Els cines Méliès de Barcelona tanquen enfonsats per la crisi de la Covid

La crisi de la Covid-19 ha causat una altra víctima en termes cinematogràfics. Els barcelonins Cinemes Méliès, situats al número 103 del carrer de Villarroel, tanquen després de 24 anys d’activitat gairebé ininterrompuda. El virus, el confinament, l’estat d’alarma, la desescalada i la sensació d’incertesa total en el sector han accelerat el tancament d’una de les poques sales que projectava clàssics i feia una tasca de pedagogia perquè el gust pel cine del passat no es perdés. Es van inaugurar el 20 de desembre del 1996 amb ‘El gran carnaval’, la demolidora pel·lícula de Billy Wilder sobre l’arribisme de la premsa nord-americana. Després de l’obertura d’algunes sales a Barcelona fa dues setmanes, els Méliès, nom distingit, nom del pioner del cinematògraf, han decidit concloure la seva aventura.

La situació generada pel virus ha sigut l’últim detonador. «Fa dos o tres anys que estàvem en una situació econòmica molt difícil. A més s’hi van sumar problemes d’inundacions, reparacions a la cabina... Però el que ha passat amb el coronavirus és massa fort», ens explica Carles Balagué, propietari dels cines, distribuïdor, director (‘Adela’, ‘La casita blanca’, ‘La bomba del Liceu’) i president de la revista ‘Dirigido por’. «Ningú sap ara mateix què exigirà l’Administració, els reforços de gent a la sala per a la neteja, les restriccions d’aforament fins a la meitat. Feia temps que hi donàvem voltes i la situació provocada per la Covid-19 ha accelerat la decisió».

Després de dues dècades i mitja programant pel·lícules d’Eric Rohmer i Jim Jarmusch, de Nicholas Ray i Wong Kar-wai, de Billy Wilder i François Truffaut, d’Alfred Hitchcock i Lars von Trier, clàssics immortals i clàssics moderns, la decisió ha sigut tan dràstica com dura d’assumir. «El tancament és definitiu i ja hem començat a desmuntar les dues sales», remarca Balagué. Els tràmits per vendre els projectors s’han activat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Altres aspectes han influït en el tancament. «Una de les coses que més ha influït és la situació de la propietat, que ha sigut un niu de problemes. Cada dos per tres havíem de fer reparacions a la finca». L’estiu del 2011 hi va haver un incendi al cine que va obligar al tancament durant sis mesos. Contra vent i marea.

Balagué no s’ha donat de baixa com a distribuïdor de cine. Des que va obrir les dues sales dels Méliès ha comprat, sol o en col·laboració, més de 200 títols. Fa vuit anys va comprar i va exhibir el cicle de les ‘Comedias y proverbios’ de Rohmer. Segons Balagué, «ara mateix ningú pot afrontar la compra del cine clàssic. A més, ha canviat el sistema: només hi ha còpies en 35 mm, cosa que es va carregar la inversió que molts havíem fet en projectors d’aquest sistema. Ningú sap com continuarà tot això». És la realitat. No totes les sales de cine han obert a Barcelona. Hi ha els Renoir i els Verdi, però són com petites cadenes. Al contrari, «un independent amb dues sales petites com jo afronta una realitat completament diferent», certifica Balagué.