Els tancaments de Capote a Palamós

La xapa en qüestió estava col·locada al racó on s’havia erigit una de les cases que va acollir l’autor d’‘Esmorzar amb diamants’ (1958) a prop de la plaça de la Catifa, una vivienda a primera línia de platja enderrocada el 2005 per construir-hi un bloc de pisos. No obstant, el lloc on amb més carinyo s’ha conservat el record de Capote és a l’Hotel Trias, regentat llavors per Josep Colomer i la seva dona, Anna Maria Kammüller. Allà va aterrar l’escriptor per primera vegada, el 26 d’abril del 1960, en plena autarquia franquista, acompanyat pel seu secretari i amant, l’esvelt Jack Dunphy, una gata siamesa, un buldog anomenat ‘Charlie’ i una pila d’apunts per escometre l’escriptura d’‘A sang freda’ (1966), la seva obra mestra i clau de pas de la novel·la de no-ficció.

Capote va residir a la localitat empordanesa durant tres temporades consecutives, d’abril a l’octubre, els anys 1960, 1961 i 1962. Divuit mesos, en total, que el periodista i escriptor Màrius Carol va novel·lar a ‘L’home dels pijames de seda’ (Columna), ja que així escrivia, generalment al llit i a llapis. Carol recrea els petits ritus del nord-americà, els seus passejos, les seves compres a l’avui desapareguda pastisseria Samsó –ginebra, ‘ginger ale’ i olives farcides– i les visites diàries a la llibreria de Pepita Soler per adquirir la premsa estrangera. Va ser precisament allà, fent una ullada a les portades dels diaris, on es va assabentar, l’agost del 1962, del suïcidi de Marilyn Monroe, i va córrer desolat al seu refugi a l’Hotel Trias, buscant l’espatlla del senyor Colomer: «¡La meva amiga ha mort!».

El nom de la Costa Brava, llavors un lloc pristí, gairebé verge, es xiuxiuejava com a sinònim del paradís entre artistes i anglosaxons excèntrics des del rodatge a Tossa de ‘Pandora y el holandés errante’ (1951), amb Ava Gardner en la seva esplendor. Va ser l’escriptor i periodista Robert Ruark –les seves restes reposen al cementiri de Palamós– qui va recomanar a Capote que recalés a la localitat per concentrar-se, lluny de Nova York, dels continus saraus amb potentats i ‘celebrities’. Potser per això, perquè li va tocar escriure de sol a sol, la seva visió sobre la localitat resulta una mica distant, com revela un fragment de carta, també gravada a la placa que va volar: «Això és un poble de pescadors, l’aigua és tan clara i blava com l’ull d’una sirena. M’aixeco aviat perquè els pescadors salpen a les cinc del matí i fan tant soroll que ni Rip Van Winkle [personatge d’un relat de Washington Irving que es passa 20 anys dormint a l’ombra d’un arbre] podria dormir».

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Si s’ha de dir la veritat, Capote va arribar esgotat. Amb prou feines cinc mesos enrere s’havia produït l’atroç assassinat dels Clutter, una família de grangers metodistes, a Holcomb (Kansas), un succés esborronador que l’escriptor havia estat investigant sobre el terreny. Potser s’hi va implicar massa. Allà hi havia el germen d’‘A sang freda’, la més ambiciosa de les seves novel·les, la que el va consagrar i al seu torn el va empènyer a la destrucció. El seu biògraf, Gerald Clarke, assegura que va ser a Palamós, contemplant el turquesa mediterrani, on l’escriptor va advertir la magnitud del que tenia entre mans: la novel·la no era només la crònica d’un crim esgarrifós, sinó «la història d’una família, gent bona i decent, assaltada i destrossada per forces alienes al seu coneixement i control. Un tema amb ressonàncies similars a la tragèdia grega, sobre el destí i la fatalitat».

Capote va estar a punt d’adquirir l’última casa que havia llogat, a prop de cala Canyers, però el seu nòvio Jack, amant dels esports d’hivern, el va persuadir perquè la canviés per un xalet a Verbier, als Alps suïssos.