'Una obra maestra': Recepta per crear un mite.

Jacques Debierue és un dels artistes més prestigiosos i enigmàtics del segle XX. Després d’haver creat una única exposició individual anomenada ‘No.One’ ningú tret de tres o quatre crítics –i potser els seus criats– ha vist un sol quadro seu. A causa d’això, quan l’incorruptible crític d’art James Figueras rep una proposta del col·leccionista Joseph Cassidy no pot rebutjar-la. Aquest li facilitarà la direcció de Debierue perquè pugui entrevistar-lo. A canvi, Cassidy vol que robi per a ell un dels seus quadros. Aquest és el plantejament d’‘Una obra maestra’ de Charles Willeford, novel·la que va ser publicada originalment el 1971 i l’adaptació cinematogràfica de la qual s’estrenarà el 31 de juliol. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La trama criminal triga a aparèixer, però això no resta gens ni mica d’interès al llibre. L’essència rau en els diàlegs sobre del món de l’art, de la crítica i del col·leccionisme, terrenys en què l’autor es mou amb facilitat –després de la II Guerra Mundial va estudiar art al Perú i a França, i va treballar durant anys com a crític literari–. Willeford construeix una sàtira mordaç sobre fins a quin punt diversos agents externs a una obra poden arribar a determinar no només el seu valor de mercat, sinó també la seva perpetuïtat. I com es pot portar a l’extrem aquest joc pervers convertint un artista sense gairebé trajectòria en un mite.

A través d’una narració en primera persona Willeford modela Figueras, un personatge envanit i misogin sense intencions de guanyar-se el favor del lector, però que aconsegueix convèncer pel seu carisma. La trama excel·lent, la prosa exquisida i la claredat expositiva aconsegueixen un equilibri perfecte i una novel·la rodona.