REAPARICIÓ INESPERADA

Jarabe de Palo sorprèn amb el seu disc de bon rotllo

Pau Donés llança per sorpresa l'àlbum 'Tragas o escupes', on recupera el rock llatí dels seus inicis en un cançoner ple de missatges positius amb claus autobiogràfiques

jarabe de palo / periodico

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Pau Donés ens va parlar en aquest diari el desembre passat del nou àlbum de Jarabe de Palo que tenia al cap, amb dates de gravació i edició indefinides, i cançons «de bon rotllo al màxim», en què tornaria al rock llatí dels seus inicis. I el disc ja és una realitat: ‘Tragas o escupes’, així es titula, havia de sortir al setembre, però va veure la llum per sorpresa aquest dilluns a la nit, amb 11 cançons noves encapçalades pel senzill ‘Eso que tú me das’.

Aquesta cançó compta amb un vídeo que Donés ha gravat amb els seus músics (i amb una ballarina que no és la seva filla Sara, com s’ha comentat a les xarxes, sinó una figurant) al terrat de casa seva a Barcelona, i la lletra està dedicada als qui li han transmès bones vibracions a la vida sense esperar res a canvi. «Por todo lo que recibí / estar aquí vale la pena / Gracias a ti seguí / remando contra la marea», canta en aquesta peça lluminosa en què es fa notar el tacte de l’ukelele.

Homenatge als sanitaris

‘Tragas o escupes’ dona títol a una de les cançons, duet amb La Shica, la més cubana del conjunt, amb estrofes que fan lliscar cert desafiament vital: «Yo lo tengo claro, no me callo, ni trago, ni paso por el aro», rapeja ella acompanyada per exuberants metalls. L’àlbum inclou la cançó la lletra de la qual va recitar en primícia en el seu concert del desembre a Luz de Gas, ‘Los ángeles visten de blanco’, el seu homenatge als professionals de la sanitat, «la gent generosa», va dir llavors, que «vesteix de blanc i que no té ales, ni llaços, ni rínxols daurats». Donés combat el càncer de còlon des del 2015.

Les cançons fonen missatges fàcilment llegibles en clau autobiogràfica, com la que obre el disc, ‘Vuelvo’, on ens parla de la singladura de Jarabe de Palo («Fueron 20 años que no cambiaría por nada / todo lo que había soñado, convertido en realidad») i anuncia la seva tornada després de l’any de desconnexió viscut amb la seva filla a Los Angeles. «Llegó la hora de por fin volver a casa», afegeix la lletra, que presagia nous reptes. «Porque pisar un escenario es lo único que pienso». Aquesta peça la va avançar Donés fa unes setmanes en un vídeo en què apareixia cantant-la amb la guitarra al balcó de casa seva.

Aferrats al ‘carpe diem’

Notícies relacionades

Un altre dels nous temes, ‘Misteriosamente vivo’, celebra el seu estat de plenitud vital («Me siento bien conmigo mismo / Nada tengo por hacer / No tengo líos»), mentre que ‘La vida es el momento’’ al·ludeix a la fugacitat de l’existència i al ‘carpe diem’: «Ya pasó el presente como un rayo, ya pasó». I el disc es tanca amb el toc de romanticisme de ‘Besos en el ascensor’, mig temps envoltant amb imatges suspeses en el temps: «Enredados en el túnel del amor hasta perder el sentido».

És el clímax emotiu d’un àlbum que porta el primer conjunt de cançons noves de Jarabe de Palo en sis anys, des de la publicació de ‘Somos’ (2014). Un disc que s’acull a la «tendència a la improvisació» que sempre ha caracteritzat tant el grup com el seu segell, Tronco Records, explica Donés en la nota de premsa. Aquesta vegada, ateses les excepcionals circumstàncies derivades de la pandèmia, afegeix, «no hi ha hagut més remei».