El Suprem admet el recurs de la Generalitat per les obres de Sixena

El Tribunal Suprem (TS) ha admès a tràmit els recursos de cassació que van interposar el gener del 2018 el Govern, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre del 2017 que va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat.

Amb aquests recursos es pretén recuperar les 97 obres que ara són al Monestir de Vilanova de Sixena, 43 de les quals van ser entregades després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en plena aplicació de l’article 155 a Catalunya. Les altres 53 estaven al MNAC i van ser entregades pel llavors conseller Santi Vila. Segons la interlocutòria, ara hi ha un termini de 20 dies per a recórrer l’admissió a tràmit.

Recursos molt extensos

Segons l’advocat que ha representat l’Ajuntament de Vilanova de Sixena en aquesta causa, Jorge Español, es tracta d’una «simple admissió a tràmit». El lletrat s’ha mostrat sorprès pel fet que si bé és cert que hi ha un gran percentatge de recursos que el Suprem no admet, aquests «xoquin» per la seva extensió, ja que tenen prop de 70 pàgines i normalment el tribunal inadmet els que passin de 25.

Español ha assegurat que al·legaran aquesta admissió a tràmit perquè l’extensió del recurs és «desmesurada i no s’haurien d’admetre». En qualsevol cas, el lletrat ha dit que si s’admeten definitivament, estan «molt tranquils» perquè les sentències que anul·len la venda de les obres «són brillants i molt, molt treballades» i «coincideixen plenament amb la jurisprudència del Suprem». S’ha referit així al raonament que ha defensat aquesta part quan indica que un monument nacional no es pot dividir per parts i que, per tant, no es pot vendre una part com són les obres ja que llavors «en desestructura la catalogació».

L’admissió a tràmit dels recursos és del 3 de juny. La Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar els recursos de cassació al Suprem contra la sentència de l’Audiència d’Osca del 30 de novembre del 2017, que ratificava la nul·litat de la compravenda de 97 obres d’art del monestir de Sixena per part del Govern a les monges sanjoanistes, una resolució dictada en primera instància pel jutjat d’instrucció número 1 d’Osca l’abril del 2015.

Presentats per Méndez de Vigo

Amb aquests recursos, les institucions catalanes reclamen que tornin Lleida i Barcelona les obres que actualment es trobin al monestir de Vilanova de Sixena. Amb l’article 155, el llavors ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que actuava com conseller de Cultura en funcions, va autoritzar la presentació dels recursos al Suprem per evitar que la Generalitat al·legués indefensió davant el Tribunal Constitucional. Es va presentar un sol escrit però amb dos recursos, un de cassació i un altre d’extraordinari per infracció processal. D’aquesta manera, un qüestionava el fons i l’altre la forma de la sentència de l’Audiència d’Osca.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els recursos es fonamentaven en nombrosos motius, entre els quals destacava el que s’havia causat indefensió al Consorci per no poder intervenir de bon principi en el procés, ja que les demandes del govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no es van dirigir contra ell.

També s’al·legava que la sentència 6/2012 del Tribunal Constitucional negava que el govern d’Aragó pogués exercir les seves competències en matèria de cultura sobre les 44 peces procedents de Sixena; que la Declaració de Monument nacional de 1923 del Monestir de Sixena no va protegir les esmentades peces i que no s’havia de comunicar ni demanar autorització per adquirir-les al Ministeri de Cultura ni al govern d’Aragó, ja que Catalunya ja tenia el 1983 competències en matèria de cultura.