¿Qui va ser Ned Kelly?

L’estrena de La verdadera historia de la banda de Kelly és l’enèsim intent de recrear la història meitat real, meitat llegenda del malfactor més famós d’Austràlia, un personatge que ha transcendit la seva pròpia vivència per convertir-se en una icona del país.

La pel·lícula dirigida per Justin Kurzel, que va tenir la premiere espanyola al Barcelona Film Festival, està inspirada en la novel·la La verdadera historia de la banda de Kelly, de Peter Carey, que va obtenir el premi Man Booker el 2001 pel seu peculiar estil en la recreació del mític personatge i la seva forma de narrar els episodis més populars de la seva vida.

La novel·la

Publicada per El Aleph y Quinteto en una edició de butxaca amb traducció d’Enrique de Hériz, la novel·la insufla el protagonista una vida que no va tenir, ja que es conserven pocs documents originals sobre les seves malifetes fins que va ser ajusticiat el 1880, amb només 25 anys i una carrera delictiva inflada com a malfactor, lladre de cavalls i atracador de bancs en constant desafiament a l’autoritat de la policia de l’època. Kelly va poder tenir una vida curta, però el seu origen immigrant, la seva infància precària i l’opressió amb què va ser tractat ha fascinat generacions senceres d’australians que han vist en el personatge un símbol de la rebel·lió i la lluita contra les circumstàncies, molt arrelat en la cultura del país.

Les pel·lícules

Les gestes de Kelly i la seva banda han sigut adaptades en altres ocasions. El cineasta britànic Tony Richardson va dirigir una versió protagonitzada per un joveníssim Mick Jagger el 1970 anomenada Ned Kelly, quan ja hi havia mitja dotzena de produccions en blanc i negre que intentaven reproduir la història del bandoler. 

La versió més famosa, amb tot, va ser la del malaguanyat Heath Ledger del 2003, que va protagonitzar amb Orlando Bloom, Geoffrey Rush i Naomi Watts.

L’art

El més cèlebre pintor australià, Sidney Nolan, va dedicar part de la seva obra a reivindicar la figura de Ned Kelly a través de diferents sèries pictòriques en què va voler recollir l’essència de la seva vida des d’un punt de vista romàntic: grans planes, espais polsosos, el desafiament freqüent a l’autoritat i, sobretot, l’últim dels seus episodis, la batalla de Glenrowan, on va ser capturat després d’un dur setge en què es va arribar a enfrontar a la policia amb un vestit de ferro que ell mateix va idear per intentar esquivar les bales. 

Notícies relacionades

Ned Kelly: la subtil distància entre l'heroi i el dolent

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

La caixa quadrada de metall al cap de Kelly és així una de les imatges més icòniques que ha llegat Nolan per recordar la figura del bandoler. 

El museu

A Melbourne, la ciutat on va ser ajusticiat Kelly, la presó que el va tenir entre reixes sent la seva última casa continua oberta per ser visitada. Són moltes les presons que obren les portes a tot el país, en record i homenatge al seu passat de colònia penitenciària. A l’Old Melbourne Gaol recorden que justament va ser Ned Kelly el primer pres que van penjar i que les seves restes van ser saquejades i fins i tot la seva calavera, que es conservava al magatzem de la presó, va ser aparentment robada el 1978.