Rosa Maria Sardà: radicalment republicana

El compromís polític de Sardà es va iniciar durant els últims anys del franquisme i ja mai el va abandonar. Ni en el cas Joglars, quan l’autoritat competent va prohibir l’obra La torna i va empresonar Albert Boadella i el grup; ni en la gala dels premis Goya contra la guerra de l’Iraq (2003), en la qual es va pronunciar contra la injustícia social, la compravenda d’armes i el conflicte armat; ni al rebre el premi Max d’Honor (2015), quan va fer un discurs contra els governants –manava el PP, amb José Ignacio Wert al capdavant de Cultura–, als quals va dedicar «una bona botifarra, perquè els aprofiti durant les llargues vacances que espero que tinguin aviat,» va dir.

Sempre des de les files socialistes –va participar en alguns mítings amb José Luis Rodríguez Zapatero–, Rosa Maria Sardà es va significar també en la condemna dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, l’agost del 2017, quan va llegir, amb l’activista antiracista Miriam Hatibi, el discurs No tinc por: «No tinc por de condemnar aquests crims que només persegueixen provocar el terror a través del terror i la devastació per intentar trencar el nostre model de convivència», va afirmar.

Distinció

Des d’aquell mateix any, va ser una opositora bel·ligerant del procés sobiranista que havia de culminar en els fets de la tardor del 2017 a Catalunya. Tot i que el fet es va conèixer al novembre, el 24 de juliol es va presentar al Palau de la Generalitat per tornar la Creu de Sant Jordi que Jordi Pujol li havia concedit el 1994. Va entregar la insígnia i una breu nota en què explicava que, «donades les circumstàncies», no es considerava mereixedora de la distinció i va demanar que la Generalitat s’estalviés l’esquela que acompanya la Creu. També va sol·licitar un rebut que deixés constància de la devolució. En una entrevista a ‘El País Semanal’ (4-12-2018), va explicar que, en realitat, mai havia volgut aquesta distinció i que la va tornar també «perquè el que me la va entregar era un corrupte». «I perquè, si no penses com ells, et consideren un mal català», va afegir.

Al setembre va firmar, juntament amb més de 300 personalitats, el document 1-O Estafa antidemocràtica i el març del 2018 va pronunciar un dels discursos amb què es va tancar una manifestació organitzada per Societat Civil Catalana. Va demanar al Govern de Mariano Rajoy, a qui va responsabilitzar de gran part del que succeïa a Catalunya, «eficàcia» i «diàleg».

«Condemnat nacionalisme»

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Contrària a la presó per als dirigents del procés, la seva visió sobre el conflicte català la va explicar en una entrevista a La Sexta el desembre del 2017, en la qual va citar un fragment de Stefan Zweig que atribueix al «condemnat nacionalisme» que «els partits es disgreguin a nivell internacional. El nacionalisme ho corromp tot». Va negar que els independentistes catalans tinguin «un mandat democràtic» amb 2,3 milions de seguidors davant els sis milions de catalans amb dret de vot. Es va distanciar del PP, però va recolzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució perquè«sabien que, si transgredien les lleis, hi havien de fer alguna cosa. No només aquest Govern que no ens agrada, qualsevol Govern europeu». Però «van tenir la sort extraordinària que es produís aquest fet macabre i fastigós que va ser l’atac policial».

Davant del futur després de la pandèmia, era pessimista. «No sortirem millors. Continuaran venent armes, seguirà l’explotació de l’home per l’home, continuarem rebent pasteres de gent que no vol ningú, continuaran existint els camps de refugiats, seguirem exactament igual», va dir a Jordi Évole en ple confinament.