La indústria del cine, unida davant la desescalada

En moments d’incertesa, la unió es converteix en l’única arma per tirar endavant. Per això, els diferents sectors que integren la indústria del cine espanyol es troben més agermanats que mai amb un objectiu comú: intentar que la crisi provocada per la pandèmia sigui com menys lesiva millor.

Productors, distribuïdors, exhibidors i les diferents associacions que conformen cadascun dels gremis s’han submergit les últimes setmanes en una voràgine de reunions ‘online’ per detallar les necessitats més urgents a què s’enfronten després de l’aturada de les seves respectives activitats.

Fins ara eren moltes les incògnites, però ja en comencen a aclarir algunes i el panorama resulta molt més esperançador del que s’entreveia fa tot just uns dies quan bona part de la indústria pensava que la paralització podria allargar-se fins a finals d’any. Així, si els terminis es complissin, els cines reobririen en la fase 2 (a partir del 25 de maig), mentre que una part de la producció audiovisual en què s’inclourien els rodatges podria reestablir-se a partir de l’11 de maig.

Protocols i cautela

«És una gran notícia poder reprendre l’activitat industrial, tot i que s’ha de fer amb cautela i seguint totes les indicacions», explica Mercedes Gamero, directora general d’Atresmedia Cine. «Hem estat preparant protocols que garanteixin la seguretat dels nostres treballadors d’acord amb les mesures que ha anat marcant el Govern i el Ministeri de Sanitat, tot i que s’hauran d’afegir als pressupostos tots aquests diners extres que suposen els elements sanitaris, així que inevitablement repercutirà econòmicament en la nostra equació».

Es parla de fer tests als actors per descartar el Covid-19 una vegada a la setmana, que tant l’equip tècnic com l’artístic es mantingui aïllat en un mateix hotel i que no es relacioni amb ningú que no sigui de la producció durant el temps de rodatge. En l’aire, un dels grans temors, el tema de les assegurances, que no cobririen cap contratemps en cas de contagi.

Si bé a països com Itàlia, França i Alemanya ja han disposat partides econòmiques per ajudar el sector, a Espanya l’anunciat Pacte per la Cultura continua sense establir mesures concretes.

«No hi ha cap dubte que la cultura ha d’entrar en el pla d’Estat», diu Válerie Delpierre, productora de títols d’autor com ara ‘Estiu 1993’ i l’encara pendent d’estrena ‘Las niñas’. «Les primeres declaracions del ministre van ser lamentables, però ha rectificat, i això ens ha servit per ser més precisos amb les nostres propostes, perquè siguin més eficients i amb efecte immediat».

Entre aquestes demandes, que s’asseguri la normalitat en la convocatòria d’ajuts, mantenir el pressupost que estava previst per a aquests, comptar que TVE continuï jugant un rol clau en la indústria, així com les televisions autonòmiques. En definitiva, que s’aposti pel cine espanyol.

Miguel Morales, president de l’Associació de Distribuïdors Independents (ADICINE), comentava a aquest diari algunes mesures que han demanat juntament amb els exhibidors: una baixada de l’IVA quan es reobrin les sales, que els ertos s’emmotllin a la realitat de les empreses i que hi hagi una campanya conjunta amb el ministeri en la promoció de les pel·lícules i del cine en general.

«Abans de la crisi sanitària, el sector cinematogràfic estava creixent a Espanya, de manera que el 2019 es va saldar amb el més gran nombre d’espectadors de la dècada (105,5 milions, un 7% per sobre de l’any anterior), i els primers mesos del 2020 indicaven aquesta línia ascendent», apunta Estela Artacho, presidenta de la Federació de Distribuïdors cinematogràfics (Fedicine).

Segons les seves estimacions, després de la paralització total de la producció, la distribució i l’exhibició, es calculen unes pèrdues de prop de dos milions diaris. En total, més de 100 milions, segons FECE, la Federació de Cines d’Espanya. Borja de Benito, el seu cap de comunicació, reconeixia que es necessitaran ajuts a curt, mitjà i llarg termini perquè no hi hagi cines que es quedin pel camí.

«Els hàbits de consum seran nous, també en la nostra vida quotidiana. Per això el nostre eix d’acció s’ha de centrar a generar confiança en l’espectador», comenta. Efectivament, resulta imprevisible saber com reaccionarà el públic, sobretot si tenim en compte que bona part dels espectadors de les sales corresponen a un dels sectors més fuetejats per la malaltia: el de les persones grans.

Lara P. Camiña, distribuïdora de B-Team, és conscient que resulta fonamental recuperar la fidelització dels espectadors. «Estem intentant arribar a un acord amb els cines, fer promocions, generar un compromís de permanència de les pel·lícules i crear un pla de comunicació conjunt per tornar les ganes d’anar al cine de manera segura, que és el més important».

Protecció del públic 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El gremi d’exhibició ha anunciat les seves mesures per garantir la protecció dels seus clients. Entre les mesures, hi ha el pagament amb targeta, la instal·lació de dispensadors de gel i de mampares a les taquilles perquè no hi hagi contacte amb els empleats, la desinfecció constant de les instal·lacions, el respecte de la distància física mitjançant la col·locació d’indicadors a terra i, per descomptat, el control de l’aforament, que es limitarà a un terç.

 «Noto un esperit i un afany de treballar junts i intentar buscar sortides en comú», culmina Mercedes Gamero. «Tenim les mateixes incerteses que la resta dels espanyols, però estem intentant no deixar-nos esclafar per la negativitat i la tristesa perquè la roda no es pari del tot».