-se’n que aquestes notícies llançades a l’aire poden fer molt mal», assenyala Juli Guiu, director de Cap Roig, que recull l’estat d’ànim del sector quan es dirigeix al Govern en la seva última petició: «¡Senyors, prenguin decisions!».