Anthony Garner, 'Ant', el flagell verd de la formiga il·lustrada

«Ignorar el canvi climàtic és tan fàcil com tancar aquest llibre. El tanques, fas mitja volta i te’n vas. ¡Pim, pam!, final de la història. No obstant, tant si ho vols reconèixer com si, no formes part d’aquest gran embolic». Així, amb el dit índex apuntant immisericordiós al lector des de la primera pàgina, Anthony Garner presenta el seu primer llibre, ‘Matamundos’ (Akal), 200 pàgines de vinyetes sobre el tema que ara mateix més li interessa i li treu el son, el canvi climàtic. L’artista britànic i il·lustrador d’aquest diari no deixa canya dreta i sacseja amb força, traç fi, i amb poques, comptades paraules, els dolents d’aquesta pel·lícula: Trump, Bolsonaro, Zuckerberg, els magnats grassos amb puro i barret de copa de les grans petrolieres... I al capdavant de la lliga dels herois, la jove activista sueca Greta Thunberg, i tots els animals que cabrien a l’arca de Noé, tortugues, abelles, elefants, balenes, ossos polars i rinoceronts.

Formigues també, és clar. El mateix Garner s’ha caricaturitzat al llibre –i a Instagram [#anthonyantgarner]– com un d’aquests insectes aprofitant el significat de les tres primeres lletres del seu nom en anglès (‘Ant’). Perquè per a aquest artista establert a Barcelona des de 1993 i que ha col·laborat a ‘El País’ i el diari ‘Ara’, i actualment també a TV-3 i ‘El Jueves’, «l’humor [àcid i visceral] és fonamental per qüestionar idees i formes comunes de pensar i actuar al planeta Terra».

Però, ¿què és un ‘matamons’, la paraula que dona peu al títol? «Un individu o grup de l’espècie humana responsable de fer, de forma conscient o, no qualsevol tipus de mal a la naturalesa com a fruit directe de la seva activitat, comportament i/o la seva estupidesa total», diu Garner, que recorda que la idea li va venir al veure per casa un matamosques. «No som l’única espècie trepitjant el planeta, ni molt menys l’espècie més important, però sí la més cobdiciosa», lamenta el dibuixant.

View this post on Instagram

A post shared by ANT Garner (@anthonyantgarner)

El germen de la seva primera aventura editorial en solitari –fins ara havia il·lustrat llibres per a nens i adults– li rondava fa temps. «Fa anys que em dedico a l’humor gràfic, i tot el tema del món natural, a més de fascinar-me em preocupa –recorda–. Tenia moltes vinyetes sobre aquest tema i vaig pensar que era el moment de recopilar-les». 

«El repte va ser buscar un fil conductor. A l’editorial se li va acudir dividir el llibre en quatre capítols, i després jo em vaig inventar una ‘veu’, el senyor Matamons, la persona que dubta del canvi climàtic, i que es representa mitjançant textos breus en color vermell que van esquitxant les pàgines», explica.

150 vinyetes originals o retocades

En total, 150 dibuixos publicats, tal qual o retocats, a EL PERIÓDICO o la revista ‘El Jueves’, on tenia una pàgina anomenada ‘Animaladas’. Amb un «llampec creatiu» com a base de cada il·lustració, Garner anuncia que és ‘Time to Go’, amb la imatge de la icònica Greta Thunberg a la portada de la revista ‘Time’, o pinta una Austràlia en flames, o una estàtua de la Llibertat semisubmergida amb un con de gelat fos. Aquesta és la seva tàctica: «L’humor com a vehicle per fer arribar el missatge a un lector saturat amb tanta informació, amb tantes xifres i estadístiques».

View this post on Instagram

A post shared by ANT Garner (@anthonyantgarner)

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Quan em vaig plantejar el llibre, no volia ficar personatges de l’actualitat. Em molestava que tinguessin protagonisme personatges tan bèsties com Trump o Bolsonaro, que són detestables. Però el cert és que per a un caricaturista són molt útils, perquè diuen molt a la primera. Al final ha sigut inevitable», afirma. 

View this post on Instagram

A post shared by ANT Garner (@anthonyantgarner)

A principis de març, el llibre estava llest per a la impremta, però tot va saltar pels aires pel coronavirus i les setmanes de confinament. La tancada l’ha suportat bastant bé: «Fa 30 anys que estic confinat en un zulo –diu fent broma–. Al cap i a la fi, així és com treballem els dibuixants ‘freelance’». Ara està entusiasmat que ‘Matamundos’ per fi s’hagi publicat, i amb poder firmar exemplars en aquest estrany Sant Jordi d’estiu: «Al final no podrà ser al passeig de Gràcia, però sí que firmaré al migdia a Maite Libros, a la Via Augusta». Per descomptat, amb mascareta i molt hidroalcohol.