LA NOVA SITUACIÓ

¿Què faran els festivals de cine espanyols amb el coronavirus?

Màlaga, Sant Sebastià i Sitges preparen les seves edicions amb una infinitat d'incògnites

zentauroepp35828553 sitges 07 10 2016   festival internacional de cine de sitges200620163914

zentauroepp35828553 sitges 07 10 2016 festival internacional de cine de sitges200620163914 / CARLOS MONTANYES

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Per posar en marxa un festival de cine fa falta molt temps de preparació, estudiar totes les hipòtesis, tenir capacitat de reacció i molts asos sota la màniga. Aquest any els certàmens de cine més importants del nostre país, el de Màlaga, Sant Sebastià i Sitges, s’enfronten a les edicions amb més incògnites que mai.

El primer damnificat per la crisi del coronavirus va ser el Festival de Màlaga. La seva 23a edició es va suspendre tres dies abans que s’inaugurés. No obstant, Juan Antornio Vigar, el director, assegura que «la paraula cancel·lació mai ha format part del nostre vocabulari». A partir d’aquell fatídic moment, han lluitat i treballat de manera constant perquè pogués tornar a tirar endavant quan passés el perill de la pandèmia. Si tot surt bé, se celebrarà el 21 d’agost. El seu lema, «un festival amable i segur», en què es mantindrà el cine i se suprimiran les alfombres vermelles.

Serà el primer banc de proves abans de la gran cita de Sant Sebastià. José Luis Rebordinos, el seu director, pensa que, «si tot continua així, s’assemblarà bastant a un festival en condicions normals». Cada setmana el panorama canvia, però des del principi van rebutjar l’opció d’una edició ‘online’. «Ens espera un període molt estrany i la indústria n’aprendrà moltíssim. S’han generat debats molt rics, per exemple, sobre el paper de les plataformes, però crec que la indústria audiovisual té molta força i tots nosaltres contribuirem de la manera que puguem per seguir endavant», comenta.

Notícies relacionades

Per Ángel Sala, director del Festival de Sitges, aquests mesos «han sigut unes autèntiques muntanyes russes». Han treballat amb diversos supòsits i finalment optaran per un format híbrid donant prioritat a la part presencial. El protocol serà per a tothom similar de moment: aforament d’un 50%, reducció del nombre de pel·lícules i de sessions i tot un arsenal de mesures d’higiene i seguretat.

Tots hauran de fer malabarismes amb els pressupostos perquè el compte de resultats no sigui negatiu. Amb la reducció del nombre d’espectadors no ho tenen fàcil. Pot ser que caiguin patrocinadors, que no puguin venir els convidats internacionals, però l’important és continuar fent puzles amb totes les variables que hi hagi perquè els festivals continuïn exercint el seu paper de visibilitzar les pel·lícules i servir de punt de trobada per a la indústria.