El debat sobre la «cultura de la cancel·lació» incendia els EUA

Qüestionaven, sense esmentar expressament l’expressió, l’anomenada «cultura de la cancel·lació», és a dir, aquella que promou el boicot a la tasca professional, o a la plataforma on treballin aquells amb els quals no s’ajusten a la correcció política,  i assenyalaven la responsabilitat de l’esquerra, també sense citar-la directament. I el breu text, ja tan acaloradament discutit a les xarxes i els mitjans que se li diu simplement “la carta”, i al qual aquest divendres li va arribar com a rèplica una missiva «més específica» a ‘The Objective’, ha demostrat el vigor i l’actualitat  dels assumptes que planteja. També treu a la llum una bretxa generacional i agita les ja convulses aigües dels Estats Units de Donald Trump i de reactivades protestes per la justícia racial i social.

Una llista eclèctica

Amb altres paraules, però com altres abans que ells, signants diversos de la carta de ‘Harper’s’ com Noam Chomsky, Steven Pinker, Gloria Steinem, Wynton Marsalis, Francis Fukuyama, Margaret Atwood, John Banville, Salman Rushdie, J.K. Rowling i l’assagista Thomas Chatterton Williams, que va posar la iniciativa en marxa, alerten que «el lliure intercanvi d’informació i idees, la saba d’una societat liberal, està cada dia més constret». I també defensen que «la manera de derrotar males idees és mitjançant exposició, argument i persuasió, no intentant silenciar-les o desitjant que desapareguin».

No són tampoc els primers que han vist amb preocupació episodis recents als EUA. Sense donar noms però fent els casos fàcilment identificables parlen d’«editors acomiadats per publicar peces controvertides [tot i que el responsable d’opinió de ‘The New York Times’ clarament referit va dimitir després de la revolta a la redacció i de molts lectors per publicar una columna d’un senador republicà demanant enviar l’exèrcit a les protestes després de la mort de George Floyd], llibres retirats per suposada falta d’autenticida apropiació cultural], periodistes a qui se’ls prohibeix escriure de certs temes, professors investigats per citar treballs de literatura a classe [llegir un text de James Baldwin en el qual s’esmentava la paraula ‘nigger’ després que els alumnes li haurien demanat que no ho fes] , un investigador acomiadat per fer circular un estudi acadèmic i responsables d’organitzacions expulsats pel que de vegades són matussers  errors».

Els missatgers i el moment

Tot i així, la carta ha aixecat polseguera per alguns . En part ha tingut a veure amb algunes de les firmes que la rubriquen, com la de J.K Rowling, recentment embolicada en una polèmica per declaracions que alguns van considerar trànsfobes, o la d’un acadèmic sacsejat per la controvèrsia d’haver evitat que una universitat contractés un professor crític amb Israel. Després de l’huracà, un parell dels qui la van recolzar han retirat les seves firmes. I en una columna a ‘The Washington Post’ Phoebe Maltz Bovy, una de les signants, ha escrit que «el missatge de la carta continua sent vàlid i com a mínim bastant urgent. Potser necessitem reconciliar-nos i trobar una manera d’escoltar els menys que òptims missatgers».

Molta tempesta, no obstant, està relacionada amb el context polític i social als EUA. Perquè la carta obre aplaudint «poderoses protestes per la justícia racial i social (que) estan portant a demandes de reforma de la policia que s’han fet esperar al costat de crides més àmplies per a més igualtat i inclusió en la nostra societat», però assegura que, aquest moment de revisió, «ha intensificat un nou conjunt d’actituds morals i compromisos polítics que tendeixen a debilitar les nostres normes de debat obert i tolerància de les diferències».

Incendiari discurs de Trump

El text, a més, arribava quatre dies després que Trump pronunciés un incendiari discurs al Mont Rushmore en què, parlant de la «cultura de la cancel·lació» com a arma política, va dir: «A les nostres escoles, a les nostres redaccions, fins i tot en els nostres consells d’administració, hi ha un nou feixisme de nova esquerra que demanda fidelitat absoluta». I tot i que els signants no estalvien crítiques a Trump, que anomenen «amenaça real a la democràcia» i que denuncien com a «poderós aliat» de «les forces de l’il·liberalisme», denuncien «el clima d’intolerància que s’ha instal·lat en les dues parts» i assenyalen a la responsabilitat de l’esquerra. «No s’ha de permetre que la resistència consolidi la seva pròpia marca política de dogma o coerció, una cosa que els demagogs de dreta ja estan explotant», escriuen.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Altres crítics, com els signants de la carta de rèplica a ‘The Objective’, creuen que «part dels problemes  que assenyalen són reals i preocupants però no són tendència, almenys no en la forma que suggereixen». I apunten al que també fa temps que diuen mil·lennistes i activistes: que hi ha un «debat obert sobre qui pot tenir una plataforma», una cosa que ha canviat amb les xarxes socials, i que el text de ‘Harper’s’ «no tracta del problema del poder: qui el té i qui no».

A ‘The Guardian’, mentrestant, la columnista Nesrin Malik ha criticat que «el nou clima de censura, si n’hi ha, no es pot diagnosticar i despatxar tan fàcilment». I ha escrit que «al no disseccionar els diferents patrons clarament, la carta comet la mateixa falta que n’acusa altres de fer: entregar-se a ‘la tendència de dissoldre temes complexos polítics en una certesa moral cega’».