CRÍTICA DE CINE
'La corazonada': un film policíac sense pulsacions
zentauroepp53552506 icult la corazonada200527195836
La primera pel·lícula argentina amb el segell Netflix és una preqüela de ‘Perdida’, adaptació de la novel·la ‘Cornelia’, escrita per Florencia Etcheves que era un encreuament entre ‘Millennium: Els homes que no estimaven les dones’ i ‘El secreto de sus ojos’, en clau de producte televisiu.
La nova proposta, també dirigida per Alejandro Montiel, recupera el personatge de Manuela Pelari, àlies ‘Pipa’ (la mediàtica Luisana Lopilato) en la seva etapa júnior en la divisió d’homicidis. Davant ella s’obriran dues investigacions paral·leles, la més important, descobrir si el seu cap, Francisco Juanez (Joaquín Furriel), és el responsable d’un assassinat que els seus companys policies intenten ocultar.
‘La corazonada’ (el protagonista té molta intuïció a l’hora de resoldre casos i, a més... pateix una malaltia cardíaca), es mou pels territoris del ‘thriller’ més convencional i mandrós, tot i que s’agraeix l’absència de cops d’efecte rebuscats o pretenciosos. Es conforma a ser un producte sense gaire entitat i que explota els seus recursos narratius i temàtics amb una eficàcia plana, entre aquests, la corrupció enquistada en el sistema, mentre la seva trama transcorre de manera mecànica i insubstancial.
- ‘Superluxe’ en un hotel per als assistents a l’MWC
- Investigació policial Gene Hackman va morir nou dies abans que trobessin el seu cos
- Triple aliança per dignificar el tram urbà de la C-31
- El revés de Trump a Zelenski deixa en mans d’Europa la defensa d’Ucraïna
- Sabotatges i ruptures intensifiquen la guerra dels cables submarins