Llibres: guia del que no us heu de perdre aquest estiu

Lletres catalanes 

Després del Sant Jordi que no va ser, les lletres catalanes guarden asos a la màniga. Com el premi Llibres Anagrama, ‘No sóc aquí?’, on Anna Ballbona evoca la perifèria rural de la Barcelona dels 70, o Enric Calpena, que recorda amb rigor històric, a la seva novel·la ‘El primer capità’ (Edicions 62), els orígens suïssos de Hans Joan Gamper, fundador del Barça. També en el passat, al final de la guerra civil, busseja Care Santos, amb ‘Seguiré els teus passos’ (Columna/Destino), on la protagonista busca pistes de la mort del seu pare en la seva fugida pel Pirineu. Al present, i al seu esbojarrat personatge de Mar Botet, ara embarassada, torna Mar Bosch Oliveras a ‘La dona efervescent’(Univers). I si la poesia arriba de la mà del flamant premi Cervantes Joan Margarit, amb l’antologia personal ‘Sense el dolor no hauríem estimat’ (Proa), Nórdica rescata a ‘Viatges i flors’ els relats breus de Mercè Rodoreda, il·lustrats per Bernat Cormand. També relats presenta Ignasi Oliveres a ‘Vençuts, vencedors i altres espècies’ (Pagès). 

En castellà

Entorn de dues dictadures a Sud-amèrica tracten les propostes de l’argentí Martín Kohan –la de Videla és el teló de fons de ‘Confesión’ (Anagrama)– i el seu compatriota Rafael Argüello, establert a Barcelona, que a ‘Ser rojo’ (Literatura Random House) reconstrueix la història dels seus pares comunistes al Xile d’Allende. I a la franquista dirigeix la mirada Manuel Vicent a ‘Ava en la noche’ (Alfaguara), novel·la sobre les nits de cine i glamur en la grisa postguerra dels 60. Jon Bilbao opta pel ‘western’ crepuscular en els relats de ‘Basilisco’ (Impedimenta), i Andrés Ibáñez imbrica amor i misteri a ‘Nunca preguntes su nombre a un pájaro’ (Galaxia Gutenberg). 

Altres fronteres i apèndix nazi

Juntament amb la novetat d’Amélie Nothomb  –‘Els noms epicens’ (Anagrama)–, Jostein Gaarder –‘La mida justa’ (Amsterdam/Siruela)– i del satíric David Sedaris –‘Calypso’ (Blackie Books)– destaquen els poemes inèdits del Nobel polonès Wislawa Szymborska, ‘Canción negra’ (Nórdica, il·lustrats per Kike de la Rubia), i el Goncourt de relat ‘Estamos en el borde’ (Tránsito), de Caroline Lamarche. Sense oblidar els clàssics–Alba rellança ‘El idiota’ de Dostoievski–, la mirada al futur de la noruega Maja Lunde, que a ‘La novela del agua’ (AdN) alerta de l’amenaça del canvi climàtic.  

Tres autors investiguen els seus vincles familiars fent aflorar la memòria de l’època nazi: l’escriptor i cineasta francoargentí Santiago H. Amigorena indaga a ‘El gueto interior’ (Literatura Random House), un fenomen a França, en el sentiment de culpa del seu avi Vicente Rosenberg, un jueu que va deixar Polònia als anys 20 i que rebia les cartes de la seva mare des del gueto de Varsòvia; Bart van Es, al premi Costa Book ‘La noia del quadern’ (Edicions 62 / Duomo), en la història d’una nena jueva que van acollir els seus avis durant l’ocupació alemanya d’Holanda, i Simon Stranger, a ‘Els seus noms per sempre’ (Empúries / Seix Barral), en la d’una família marcada per un agent doble que assassinava noruecs per als nazis. 

Dones que es rebel·len 

Dones i assetjament són abordades des de dues perspectives. La de l’abusador: a ‘Esto es placer’ (finalista del National Book Award, Literatura Random House), Mary Gaitskill novel·la sobre un important editor acusat d’abús sexual, i, a la vegada que Woody Allen publica la seva polèmica autobiografia, ‘A propósito de nada’ (Alianza), el seu fill amb Mia Farrow Ronan Farrow, aboca en ‘Depredadores’ (Roca) la investigació que li va valer el Pulitzer denunciant el complot per ocultar els abusos de Harvey Weinstein. de Harvey Weinstein I la de dones que es rebel·len: la novel·la ‘Las alegres’ (Tusquets), de Ginés Sánchez; ‘Ellas hablan’ (Sexto Piso), on Miriam Toews dona veu a les sotmeses i violades en una comunitat mennonita; i l’autobiogràfica ‘Unorthodox’ (Columna / Lumen, al juliol), que va inspirar la sèrie de Netflix i on Deborah Feldman narra la seva fugida d’una comunitat jueva ultraortodoxa. També la italiana Anna Banti reivindica a ‘Artemisia’ (Periférica) la vida d’una pintora barroca violada amb 17 anys i jutjada per estupre. Donant veu a un cor variat de 12 dones fortes, Bernardine Evaristo va guanyar el Man Booker (‘ex aequo’ amb Margaret Atwood), amb ‘Niña, mujer, otras’ (AdN). I sense oblidar les desconegudes a qui va seguir durant vuit anys Lisa Taddeo estudiant el seu desig sexual per a ‘Tres dones’ (Més llibres / Principal de los Libros) 

En clau ‘noir’ 

L’evasió a través del gènere negre la garanteixen pesos pesants: Petros Márkaris enfoca el terrorisme i els populismes en la nova entrega del comissari Jaritos, ‘La hora de los hipócritas’ (Tusquets), mentre que Jo Nesbo presenta a ‘Sang a la neu’ (Proa / Roja&Negra) un assassí a sou amb el dilema de matar, o no, la dona del seu cap, que estima en secret. Veu la llum a més el 29è cas del comissari Montalbano, ‘L’altre cap del fil’ (Edicions 62 / Salamandra), llibre número cent, i pòstum, d’Andrea Camilleri, i el ‘thriller’ ‘Dones que no perdonen’ (Amsterdam/Planeta), de Camilla Läckberg, que aparca les seves sèries de Fjällbacka i Faye. Els fantasmes tornen a visitar el detectiu Charlie Parker a ‘La mujer del bosque’, de John Connolly (Tusquets), mentre que el danès Jussi Adler-Olsen homenatja Barcelona, on viu part de l’any, ambientant a la ciutat el 8è cas del Departament Q, ‘La víctima 2.117’ (Maeva).   

La collita negre peninsular fructifica amb Lorenzo Silva, que a ‘El mal de Corcira’ (Destino) revela el passat en la lluita contra ETA del seu guàrdia civil Bevilacqua; Carmen Mola, pseudònim d’una identitat desconeguda, que després d’èxits com ‘La novia gitana’ torna amb ‘La Nena’ (Alfaguara), un nou i truculent cas de la inspectora Elena Blanco; Mikel Santiago, que a ‘El mentiroso’ (Ediciones B) viatja, per primera vegada, pel seu Euskadi natal; Anna Carreras, que desenreda una trama criminal a partir d’una àvia desinhibida a ‘Halley 2042’ (Llibres del Delicte), o Alberto Valle, que recorre la Barcelona més fosca entre el 1951 i el 1991 a ‘Soy la venganza de un hombre muerto’ (Alrevés). Per postres, ‘Malos tiempos para el país’ (Siruela), de Michaël Mentio, basat en l’esbudellador de Yorkshire dels 70, ‘El Rey perdido’ (RBA), on Jeff Noon canvia la ciència-ficció per l’àmbit criminal en una trama lligada al món musical dels 80 a Anglaterra, i ‘El ángel Múnich’ (Alfaguara), en què Fabiano Massimo especula amb la misteriosa mort de la neboda de Hitler. 

Supervendes i fantasia  

A les fronteres del ‘crossover’ supervendes, tot i que en diferents registres, s’han mogut John Boyne, Blue Jeans o Suzanne Collins: el primer, que al seu dia va triomfar amb ‘El noi del pijama de ratlles’, s’atreveix ara amb una història d’abusos sexuals de l’Església irlandesa, a ‘Las huellas del silencio’ (Salamandra); el sevillà tanca la seva trilogia ‘La noia invisible’ amb ‘La promesa de la Julia’ (Columna/Planeta), protagonitzada per una estudiant de Criminologia; i l’autora de la distòpica saga ‘Els jocs de la fam’ torna al món de Panem a ‘Balada de pájaros cantores y serpeintes’ (RBA), que publica el 3 de juny envoltada d’un secretisme total. Després del fenomen de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’, el suís Joël Dicker vesteix de ‘thriller’ l’afer amorós de ‘L’enigma de l’habitació 622’ (La Campana / Alfaguara).

I en aquests temps incerts molts busquen respostes en el futur, com en una altra distòpia, ‘QualityLand’ (Periscopi/Tusquets), d’un món governat per algoritmes, presentada per Marc-Uwe Kling amb números de ‘best-seller’. I mentre NK Jemisin inicia en un fosc Nova York la seva nova trilogia de ciència-ficció, ‘La ciudad que nos unió’ (Nova), dues històries de terrorífics depredadors, ‘Involución’ (Reservoir Books, al juliol), de Max Brooks, i ‘Infierno’ (Minotauro), de Carlos Sisí. 

Assaig

De la investigació periodística que dona veu a 31 immigrants que viuen a Catalunya, coordinada per Andreu Farràs a ‘Els invisibles’ (Edicions 62), a la biografia de Galdós en el centenari de la seva mort, amb la qual Yolanda Arencibia va guanyar el premi Comillas (Tusquets), passant per la de Lenin, de Victor Sebestyen (Ático de los Libros). La varietat assagística estén els tentacles a les reflexions de filòsofs com Martha C. Nussbaum, sobre el que ens uneix com a éssers humans –‘La tradición cosmopolita’ (Paidós)–, i Noam Chomsky, sobre l’activisme davant l’emergència climàtica i l’amenaça nuclear –‘Cooperación o extinción’ (Ed B)–, però també a històries com la del jove jueu Herschel Grynzspan, que va desencadenar la Nit dels Vidres Trencats, a ‘El chivo expiatorio de Hitler’ (Galaxia Gutenberg), de Stephen Koch, o la de la banda de gàngsters del Birmingham dels anys 20 a ‘Peaky Blinders’ (Principal de los Libros), de Carl Chinn, que els seus avantpassats també van formar part d’aquelles bandes.

A la introspecció i l’experiència personal acudeixen Sergio del Molino, autor de ‘La España vacía’,  que torna amb ‘La piel’ (Alfaguara), reflexió sobre la psoriasi, malaltia cutània que li qüestiona la seva relació amb els altres; Gabi Martínez, que converteix en literatura la seva experiència com a aprenent de pastor a Extremadura a ‘Un cambio de verdad’ (Seix Barral), en una particular mirada a la natura i a la vida senzilla; o Rachel Cusk, que indaga en la maternitat, el matrimoni i el divorci a ‘Seqüela’ (Les hores / Libros del Asteroide). 

I ha arribat el coronavirus

El contagi del coronavirus s’estén també negre sobre blanc. Als títols sorgits els primers dies de la crisi, com els del novel·lista Paolo Giordano o el científic Salvador Macip, s’hi han sumat llibres que busquen respostes. En clau filosòfica, Slavoj Žižek –‘Pandèmia’ (Anagrama, en castellà i en català)–, o Daniel Innenarity –‘Pandemocrcia’ (Galaxia Gutenberg)–. Amb visió econòmica, Fernando Trías de Bes a ‘La solución Nash’ (Paidós), i científica, David Quammen –‘Contagio’ (Debate)–, i l’epidemiòleg Michael T. Osterholm –‘La amenaza más letal’ (Planeta)–. I testimonial: ‘Diari de Wuhan’ (Columna / Seix Barral), on la intel·lectual xinesa Fang Fang recull el seu diari ‘online’ de la quarantena, o ‘En primera línea’ (Península), del metge Gabriel Heras. Tot i que l’editorial que s’emporta la palma és Capitán Swing, amb set llibres entre el juny i el juliol dedicats al tema, entre els quals destaquen ‘Un planeta de virus’, del divulgador científic Carl Zimmer; ‘Las reglas del contagio’, de l’epidemiòleg Adam Kucharski, i ‘Grandes granjas, grandes gripes’, del biòleg Rob Wallace. 

Música, cine, teatre...

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En temps incerts per al cine, l’escena i la música, els artistes acosten les seves vides via llibre. La cantant i poeta Patti Smith ha afegit rabent un epíleg escrit en quarantena a ‘L’any del mico’ (Club Editor / Lumen), evocació de records del 2016, quan va perdre el seu amic Sam Shepard. A ‘Maestro Scorsese’ (Cúpula), 28 cineastes espanyols coordinats per Pau Gómez creen un retrat polièdric del director de ‘Taxi driver’. A Coppola s’aproxima la seva dona, l’Eleanor, a ‘Notas a Apocalypse Now’ (Barlín Libros), crònica del caòtic rodatge de la pel·lícula al cap de 40 anys de l’estrena. Manolo García reuneix poemes inèdits, pintures i dibuixos a ‘El fin del principio’ (Aguilar) mentre que un altre cantant, Marc Ros, de Sidonie, debuta amb la novel·la indie El retorn d’ABBA (Rosa dels Vents). La biografia del visionari Ian Curtis, al cap de 40 anys de la fi de Joy Division, ‘Una luz abrasadora, el sol y todo lo demás’ (Reservoir Books), arriba de la mà de Jon Savage. El ‘showman’ Andreu Buenafuente publica una mena de diari, ‘Riure és l’única sortida’ (Harper Collins), i l’actor Roger Pera es confessa a ‘Èxit’ (Angle) sense eludir la seva drogoaddicció. 

Entre vinyetes

A l’esperat nou còmic de l’autora de ‘Piruetas’, Tillie Walden, ‘¿Me estás escuchando?’ (La Cúpula), la fugida de dues dones en una ‘road movie’ per l’Oest de Texas, s’hi suma un àlbum sorgit directament del confinament: Álvaro Ortiz va dibuixar i va penjar a Twitter dia a dia les vinyetes que ara reuneix a ‘El murciélago sale a por birras’ (¡Caramba!). En clau autobiogràfica i despreocupada, tres novetats: ‘Isolada’ (Alpha Cómic), de la nord-americana Keiler Roberts, sobre viure amb trastorn bipolar; Agustina Guerrero, que amb el seu ‘alter ego’, la Volátil, dirigeix una mirada al Japó i al seu propi interior a ‘El viaje’ (Lumen); i ‘Tal cual’ (Norma), perles costumistes de David Ramírez. També amb humor, ‘Queridos difuntos’ (Sapristi), en què Lorenzo Montatore acompanya en un esperpèntic periple la mort per un poble de l’Espanya rural. Dues propostes miren al passat recent: ‘Memoria de una guitarra’ (Panini), homenatge de Román López-Cabrera als cantautors que, com Paco Ibáñez o Raimon, van lluitar contra el franquisme; i ‘El solitario’ (Random Cómics), on Lorenzo Silva i Manuel Marlasca posen el focus en l’històric atracador de bancs Jaime Giménez Arbe. Sense oblidar una adaptació, la de la novel·la de Fernando Aramburu ‘Patria’ (Planeta Cómic), per Toni Fejzula, i dues d’integrals, les aventures del viking arribat de les estrelles ‘Thorgal 3’ (Norma), de Van Hamme i Rosinski, i les 1.400 pàgines de ‘Bone’ (Astiberri, al juliol), de Jeff Smith.