'Ivana the Terrible': el cine com a autoteràpia

Ivana Mladenovic no aconsegueix estrenar una pel·lícula amb tranquil·litat. La primera, ‘Soldiers. A story from Ferentari’, història real de l’idil·li entre un antropòleg i un exconvicte de la minoria romaní, va arribar als cines romanesos entre les protestes del sector religiós ortodox. La segona, ‘Ivana the Terrible’, amb què va guanyar el premi especial del jurat de Cineastes del Present a Locarno, no ha arribat encara a les sales per culpa del coronavirus. A Espanya pot veure’s fins diumenge, dia 10, al marc digital del D’A Film Festival.

En les arrels d’‘Ivana the Terrible’ hi ha la frustració i el dolor de veure la teva ‘opera prima’ boicotejada al teu país d’adopció; Mladenovic va néixer a Kladovo (Sèrbia), a la frontera amb Romania. «Vaig tornar a casa dels meus pares per recuperar-me de la crisi que estava vivint», ens explica a través de videoconferència. «De vegades es manifestava com a atac de pànic o d’epilèpsia. Em vaig fer proves i tot estava bé, així que tot havia d’estar al meu cap. Vaig pensar que si escrivia d’això podria entendre-ho».

El meu pare és un actoràs

La teràpia va acabar sent familiar: Mladenovic va convidar els seus pares, el seu germà o la seva àvia, també alguns amics, a fer de si mateixos a la pel·lícula. «Va ser difícil convèncer els meus parents, però tampoc els vaig obligar. Al final es van entregar més del que esperava. El meu pare és un professional i crec que, en el fons, li agradaria continuar dedicant-se a això (rialles). La meva mare només volia plorar. Segons ella, no ets bona actriu si no plores. Vaig haver de parar-li els peus de vegades... ¡Es passava tot el temps fent cares tristes!».

Més autoficció que autobiografia, ‘Ivana the Terrible’ barreja incidents i personatges reals amb fets manllevats i idees sobre preocupacions existencials generals. «Allò de les xafarderies entorn de l’idil·li del meu personatge amb un home més jove, per exemple, no em va passar a mi. Li va passar a una amiga. Volia parlar sobre coses que poden passar a totes les noies. També és una pel·lícula sobre una persona encallada entre dos països, que no sap si continuar la seva vida a Romania o si hauria de tornar a Sèrbia. I acaba abordant l’eterna relació entre els dos països; aquest nexe d’amistat i intercanvi que han mantingut a través dels temps».

Forman i Makavejev

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A l’hora de filmar-se a si mateixa, Mladenovic va trobar recolzament i inspiració en la seva amiga Ana Szel, que es va retratar a si mateixa i a la seva família a ‘Burta balenei’ (’La panxa de la balena’), programada fa deu anys a Locarno a la mateixa secció de la qual la nostra entrevistada va sortir triomfant. «Molta gent em pregunta per Nanni Moretti, però no, la meva principal influència va ser l’Ana. Ella i Andrei Rus em dirigeixen a la pel·lícula. D’altra banda, també va ser important l’humor costumista de Milos Forman, sobretot el d’‘El ball dels bombers’, o algunes pel·lícules de Dušan Makavejev, en què em vaig inspirar per a certs trets del personatge de la cantant pop Anca».

Qui va donar vida a Anca va ser, com correspon a aquesta ficció tan real, una veritable cantant pop anomenada Anca Pop, tristament morta durant el rodatge: «Va tenir un accident de cotxe i va acabar al Danubi. Va ser molt trist. Estava a punt d’enlairar-se de veritat. La pel·lícula està dedicada a la seva memòria».