OBITUARI
Mor Lennie Niehaus, el director musical de Clint Eastwood
L'autor de les bandes sonores d''El genet pàl·lid', 'Sense perdó' i 'Els ponts de Madison' mor als 90 anys

lennie-niehaus
Clint Eastwood va complir 90 anys diumenge passat. Probablement, no ho va celebrar gaire, ja que tres dies abans, el dijous 28 de maig, moria el seu amic i compositor Lennie Niehaus. També tenia 90 anys. A més d’excel·lent saxofonista de jazz –va tocar en la ‘big band’ de Stan Kenton i en els 50 va gravar amb el seu octet discos d’estilós so de la Costa Oest, com ara ‘Zounds!’–, Niehaus va ser bastant més que l’autor de les músiques del cine d’Eastwood; va ser, sobretot, el seu director musical. La família de Niehaus va donar la notícia ahir. El músic va morir a casa de la seva filla de causes naturals. Feia gairebé dues dècades que no componia bandes sonores, des de ‘Deute de sang’, el 2002.
Però no hi va haver cap enuig ni ruptura. Va ser producte de la necessitat. El 2003, Warner Bros. va acceptar finançar ‘Mystic River’, un film que l’estudi veia poc comercial, a condició que Eastwood rebaixés diverses partides de producció. Una d’aquestes va ser la musical. La banda sonora la va compondre el mateix cineasta per abaratir costos i Niehaus es va encarregar només de la direcció musical i els arranjaments. Eliminar el sou de Niehaus no va ser fàcil, però a partir de llavors va emergir l’Eastwood compositor d’estil ben reconeixible.
16 pel·lícules
El minimalisme melòdic del cineasta ja havia aparegut en alguns fragments d’anteriors bandes sonores, com el tema principal de ‘Sense perdó’, però qui governava les músiques dels films d’Eastwood, fossin cintes d’acció, ‘thrillers’, ‘westerns’ o melodrames, era Niehaus.
Des del 1984, any en què va compondre els temes d’‘A la corda fluixa’ –pel·lícula policíaca produïda i interpretada per Eastwood–, fins al 2002, amb ‘Deute de sang’, Niehaus va ser responsable de les bandes sonores de 16 pel·lícules d’Eastwood com a director, actor o només productor, i en destaca especialment ‘El genet pàl·lid’, ‘Bird’, ‘Sense perdó’, ‘Els ponts de Madison’ i ‘Medianoche en el jardín del bien y del mal’. I anys després va tornar a col·laborar amb ell en qualitat d’orquestrador en títols com ‘Gran Torino’.
Sols de Joshua Redman
Notícies relacionadesNiehaus també va compondre per al documental ‘Clint Eastwood: out of shadows’ una llarga peça titulada ‘An american filmmaker suite’, amb sols de saxo de Joshua Redman, i va ser el director musical d’‘Eastwood after hours: Live at Carnegie Hall’, memorable concert de tribut jazzístic a Eastwood celebrat l’octubre del 1996.
En els seus inicis en el cine va ser orquestrador, sense acreditar, de diverses pel·lícules de Sam Peckinpah (‘Gossos de palla’, ‘Vull el cap d’Alfredo García’), John Huston (‘Sota el volcà’) i Karel Reisz (‘El jugador’).
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Col·legi Mare de Déu del Carme Acomiadat el director d’una escola de Terrassa en plena investigació per denúncies de radicalització ultracatòlica
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe