Jarabe de Palo, disc a disc

‘La flaca’ (1996)

El rock llatí encara no estava de moda, però Pau Donés es va avançar omplint aquest primer àlbum de percussions calentes (clavecí, congues) en connivència amb les guitarres elèctriques. La cançó titular es va emportar la major part dels crits de joia, però s’ha de fer atenció al fons vulnerable de ‘Grita’ i a les convulsions sensuals d’‘El lado oscuro’. Un debut que no és un croquis, sinó una declaració rotunda del que ell perseguia.

‘Depende’ (1998)

La companyia li va demanar més del mateix i ‘Depende’ va complir la seva funció i va expandir l’horitzó entre cadències funky (‘La plaza de las palmeras’), càntics filo-folk (‘Realidad o sueño’) i càlides harmonies vocals (‘Aigua’), de nou amb la producció del reputat Joe Dworniak. Reflexions sentimentals, filosofia quotidiana i la crítica a les veritats absolutes en el tema que li dona títol. I Donés, consolidant el seu cant diàfan, tan lineal com aliè a melismes i afectacions.

‘De vuelta i vuelta’ (2001)

Un àlbum una mica menys enfocat al ‘hit’, en el qual Jarabe avança en la seva fusió d’estils i ret homenatge a l’experiència acumulada per la gent gran en el seu tema central. Hi destaquen l’‘abolerada’ ‘Dos días en la vida’ i una peça intimista, ‘Completo incompleto’, reflexió sobre les mitges taronges compartida amb un dels ídols de Donés, Antonio Vega.

‘Bonito’ (2003)

Després del descens de vendes de l’àlbum anterior i el consegüent canvi de discogràfica, Jarabe va respondre amb un disc jovial i colorista. «El futuro no existe, pero yo le digo / Bonito, todo me parece bonito». El ‘bonrotllisme’ pren el poder en aquest disc, en el qual integra sabors llatins, com els acordions fronterers i el toc brasiler de la batucada.

‘Un metro cuadrado’ (2004)

Agafant tirada, Donés no va tardar a entregar nou material, aquí amb reforçats accents rockers des de la peça que l’obre, que, una vegada més, s’acollia a una idea senzilla i repetida: aquí, la que un metre quadrat és suficient per sentir-se bé. Textures elèctriques, picades d’ullet de blues, ‘slide guitar’, tambors afro i un duet amb Chrissie Hynde (Pretenders) en la sentida ‘Cry’.

‘Adelantando’ (2007)

Encaixant canvis de personal, Jarabe s’acull a l’esperit positiu en un àlbum que reafirma la seva convicció rockera i mestissa. Tot i que assagi acostaments a l’electrònica i el hip-hop, entrega el seu millor moment en una senzilla balada, ‘Me gusta como eres’. Cites amb La Mari (Chambao), La Shica, Carlos Tarque (M-Clan) i Niccolò Fabi.

‘Orquesta Reciclando’ (2009)

Donés va crear Tronco Records, va comprimir el nom del grup (d’ara endavant, teòricament, serà jarabedepalo) i va sotmetre les seves cançons més celebrades a nous enfocaments. Tocs de swing, soul o flamenc, i l’entrada en escena del saxo, per aportar noves pinzellades de color.

‘¿Y ahora qué hacemos?’ (2011)

La tornada al material nou va recuperar accents rockers, o més ben dit, de rock-and-roll, va deixar a un segon pla les fusions i va brindar andanades com ‘Soy un bicho’ i  ‘Hice mal algunas cosas’, compartit amb Sabina i Tarque. Cançons amb un refrescant punt de despreocupació i una altra cita estrella, amb Alejandro Sanz, en l’angulosa adaptació de ‘La quiero a morir’, de Francis Cabrel.

‘Somos’ (2014)

Jarabe de Palo, seguint el camí del rock, tot i que aquí deixant que les cançons respiressin sobre ‘grooves’ profunds i bastides ‘funky’. Disc de balanç dels anys de crisi global i de qüestionament de les prioritats existencials. Noves amistats, com la mexicana Ximena Sariñana (el reggae-pop batallador ‘¿A dónde vas?’) i el madrileny Leiva en aquell mig temps, digne de Pereza, anomenat ‘Vecina’.

‘50 Palos’ (2017)

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Complerts els 50 i després d’haver de lluitar contra el càncer, Pau Donés fa balanç amb aquest doble CD de sonoritat recollida, amb adaptacions dels seus clàssics en versions intimistes, amb piano, violoncel i contrabaix. Però la nota més esgarrifosa la posa ‘Humo’, la cançó nova, amb el seu monòleg interior. «Ahora que ya no me importa / que la vida se vista de negro...»

‘Tragas o escupes’ (2020)

L’any a Los Angeles amb la seva filla Sara el va inspirar en aquest últim cançoner, publicat dues setmanes abans de morir, ple de missatges positius, agraïments i senyals de plenitud pel camí fet, amb emotives mostres de vitalitat com ‘Vuelvo’. La seva tornada a la música per quedar-s’hi per sempre.