Un viatge il·lustrat pel cine de Tim Burton

En les notes promocionals d’un anterior treball de la pintora i il·lustradora Irene Mala, titulat ‘Camufladas I’ i centrat en una sèrie d’estampes de dones difuminades entre la vegetació, es pot llegir que a l’obra d’aquesta artista sevillana trobem reflectida la desolació de l’individu des d’un punt de vista irònic i ridícul, en què la tragèdia es torna més dolça i el grotesc queda edulcorat per una extravagància en què la raresa és bonica. És impossible no pensar en els personatges del cine de Tim Burton, o en el seu llibre ‘La melancólica muerte del Chico Ostra’, al llegir aquesta descripció del treball de Mala. Ànimes bessones.

No és estrany, doncs, que Mala hagi dedicat un llibre sencer a imaginar, reinterpretar i il·lustrar els motius més importants en la vida i obra del director d’‘Eduardo Manostijeras’. El volum, publicat per Lunwerg Editores amb el títol d’‘El universo de Tim Burton. Viaje ilustrado a la maravillosa fábrica de seres peculiares’, va sortir d’impremta a principis de març i s’havia de distribuir en llibreries el 13 d’aquell mes, el mateix dia en què començava el confinament. Quatre mesos després veu la llum com una deliciosa i insòlita aproximació a un univers audiovisual ja per si mateix estrany i joiós.

El rar és l’heroi

«Connectem en molts temes, la seva visió és molt similar a la meva», explica Mala per reforçar aquesta sensació que són artistes que es mouen en un terreny més que semblant. «Seguia i admirava Burton des de feia molt temps. És veritat que la seva obra té anades i vingudes, però al preparar aquest llibre he aprofundit més en el seu treball, en la seva manera d’interpretar l’existència». Per a la pintora resulta difícil decidir-se per una sola pel·lícula del director: «No puc reduir-lo només a un film. ‘Eduardo Manostijeras’, ‘Bitelchús’, ‘Ed Wood’... En tots trobem aquest discurs sobre el rar, la revenja de l’‘outsider’, que és l’eix central del seu cine. Aquest rar és l’heroi. Em sembla un discurs de màxima actualitat, la reivindicació de la diferència, però quan ell va començar no era tan normal».

Aquest brillant viatge per l’ecosistema Burton no va ser un projecte personal, sinó un encàrrec de l’editorial, que Mala va acceptar encantada. «Després de fer-hi molt voltes a com enfocar-lo, em va semblar que l’ideal seria proposar una espècie de viatge espacial en què es van coneixent les diferents parts que constitueixen Burton, els seus inicis, actors fetitxe, elements recurrents, les pel·lícules...» No ha de ser fàcil condensar en poc més de 200 pàgines, mitjançant dibuixos i textos de suport, l’obra inabastable de Burton, que, després del seu pas pel departament d’animació de Disney, s’inicia el 1982 amb el curt ‘Vincent’, el seu especial homenatge a l’actor Vincent Price, i acaba de moment amb la seva particular lectura de ‘Dumbo’, realitzada el 2019.

Immersió total

Segons Mala, «Burton proposa analitzar l’art en general des de l’emoció. Tenia dubtes sobre la manera com havia de plantejar el llibre. Em va semblar important destacar com es forma la seva visió del món, les seves arrels, què és el que el mou, el que influeix més en el seu ideari». Tot i que coneix tota la seva obra, per a l’autora va suposar una immersió total en el cine de Burton: «Vaig tornar a veure totes les seves pel·lícules, una vegada i una altra, amb una llibreta prenent notes. Em va semblar que era també indiscutible parlar del seu equip, de tots els col·laboradors importants que ha tingut».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Mala parla d’anades i vingudes en el cine burtonià. Tot i que sempre coherent, és veritat que alguns films no estan al mateix nivell que d’altres. ¿Ha fet a ‘El universo de Tim Burton’ alguna crítica? «La manera d’il·lustrar-lo ha sigut benèvola. Estèticament no he fet crítica, però en els textos sí que em pronuncio una mica més sobre els films que no m’agraden tant. Però tot i que tingui pel·lícules que no acaben de convèncer, el producte acabat sempre és com a mínim acceptable. El resultat final d’un film seu mai m’ha defraudat».

¿Alguna pel·lícula que li hagués agradat tractar més? «En el cas d’‘Eduardo Manostijeras’, volia il·lustrar tota la pel·lícula», confessa l’autora, «i per això és tan difícil triar la imatge que la representi. També em va costar més amb les pel·lícules a les quals tinc menys afecte, com ‘El planeta dels simis’ i ‘Mars attacks!’».