L'univers dels llibres il·lustrats de Shaun Tan

Tac, tac, tac. Amb aquest so s’expressa el protagonista d’un dels últims llibres il·lustrats de Shaun Tan, una cigala que s’enfronta a un món hostil, un personatge inadaptat com tants d’altres que recull l’artista, que ja ha publicat a 24 països i ha rebut prestigiosos premis, incloent-hi un Oscar de Hollywood pel seu curtmetratge animat ‘La cosa perdida’ el 2011. «Me’l va donar Justin Timberlake i em suaven les mans, de nervis», explicava Shaun Tan fa uns dies en una entrevista ‘confinada’ que li van fer al Sydney Opera House dins dels actes per promoure la cultura durant les restriccions de la pandèmia, una activitat en què van participar ‘online’ nens de diferents escoles de tot Austràlia.

Aquest «tac, tac, tac» que emet la cigala és un so que no vol dir res en concret. «És un símbol, no saps què és, però no tot té una resposta, volia que transmetés sobretot una emoció», assenyala Tan. I ho va aconseguir.

A Espanya és l’editorial Barbara Fiore la que ha traduït la seva obra. La cosa perdida, El árbol rojo, Las reglas del verano, així com Cuentos de la periferia i la seva segona part, La ciudad latente; la novel·la gràfica Emigrantes, els llibres d’il·lustracions El rey pájaro y otros esbozos i Esbozos de una tierra sin nombre i Los huesos cantores,  on anima 75 escultures de personatges de contes infantils a narrar la seva història.

La fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya ja va premiar el seu treball el 2001, i la seva carrera inclou el prestigiós premi Astrid Lindgren. Els seus àlbums il·lustrats estan plens de personatges extravagants, diferents, perquè d’alguna manera vol donar veu a la gent que se sent diferent, que no té veu: des dels nens fins a les persones tímides, els estrangers o refugiats i marginats. La seva imaginació desbordant beu de referents de la ciència-ficció, i recorda com va créixer amb la saga de Star wars, però va aconseguir que aquesta inspiració es convertís en una altra cosa, el seu estil marcat per finals peculiars. 

La seva obra, en aquest sentit, fa la delícia de nens i no tan nens. A Cigarra exposa les contradiccions de la societat industrialitzada i el rebuig d’allò diferent, mentre que en la seva última obra traduïda, La ciudad latente, aplega una sèrie de relats en els quals la naturalització de la ciutat, amb cocodrils que viuen a l’àtic d’oficines i recreacions gairebé oníriques de la relació entre els animals i les persones.

Cigarra (2018)

Una cigala que treballa en una oficina en una ciutat grisa porta una vida rutinària en què amb prou feines es relaciona amb els seus altres companys de feina

Les regles de l’estiu (2014)

Uns nens juguen a la ciutat deserta per les vacances d’estiu amb unes regles que ells mateixos han creat i que si trenquen, porten estranyes conseqüències

El visor (2012)

Tristán és molt aficionat als artefactes curiosos, i quan descobreix una caixa que guarda una col·lecció de visors i altres instruments òptics s’obre davant d’ell un món diferent i estrany

Los conejos (2009)

Inspirada en un episodi de la colonització d’Austràlia, la història relata amb un punt surrealista l’arribada dels conills a unes terres en les quals al principi són ben rebuts però aviat són considerats com a invasors

El árbol rojo (2005)

Una nena camina perduda i sola per una ciutat amenaçadora i confusa fins que troba la il·lusió al final del camí

La cosa perdida (2005)

Notícies relacionades

Sendak, el Max i els monstres

Barcelona, capital de la innovació social

Un nen troba una màquina estranya que sembla abandonada i es fa càrrec, intentant donar-hi sentit, malgrat que al voltant a ningú li importa.