'Homeland': espionatge fracturat

Les sèries de televisió passen ràpid. L’oferta és tremebunda i ens oblidem aviat de les innovadores i les convencionals. Cal mirar molt enrere, fins al 2011, per contemplar l’inici de l’existència catòdica de Carrie Mathison, l’agent de la CIA encarnada per Claire Danes a Homeland. Hem de recordar també que va ser concebuda com a sèrie d’una sola temporada, però l’èxit i els premis van obrir les portes a un reciclatge argumental i una segona temporada, i una tercera amb canvis radicals, i així fins a un cicle de vuit temporades, una cosa imprevisible quan Howard Gordon i Alex Gansa, productors d’una altra longeva sèrie, 24, ens van explicar la història de Carrie, agent d’intel·ligència activa i bipolar, i Nick Brodie, soldat nord-americà que va tornar després d’anys de captiveri convertit en terrorista islàmic.

Brodie (Damian Lewis) va durar tres temporades, fins a la seva execució. I des d’aleshores,sempre amb el suport del seu superior a la CIA, Saul Berenson (Mandy Patinkin), Carrie es va convertir en l’eix central d’una sèrie que ha sobreviscut amb solvència malgrat perdre part del seu interès inicial. ‘Homeland’ va adaptar inicialment la sèrie israeliana ‘Hatufim’ (2009), creada per Gideon Raff i que va ser concebuda també per a una sola temporada i va acabar beneficiant-se de l’èxit del seu ‘remake’ nord-americà: tres anys després es van realitzar 12 episodis més.

Constants vaivens

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

Els vaivens han sigut constants. Gordon, Gansa i l’equip de guionistes han situat Carrie al centre de tota mena de conflictes geopolítics, familiars, sentimentals i ètics. Els racons de la seva ment fracturada i les llacunes de la seva memòria han actuat d’esperó per a les intrigues una vegada superada la fase dels girs argumentals radicals. En l’última temporada, en ple conflicte a l’Afganistan, però amb ecos de l’espionatge anterior a la caiguda del mur de Berlín, Carrie es veu implicada en complots amb els russos i assassinats presidencials.

«Si s’ha ficat en la merda és per mi. No li donaré mai l’esquena», exclama Saul, assumint el que l’uneix a Carrie. Hi ha intents de converses discretes (la política) i accions quirúrgiques (l’acció física), l’ombra d’un actiu secret de Saul en el Kremlin –el misteri d’una font no revelada–, i un conflicte poderós que posa en perill el respecte, estima i deutes contrets entre Carrie i el seu superior. Un conflicte de veritat el desenllaç del qual ens acosta al final d’una sèrie que en principi havia de tenir 12 episodis i ha acabat estenent-se fins als 96.