A soles amb la Gioconda: així és la nova vida dels grans museus

París: el millor estiu per veure el Louvre

Tot i que sigui amb mascareta, aquest serà el millor estiu per veure el Louvre i estar una estona a soles amb la Gioconda. Hi ha gent, però res a veure amb les marees humanes habituals en l’era pre-Covid. Veure el misteriós somriure de la Mona Lisa ara és possible després de només 10 minuts de cua i els visitants es poden permetre el luxe d’entretenir-se passejant per les enormes galeries voltades de l’antic palau reial i admirar sense presses la Victòria de Samotràcia o la Venus de Milo.

Després de mesos de confinament, el museu va reobrir al públic el 6 de juliol passat el 70% de les sales sota estrictes mesures sanitàries. S’ha de comprar l’entrada amb franja horària per internet, respectar les regles de distància física i sotmetre’s a un itinerari obligatori amb entrades i sortides diferenciades en cas de gran afluència, tot i que de moment aquest no ha sigut el cas.

Entre el 75% i el 80% dels visitants del Louvre són estrangers i una gran majoria arriben dels Estats Units, la Xina, Corea o el Brasil però aquest any no vindran així que l’aposta de la institució és fer mostrar les seves 30.000 obres a francesos i europeus. Fins al 20 de setembre hi haurà visites guiades d’uns 20 minuts‘minidescobriments’ en anglès o francès, gratis, sense reserva però amb places limitades entorn de vuit eixos temàtics: des de l’Egipte antic fins a l’art de l’Islam passant pels grans mestres italians o la pintura històrica francesa del segle XIX.

 «És el moment de descobrir tant les obres mestres com les obres menys conegudes com els toros de Khorsabad procedents de l’Iraq, o els tresors medievals de la basílica de Saint-Denis», recomanava a France Info el director del museu, Jean-Luc Martinez, qui calcula entre 5.000 i 10.000 visitants diaris quan abans oscil·laven entre 30.000 i 50.000.

Per raons d’higiene el guarda-roba està tancat i no s’admet l’entrada amb maletes, ni cascos de moto o bicicleta. Sí que es deixen cotxets per a nens i cadires de rodes, que es desinfecten després de cada ús. La llibreria està oberta, igual que alguns cafès i botigues de ‘souvenirs’, mentre que les àudioguies estaran disponibles a partir d’aquest dimecres.

«Abans aquí no hi cabia ni una agulla. Ara s’assembla més a un museu i menys a Disneyland», resumia Margaux, auxiliar del Louvre. Per a la petita Olivia de 8 anys va ser una gran experiència veure la Gioconda tan a prop com permet la seguretat que envolta al quadro des d’abans de la pandèmia. «És molt maca», deia amb un punt de timidesa juntament amb la seva germana Luna d’11 anys, que havien viatjat amb els seus pares amb cotxe des d’Holanda. - EVA CANTÓN

Barcelona: plaer entre xifres modestes

Des de l’1 de juny que va tornar a obrir les portes el CaixaForum i durant les tres setmanes següents, els grans museus de Barcelona van tornar a l’activitat, tots contents no només pel fet per si mateix sinó pel retrobament amb la parròquia museística, que els primers dies, emocionada, fins i tot va fer fila per entrar. Era una estampa bonica. És un moment difícil per a les pinacoteques, que anticipen pèrdues milionàries a final d’any (el MNAC les xifra en 2,2 milions), però alhora és un moment especial per passejar entre les seves parets. Els visitants dels primers dies, amants de l’art, es miraven com els seguidors d’un equip de futbol que es troben en un país llunyà. Com còmplices.

Des de la seva reobertura el 10 de juny, el MNAC ha rebut de mitjana 500 visitants diaris, entre 1.000 i 1.200 els dies de cap de setmana. Són xifres modestes si es comparen amb les del 2019, i venen a representar més o menys el 10% del moviment que registrava fa un any el museu de Montjuïc. Al CaixaForum situen aquest percentatge en el 29%, i en la Fundació Joan Miró –que de moment només obre de divendres a diumenge–, en el 26%. Sempre lluny de l’habitual, darrere d’aquestes xifres hi ha realitats que no per rimar amb el moment resulten menys remarcables, com que la majoria dels visitants són locals. Al CaixaForum no és notícia, però en altres museus sí. En qualsevol cas, si els centres de Barcelona esperen un juliol millor que juny i un agost millor que juliol és perquè xifren part de les seves esperances en l’arribada d’estrangers. Hi ha museus com el Picasso o el del Barça, objecte de favoritisme turístic, que ho agrairan. Mentrestant, el local els pot disfrutar sense aglomeracions.

«Els museus són els espais més segurs, agradables i confortables que et puguis trobar en una ciutat», diu una portaveu del MNAC, consonant amb la proclama que entonen a cor les pinacoteques. Un refugi, i ben vist, un dels pocs llocs on la distància de seguretat es viu com una cosa natural. A tots els museus hi ha consciència que la situació és incerta, i resen al seu particular Rembrandt perquè no ens tornin a confinar. - MAURICIO BERNAL

Madrid: la solitud de Velázquez, Picasso i Manet

Si es vol disfrutar amb tranquil·litat i sense aglomeracions de la grandiositat de ‘Las meninas’ de Velázquez, el ‘Guernica’ de Picasso o ‘L’amazona de cara’ de Manet, aquest estiu és el moment ideal per fer-ho. Els museus madrilenys que allotgen aquestes obres mestres al costat de les seves aclaparadores col·leccions de clàssics de la pintura –el Prado, el Reina Sofia i el Thyssen, respectivament– estan oberts al públic des del 6 de juny, però aquestes setmanes la venda d’entrades ha experimentat caigudes històriques i les seves instal·lacions, adaptades a la nova normalitat, esperen semibuides l’arribada de visitants.

L’estranya sensació de diumenge d’agost que inunda Madrid des del final del confinament, amb carrers deserts de turistes i botigues i bars a mig gas, s’estén pel ‘triangle de l’art’ que delimiten els seus tres grans museus, sense a penes gent als voltants ni cues a les taquilles. La falta de visitants estrangers i l’aprensió del públic local davant de les mesures de seguretat –els tapaboques, les preses de temperatura, els gels i la distància interpersonal són de compliment obligat– auguren un estiu fantasmal als temples de l’art madrilenys.

De fet, els tres centres van reobrir les portes amb limitacions d’aforament, però la tímida resposta del públic no ha fet necessari penjar el cartell de «no hi ha entrades» en cap moment. El Prado va anunciar que permetria un màxim de 1.800 visitants diaris, que més tard va ampliar a 2.500, però a la pràctica a les seves sales no s’han acostat més de 1.650 persones cada dia.

El juny del 2019, per la principal pinacoteca madrilenya van passar 295.285 amants de l’art, però aquest any, amb cinc dies hàbils menys, només han venut 41.358 entrades (un 15% de l’habitual), malgrat la reducció de preu del 50% i del reclam que va suposar ‘Retrobament’, el muntatge que va preparar el museu per donar la benvinguda el públic reunint en una sala els seus tresors més grans.

El Reina Sofia té unes xifres semblants: va limitar a 900 el nombre màxim d’assistents diaris, però amb prou feines n’ha rebut 500. Les 113.779 entrades venudes el mes de juny de l’any passat s’han traduït en 13.133 el 2020 (amb prou feines un 11%).

A diferència d’aquests dos museus, que han reduït el nombre de sales visitables després del confinament, el Thyssen va reobrir al públic totes les seves instal·lacions, incloses les exposicions temporals ‘Rembrandt i el retrat a Amsterdami la de Joan Jonas. Els seus números són una mica millors –25.079 entrades venudes el juny d’aquest any contra les 63.387 de l’anterior–, però tampoc han arribat a completar cap dia el límit d’aforament. No sembla haver-hi urgència per disfrutar de l’art en la nova normalitat. - JUAN FERNÁNDEZ

Londres: la National Gallery fa el primer pas

La National Gallery va reobrir les seves portes dimecres passat i es va convertir en el primer gran museu londinenc que surt de més de tres mesos de confinament. Per visitar-la és necessari reservar amb temps, portar mascareta i seguir el recorregut que marquen les fletxes. La gran pinacoteca espera rebre una quarta part del seu nombre habitual de visitants, és a dir, entre 3.000 i 4.000 al dia, segons va explicar abans de la reobertura el seu director, Gabriele Finaldi.

Situat a Trafalgar Square, al cor de Londres, el museu organitza la visita de les seves sales en tres recorreguts separats per evitar que els visitants es creuin, i proporciona gel desinfectant i una aplicació gratuïta que reemplaça les àudioguies. «Teníem dos objectius: fer que els visitants se sentin segurs i tranquils, però també fer que sigui una experiència agradable», explica Paul Gray, president del museu. El temps d’obertura s’ha reduït de vuit a cinc hores al dia, 10 els divendres, però si hi ha molta demanda l’horari es pot ampliar, segons diu Gray. «És un problema que agrairíem», va dir fent broma.

Notícies relacionades

Així batega el cor dels museus després de la reobertura

Barcelona, capital de la innovació social

Creada a principis del segle XIX i dedicada exclusivament a la pintura, la National Gallery té uns 2.300 quadros que representen les principals tendències de la pintura europea dels segles XIII al XIX. Com succeeix amb els altres grans museus de Londres, com la Tate Modern i el British Museum, està finançada en part per l’Estat i també per patrocinis, donacions i el pagament per visitar exposicions temporals. L’entrada general és gratuïta.

Per la seva banda, la Tate Modern, el museu més visitat de la capital amb la seva col·lecció d’art contemporani instal·lada als immensos locals una antiga central elèctrica a la vora del Tàmesi, reobrirà les seves portes el pròxim dia 27, igual com la seva germana la Tate Britain, que allotja obres clàssiques. El British Museum, far de la cultura imperial britànica amb els famosos frisos del Partenó, que Grècia ha estat mirant desesperadament de recuperar durant dècades, i la seva col·lecció de mòmies egípcies, no ha anunciat encara data de reobertura.