'Three adventures of Brooke': més que una 'rohmeria'

L’‘opera prima’ de Yuan Qing no oculta els seus deutes amb Éric Rohmer. Mentre observa un trio de trobades casuals experimentades per una turista a Malàisia –totes tres comencen en el mateix punt espaciotemporal, i cada una evoluciona a la seva manera–, la pel·lícula referencia del mestre francès no només títols com ‘Cuatro aventuras de Reinette y Mirabelle’ (1987) sinó també trets d’estil com el maneig dels diàlegs com a única forma d’acció i l’ús dramàtic del paisatge, i així mateix la directora recorre al tipus de desconstruccions cronològiques popularitzades pel més il·lustre deixeble de Rohmer, Hong Sang-soo. La pel·lícula, això sí, reconsidera aquestes influències adaptant-les al folklore asiàtic, i a través d’un ús de la llum i el color que denota una sensibilitat del tot única. 

Qing contraresta l’estructura episòdica establint una continuïtat en la presa de forma tant de la geografia espacial com de la personalitat ennuvolada del seu protagonista, i en el procés, un relat inicialment lleuger adquireix cos fins a culminar en un tercer segment realment commovedor, en què cristal·litzen les reflexions de la pel·lícula sobre la importància de viure la vida com una constant recerca, i acceptar les troballes que ofereix.