'Podría destruirte', una sèrie provocadora sobre el consentiment

Michaela Coel segueix bastant al peu de la lletra el famós ‘escriu sobre el que coneixes’. En la sèrie que la va donar a conèixer internacionalment, ‘Chewing gum’, va crear i va donar vida a Tracey Gordon, una noia d’uns vint anys que decidia oblidar la seva estricta educació pentecostal per recuperar l’adolescència perduda. Coel també havia tingut una etapa religiosa, en el seu cas a partir dels 18, quan va canviar el nòvio i les amigues per Jesús.

Durant els seus estudis d’interpretació va tornar a deixar de creure, però Coel no es penedeix de la seva època cristiana. «En realitat em va definir bastant com a persona», explica a través de Zoom. «Va ser llavors quan vaig començar realment a escriure, quan em vaig fer poeta. I la fe té una cosa molt bona: et fa ser atrevit, tenir una espècie de fe cega. Des d’aleshores he cregut en els meus instints i no crec que deixi de fer-ho».

Per això Coel no va dubtar ni un segon, no va tenir por, a l’hora de convertir en sèrie una dura experiència pròpia: l’abús sexual que va patir el gener del 2016. Una nit, mentre escrivia la segona temporada de ‘Chewing gum’ a les oficines de la seva productora, va decidir donar-se un respir i sortir a prendre alguna cosa. Pla següent: ella de nou al seu escriptori, escrivint, sense saber gaire bé com havia tornat allà. Després, breus fogonades de l’abús sexual d’un home que no coneixia.

El dolor i l’humor

En la sèrie ‘Podría destruirte’, que HBO estrena aquí aquest dilluns, la talentosa actriu, guionista i productora encarna Arabella, una jove escriptora a qui li està costant donar continuació al seu llibre revelació (‘Cròniques d’una mil·lennista cansada’), essencialment per la seva falta d’autodisciplina i les seves maneres dissolutes de viure. Creu que podrà acabar a temps un manuscrit si es tanca per a un esprint final a l’oficina dels seus representants; una nit de feina i tot arreglat. Com Michaela en aquella fatídica nit, es pren un respir per sortir a prendre alguna cosa. Arabella no només beu; també consumeix una mica de coca. Acaba agafant-se a la porta d’un local. Següent pla: ella de nou davant de l’ordinador, amb el mòbil trencat i una ferida al front. Després, la fogonada de l’abús sexual d’un home que no coneix.

‘Podría destruirte’ és, en gran part, un drama cru sobre una dona a la recerca de respostes i un camí cap endavant, però Coel no sap evitar l’humor. «Apareix al costat dels elements de dolor. Tampoc és que el convidi; és una part de mi. Totes les versions de la meva escriptura contenen una mica d’humor». La sèrie també té una mica de misteri detectivesc: Arabella prova d’aclarir la seva el·lipsi a través d’amics, gent que, al seu torn, tampoc té la vida amorosa i sexual més transparent del món. El que acaba cobrant forma és un assaig complex i provocador sobre el consentiment sexual, la diferència entre necessitats i desitjos i el món de les cites ‘online’.

Escriure per entendre

Després de patir la violació, Coel va fer teràpia, i insisteix que escriure una sèrie no és el mateix que parlar amb un professional de la psicologia. El segon és més útil. «Fer aquesta sèrie mai hauria pogut ser un substitut d’aquelles sessions», ens explica. «Però escriure-la va ser realment catàrtic. Va ser una forma, potser, de dissociar-me d’una cosa traumàtica i poder observar-ho des de fora per poder entendre-ho millor; processar-ho des d’una distància saludable». Només el fet de poder asseure’s a revisar la seva experiència, reflexionar-hi, per a Michaela era una victòria. «Mentre escrivia, sentia el dolor del passat, però també la satisfacció de saber que era en el present, meditant-hi; havia aconseguit sobreviure».

Va ser una escriptura, pel que sembla, molt concentrada, sense altres punts de referències que la seva pròpia experiència. «No vaig provar de revisar sèries sobre la violació ni vaig intentar seguir tradicions o evitar-les. Només vaig escriure i vaig escriure. No vaig veure res, no vaig llegir res. Simplement, em vaig concentrar a crear aquesta història».

Els seus processos

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Quant hi ha de Michaela en Arabella, quant a metodologia de treball? ¿Es castiga a si mateixa quan retrata el personatge com un desastre quant a l’ordre? «[Rialles]. Els meus processos fluctuen. Ara mateix seguim en postproducció d’alguns episodis i, en aquest cas, els horaris, els processos, són estrictes. A l’hora d’escriure, soc molt de maratons. Me’n vaig a algun lloc lluny de tot i tothom, em planto davant de l’ordinador i puc estar treballant quaranta hores seguides, sense aixecar-me per anar al bany». No sé si escriu davant d’una paret plena de pòstits, o això és per a guionistes quadriculats. «Jo no planejo. Bé, sé com acaben els episodis, en certa manera, però a part d’això... El que faig és escriure, escriure, escriure, en un viatge que no sé cap a on va. Em puc sorprendre a mi mateixa i cridar: ‘¡¡¡¿QUÈEEEEE?!!!’. Així és com escric. Sense mètode».

«Però quan s’acosta la producció i sé que he de treballar amb gent –prossegueix–, intento cuidar-me més, dormir les meves set hores, meditar o córrer. Vull ser una bona col·laboradora. Crec que en la vida fa falta equilibrar espontaneïtat i estructura. ¡M’esforço amb totes dues!».