Un Schubert greu i impecable obre el festival de Vilabertran

Superat amb escreix el primer pas, el més important. La Schubertíada de Vilabertran ha aconseguit inaugurar el festival dedicat al ‘lied’, la cançó poètica, salvant totes les dificultats que la Covid ha imposat a les activitats de grup i en particular, a les culturals. El Cuarteto Quiroga va ser el responsable de tornar la confiança a un públic famolenc de música en viu, això sí, limitat a 130 persones, totes amb mascareta, posant de manifest que la cultura no només pot ser segura. Ho és.

El concert va començar amb el ‘Quartet per a cordes en re bemoll major, op. 24/2’, de Luigi Boccherini, una obra escrita el 1778, quan el compositor napolità ja vivia a Espanya, on va passar la majoria de la seva vida. El model musical per a aquest tipus d’obra era el que imposava el ‘pare’ d’aquest gènere, Joseph Haydn. No obstant, com que Boccherini era violoncel·lista, el compositor donava més pes a aquest instrument. Aquesta peculiaritat va permetre a Helena Poggio, la violoncel·lista dels Quiroga, desplegar les seves habilitats amb l’instrument, tot i que en conjunt faltava una mica de gràcia.

Res seriós, perquè l’obra que constituïa el cos del concert, el ‘Quintet per a cordes en do major, D. 956,’ de Franz Schubert, va ser un encert d’interpretació impecable, malgrat algunes dificultats d’un dels violins amb la tauleta en què seguia la partitura, que es resistia a quedar fixada als ancoratges. L’obra era la segona i última composició del vienès per a cinc instruments de corda, escrita el 1828, només dos mesos abans de la seva mort.

Es pot entendre aquesta obra com una picada d’ullet a Boccherini, i una raó per la inclusió del quartet d’aquell compositor al principi del concert. La producció més gran del napolità es va centrar en els quintets, però, a diferència del que era habitual en l’època, quan per al cinquè instrument es doblava la viola, en el cas de Boccherini era el violoncel el que doblava, per les raons ja exposades.

En el quintet de Schubert també hi ha dos violoncels. Per portar-ho a terme, els Quiroga van comptar amb la col·laboració de l’alemanya Erica Wise, amb qui el quartet manté una excel·lent col·laboració. L’entesa, especialment entre la violoncel·lista i el primer violí, va ser total. Hi ha qui diu que l’ús d’instruments greus en aquesta obra i, sobretot, les potents notes finals, eren premonitòries de la mort del compositor. El cert és que en la canònica de Santa Maria van crear moments colpidors, més encara en el clima generat per la pandèmia.

El Cuarteto Quiroga va demostrar tenir un so propi molt bonic. Va agrair l’insistent aplaudiment d’un públic àvid de música amb la interpretació del famós minuet del ‘Quintet n. 5’, de Boccherini, el mateix que serveix per dissimular els preparatius per a l’atracament a un banc a la cèlebre pel·lícula ‘El quintet de la mort’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A més de les mesures de seguretat (entrada esglaonada, gel, mascaretes, seients separats), aquesta inauguració de la Schubertíada ha comptat amb canvis en la manera de disposar l’escenari. Si d’una banda es respectava la distància social, una tarima més baixa per als músics i més pròxima horitzontalment amb el públic, que estava assegut en un mateix pla, sense diferències d’esglaons, generava una proximitat, que no era només física, entre executants i oients. Semblava reproduir-se l’ambient de saló en el qual es desenvolupaven les schubertíades en l’època del compositor. Un llum de peu, del cèlebre i buscat model TMC, de Miguel Milà, pretenia donar, sense aconseguir-ho del tot, aquest ambient domèstic.

El Cuarteto Quiroga ha sigut Premio Nacional de Música 2018. Amb el seu nom vol reivindicar la figura del violinista gallec Manuel Quiroga.