Stay Homas creua la pantalla al Grec

Stay Homas, el trio sorgit mig de broma en una terrassa del carrer de Balmes, s’està emportant el petit circuit de festivals d’aquest estiu i publica les seves cançons en una multinacional, Sony Music, amb vista al mercat global. Aquest dijous, en la primera de les seves dues nits al Teatre Grec, punt de partida de la seva gira baptismal, els nois van projectar la seva aura d’innocència, el seu enginy i la seva simpatia, així com els seus recursos per connectar amb el públic d’una manera diàfana, recordant que no són uns nouvinguts a l’ofici i que coneixen el marro després dels seus anys de servei en grups de revetlla i festa major com Búhos i Doctor Prats.

Després de tots aquests mesos de relació a distància, van celebrar que aquesta vegada no els veiéssim «darrere de la pantalla, la qual cosa és molt d’agrair», i van arrencar amb la vitaminada bossa nova de ‘Ta tudo bem’, una de les seves cançons de confinament: “Nos han arrebatado los besos / y me siento preso”. Molta rima fresca i desdramatizadora, donant a entendre que per a Stay Homas l’actitud és més definitòria que l’estil musical, en el qual es barregen molts pals: de la rumba de ‘Confineo’, que va arrencar els primers aplaudiments de la nit, al toc soul d’‘Anything at all’ (amb la veu convidada de Lia Kali, àlies de Júlia Isern) i al reggae de la cançó que dona nom el trio, en què van comptar amb la impetuosa ajuda de Sr. Wilson.

Desfilada d’amics

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Però Stay Homas és aquest grup novell que en la seva primera nit es permet introduir una de les cançons, ‘Te lo digo, Jimmy’, indicant que «no necessita gaire presentació», i que pot presumir d’agenda convidant a escena alguns dels còmplices dels seus vídeos. Dijous van passar també per allà Pablo Sánchez (ex-La Raíz, Ciudad Jara), posant-se romàntic ‘Hasta que amaine’, un expeditiu Panxo (Zoo) a la falca hip-hop de ‘Cobeat 19’, i Judit Neddermann, injectant amb suavitat les seves estrofes en català a ‘Gotta be patient’, la cançó de ressonàncies doo-wop que es va agenciar Michael Bublé.

Ho va manejar el grup amb aquella senzillesa, sense anar més enllà de l’escenografia dels seus vídeos (tauletes plegables, un parell de plantes, sis llums penjants) ni complicar a penes les instrumentacions respecte a les preses originals: guitarres, ukelele, un ‘set’ de percussió (aquest, sí, més complet que el cubell de fregar) i molt aïllats tocs de trompeta i trombó aixecant passions. Cançons curtes, fins a 24, i propines com ‘The bright side’, peça que juga amb el contrast del ritme alegre i el text interiorista, encarnant l’esperit amb què va néixer Stay Homas: «Ningú vol estar sol», però, al cap i a la fi, «cada dia a casa teva ets el rei».